Arxiu de la categoria: Història

Vilafranca de Conflent, conspiració de -1674-

11 Respostes

(Vilafranca de Conflent, Conflent, 1674)

Complot. Organitzat en aquesta població per catalans contraris a la dominació francesa de la Catalunya Nord, establerta segons el tractat dels Pirineus (1659).

Dirigit entre d’altres per M. Descatllar i Carles de Llar i Teixidor, pretenia un alçament armat antifrancès, que rebria el suport de les tropes del lloctinent de Catalunya, F. de Tutavilla.

Descobert el complot, Descatllar i d’altres dirigents foren fets presoners i executats poc després a Perpinyà.

Vilademuls, baronia de

4 Respostes

(Catalunya, segle XII – )

Jurisdicció senyorial que pertangué -ja al segle XII- als Vilademuls, dels quals passà als vescomtes de Rocabertí, després d’una curta possessió -sembla- dels comtes d’Empúries.

Al segle XVII comprenia, a més de Vilademuls, Terradelles, Sant Marçal, Vilamarí, Galliners, Vilademí, Parets, Santa Llogaia del Terri i Orfes.

Vilademany, varvassoria de

2 Respostes

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Títol feudal adoptat pels cavallers Vilademany, senyors dels castells de Vilademany, Taradell i Santa Coloma de Farners.

Els Vilademany són dits varvassors del comtat d’Osona a partir del 1356, per tal com hi posseïen l’extens terme del castell de Taradell, amb les seves parròquies o termes actuals de Viladrau, Santa Eugènia de Berga i Vilalleons.

Vilademany

5 Respostes

(Aiguaviva, Gironès)

Antic castell i demarcació feudal que es trobava situat a la ratlla fronterera amb el nom de Vilobí d’Onyar, per on s’estenia també el seu terme.

L’antic castell es trobava al lloc de l’actual mas del Forroll, que té adossada una capella del segle XII, modificada el 1564, anomenada antigament Sant Jaume de Vilademany.

Guarda el nom de Santa Maria de Vilademany, una capella i santuari marià situat a uns 10 minuts, vers el sud-oest, del Forroll, prop del modern camp d’aviació de Girona-Costa Brava. És un edifici romànic, existent el 1116, modificat i amb una volta nova feta en època barroca. S’hi venera una imatge d’alabastre de Santa Maria del segle XV, molt popular a la contrada.

Eren senyors del castell i antic terme feudal els Vilademany, coneguts des del segle XII, que més tard esdevingueren senyors de la varvassoria de Vilademany.

Viladamat, batalla de -1467-

1 Resposta

(Viladamat, Alt Empordà, 21 novembre 1467)

Fet d’armes durant la guerra contra Joan II, entre les forces del futur Ferran II de Catalunya-Aragó, que duia proveïments per a la ciutat de Girona, i les tropes franco-catalanes, manades pel comte de Vademont, gendre del rei Renat d’Anjou, i per Joan Ferrer i altres capitans catalans.

Aquestes infligiren una sorollosa derrota a les tropes reials, i Ferran estigué a punt de caure presoner.

La derrota obligà el rei Joan II i el seu hereu a refugiar-se a l’estol reial i a tornar a Tarragona.

Vilaboi *

Deixa un comentari

(Baix Llobregat)

Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Boi de Llobregat.

Vila de Toló *

Deixa un comentari

(Gavet de la Conca, Pallars Jussà)

Nom adoptat el 1937 per a l’antic municipi de Sant Salvador de Toló.

vigatans

Deixa un comentari

(Catalunya, 1700 – 1715)

Sinònim d’austriacistes, per oposició a filipistes.

Eren els partidaris de Carles d’Àustria durant la Guerra de Successió.

El nom sorgeix per haver-se iniciat el moviment antiborbònic a la plana de Vic.

Viella -terçó-

4 Respostes

(Vall d’Aran)

Antic terçó i batllia, que comprenia la part mitjana de la comarca, amb els llocs de Viella, Gausac, Casau, Betrèn, Escunyau, Casarill, Vilac, Mont, Montcorbau, Betlan, Aubert, Vila i Arròs.

Més tard se subdividí en els terçons (o sesterçons) de Castièro (o sesterçó de Viella) i de Marcatòsa.

Vidabona

1 Resposta

(Ogassa, Ripollès)

Antiga parròquia rural (1.260 m alt) (Santa Maria de Vidabona), als vessants meridionals de la serra de Sant Amanç.

Existia ja el 1044. Era servida per sacerdots de la comunitat de Sant Pere de Ripoll, i el 1592 fou unida a Sant Julià de Saltor. Tingué un quant temps d’independència al segle XVII, que s’accentuà el seu caràcter de santuari marià, però aviat retornà a la seva subjecció a Saltor.

La seva església romànica, del segle XII, es troba avui dia en ruïnes.