(la Vall de Gallinera, Marina Alta)
Despoblat, a la dreta de la rambla de Gallinera, entre Benialí i Benirrama.
De població morisca, fou atribuït, al segle XVI, a la parròquia de Benirrama. Aquest antic llogaret es conservava encara habitat al segle XIX.
Despoblat, a la dreta del Millars. Era un antic lloc de moriscs (el 1563 tenia 29 focs), que es despoblà després de l’expulsió del 1609.
Era anomenat també l’Alcudieta.
(Castell de Castells, Marina Alta)
Antiga parròquia. Comprenia, al segle XVI, l’actual terme municipal i tenia com a annexos Bitla i Aialt.
Nom antic del poble de Rotglà.
(Alcúdia de Carlet, Ribera Alta, segle XVII – )
Jurisdicció senyorial creada el 1645 i que comprenia la vila. La senyoria fou concedida des de la conquesta cristiana a la família Montagut, juntament amb la del lloc veí de Ressalany.
A la segona meitat del segle XVI, Maria, filla d’Àngela Montagut i Vilanova de Ribelles, senyora de l’Alcúdia i de Ressalany i de Galceran de Castellví, es casà amb Gonçal d’Íxar, baró de Xaló; a llur nét Gonçal Escrivà d’Íxer fou concedit el comtat el 1645. El segon titular fou el seu fill Onofre Escrivà d’Íxer i de Montpalau, escriptor en llengua castellana.
El títol passà, mes tard, als Català de Valeriola, ducs d’Almodóvar del Río i, el 1814, passà a Antoni Saavedra i Jofré, baró d’Albalat i Segart, ministre de Ferran VII de Borbó. Els seus descendents encara el conserven.
Despoblat, situat entre la sèquia reial del Xúquer i aquest riu, prop de la confluència amb el riu d’Albaida. La seva església depengué d’Alzira fins que en fou separada, juntament amb el seu annex de Gavarda, al final del segle XVI.
Els seus habitants eren moriscs; el 1609, poc abans de l’expulsió d’aquests, era habitat per 165 famílies. Fou repoblat amb dificultat i, a causa de les freqüents riuades del Xúquer i del riu d’Albaida i, també, a causa de les destruccions de la Guerra de Successió, quedà gairebé deshabitat al segle XVIII. El poble fou destruït, finalment, per la riuada del 1864.
Formà part de la baronia d’Alberic.
(País Valencià, 1707 – 1833)
Antiga demarcació administrativa, creada pel govern borbònic. Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment d’Alcoi.
El 1722 fou prevista l’annexió d’aquesta governació a la de Xàtiva, per al moment en què el corregidor aleshores titular, el mariscal de camp, Luis de Acosta, es morís o fos promogut a un càrrec més alt.
Aquesta demarcació fou suprimida definitivament amb la divisió provincial.
(País Valencià, segle XIX)
Títol senyorial creat el 1846 a sol·licitud de la milícia nacional d’Alcoi (Alcoià), per al tinent general Federico de Roncali y Ceruti, mort el 1857.
Antiga torre de defensa, construïda al cap de l’Horta o cap de l’Alcodre, límit oriental de la badia d’Alacant.
Sobre les seves restes s’hi construí un modern far.
Despoblat, prop de l’antic castell de Bairén. La població musulmana hi restà després de la conquesta cristiana.
A l’expulsió dels moriscs (1609), era habitat per 80 famílies musulmanes. No tornà a ésser repoblat.
Dades dels Països Catalans 