(Alcàsser, Horta, segle XV – )
Jurisdicció senyorial creada el 1443 i que comprenia la vila. Concedida a Joan Català i Sanoguera.
Passà successivament a les famílies Torres, Figueres, Ferrer, Castellví, Mercader i Núñez-Robres, que la posseeixen actualment.
(Alcàntera de Xúquer, Ribera Alta, segle XV – )
Jurisdicció senyorial creada el 1464 i concedida a Elvira de Ribelles, casada en segones noces amb Joan de Montagut.
De la família Montagut passà a la dels Sorell, comtes d’Albalat i barons de Beneixida.
(Marina Alta, segle XVII)
Jurisdicció senyorial, creada el 1616. Comprenia els llocs d’Alcalalí i de Mosquera.
(País Valencià, segle XIII – )
Antiga jurisdicció senyorial. Coneguda també amb els noms de baronia i de senyoria d’Alcalatén, que comprenia les viles de Llucena, l’Alcora, les Useres i Xodos, els pobles i llogarets de Figueroles d’Alcalatén, Costur, Araia, la Foia d’Alcalatén i els actuals despoblats de Torrocelles i de Benagualit.
El centre de la senyoria era el castell d’Alcalatén, actualment enrunat, aturonat a l’esquerra del riu o barranc de Llucena, prop de la vila de l’Alcora. Aquest castell fou conquerit el 1233 als musulmans pel cavaller aragonès Eiximèn d’Urrea, que el rebé en feu de Jaume I el Conqueridor junt amb tot el territori de la tinença; a la mort de Pedro Pablo Abarca de Bolea, desè comte d’Aranda, ministre de Carles II i de Carles III de Catalunya, la senyoria d’Alcalatén passà a la casa ducal d’Híxar.
Antiga comanda del maestrat de Montesa, que comprenia la vila Alcalà de Xivert i els castells de Xivert i de Polpís amb els termes respectius.
Antiga alqueria, entre la vila i la d’Almussafes, prop de l’Albufera de València.
Fou donada per Jaume I el Conqueridor als montpellerins que l’acompanyaren a la conquesta de València.
(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)
Antic estany, situat a l’oest de la ciutat, vora la badia de Pollença.
(País Valencià, segle XIX – )
Títol atorgat per Napoleó l’any 1812, a favor del mariscal francès Louis Gabriel Suchet, com a recompensa d’haver pres la ciutat de València (9 de gener de 1812); el títol fou confirmat el 1819.
Mort el mariscal Suchet el 1826, el seu fill Napoleon Suchet (1813-77) esdevingué segon duc de l’Albufera. El títol es conservat pels seus descendents.
Ensems amb el títol, Suchet adquirí la propietat del lloc, que conservà fins a la retirada dels francesos de València (5 de juliol de 1813).
Essent la fotja l’ocell més apreciat de l’Albufera, el mariscal Suchet fou anomenat popularment a València Duc de les Fotges.
Forma obsoleta de l’antiga parròquia d’Obiols.
(Ribera Alta, segle XIII – segle XIX)
Demarcació senyorial. Comprenia la vila d’Alberic i els pobles d’Alàsquer, d’Alcosser i de Gavarda; era anomenada, comunament, les Baronies.
La senyoria, creada el 1244 per Jaume I, canvià sovint de posseïdor fins a ésser adquirida, al començament del segle XVII, per la casa ducal castellana d’El Infantado; com a conseqüència d’un llarg plet, sentenciat el 1804, la baronia retornà a la corona el 1837.
Dades dels Països Catalans 