Antiga quadra i granja del monestir de Montserrat.
Albereda de Montserrat
1 Resposta
Arxiu de la categoria: Història
Albera, castell d’ *
(Montesquiu d’Albera, Rosselló)
Antic castell, conegut actualment amb el nom de castell de Sant Cristau.
Albatera, comtat d’
(Albatera, Baix Segura, segle XVII – )
Jurisdicció senyorial, creada el 1628.
La senyoria, adquirida el 1320 per Arnau de Mur, passà més tard a la família Rocafull. El 1628 fou elevada a comtat a favor de Gaspar de Rocafull i de Boïl, baró d’Albatera.
El títol passà als marquesos de Dosaigües, als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arròspide.
Albalat i Segart, baronia d’
(Camp de Morvedre, segle XVII – )
Antic feu. Antiga senyoria de l’abadia de Fontclara (Llenguadoc), passà als Blanes (1434) i als Vila-rasa (1526).
El títol baronial fou concedit el 1614 a Joan de Vila-rasa i Cabanyelles. Més tard passà als Saavedra, comtes de l’Alcúdia.
Albalat d’Altea
Antiga alqueria. És esmentada ja el 1272.
Albalat, comtat d’
(País Valencià, segle XVII – )
(o d’Albalat dels Sorells) Jurisdicció senyorial, creada el 1626. Comprenia la vila d’Albalat dels Sorells.
La senyoria, obtinguda el 1330 a favor de Berenguer de Codinats, al segle següent passà als Aguiló i Romeu de Codinats. El 1480 fou adquirida per Tomàs Sorell i Sagarriga, armat cavaller el 1491.
El seu nebot i successor, Bernat de Sorell i d’Aguiló, fundà el vincle agnatici d’Albalat el 1500. el besnét d’aquest, Jaume de Sorell i de Boïl, obtingué el 1626 el títol de comte, el qual passà als Toran, als Gil Dolç del Castellar i als Vallès.
Albaida, marquesat d’
(País Valencià, segle XVII – )
Jurisdicció senyorial, atorgada el 1605. Comprenia la vila -actualment ciutat- d’Albaida i els pobles d’Atzeneta d’Albaida, Aljorf, Benissoda, Carrícola, Bufali, Otos i el Palomar.
La baronia d’Albaida fou elevada a comtat d’Albaida el 1477 a favor de Jaume del Milà i de Borja, arran del seu matrimoni amb Elionor d’Aragó. El quart comte, Cristòfor Milà d’Aragó i de Coloma, fou elevat a marquès el 1605, i el cinquè marquès, Francesc de Paula Milà d’Aragó i Bellvís de Montcada obtingué, el 1771, la grandesa d’Espanya.
En morir sense fills, s’originà un plet, sentenciat el 1790, a favor de Josep Maria Milà d’Aragó, tercer nebot-nét del primer titular del marquesat. Aquest morí també sense fills, i un segon plet acabà amb la sentència del 1806, a conseqüència de la qual passà a ésser setè marquès el mariscal de camp Joaquim de Pedro i Llorenç.
Finalment, també aquest morí sense fills, i per una altra sentència del 1829, confirmada el 1842, fou vuitè titular Francisco de Paula de Orense y Rábago, sisè nét del primer marquès. El succeí el seu fill José M. de Orense, cèlebre polític republicà.
El títol passà als Orellana-Pizarro, marquesos de La Conquista i, recentment, als Pérez de Herrasti, comtes d’Antellon.
Albaida, batalla d’ -1836-
(Albaida, Vall d’Albaida, 25 juliol 1836)
Ofensiva que tingué lloc durant la Primera Guerra Carlina, llançada pel guerriller Quílez sobre Xàtiva i Albaida, des de la base de Xelva, centre d’operacions de les partides carlines sobre l’Horta i la Ribera.
Fou derrotat en aquesta localitat pel brigadier marquès de Villacampo.
Alba -Horta-
Alàsquer
Despoblat, a la plana de regadiu situada entre el Xúquer i el riu dels Ullals, prop de la vila de Massalavés.
La seva primera església fou fundada el 1343 com a dependència d’Alzira, la qual fou erigida en parròquia (Sant Pere) el 1574. El 1609, amb l’expulsió dels moriscs, quedaren despoblats els 115 focs de que constava. El 1612 fou repoblat amb 45 nous veïns (el 1646 en tenia encara 30).
La guerra contra Felip V i l’alta mortalitat provocada pels arrossars (paludisme) foren l’origen del despoblament definitiu durant el segle XVIII (la cura d’ànimes fou suprimida el 1781).
Dades dels Països Catalans 