(Àger, Noguera)
Poble, a l’esquerra del riu Fred, 3 km a l’est de la vila.
El lloc fou un dels primers nuclis repoblats per Arnau Mir de Tost (la carta de poblament és del 1049; el 1300, l’abat d’Àger, senyor del lloc, augmentà els privilegis i exaccions de prestacions personals).
L’església parroquial és dedicada a sant Julià (depenia també de la col·legiata d’Àger).
El lloc estigué fortificat (el 1056 és citat el castell de la Règola).
(Baix Ebre / Matarranya)
Curs d’aigua dels ports de Beseit, capçalera del riu d’Ulldemó, que neix al vessant occidental del Caro, dins el terme de Roquetes.
S’endinsa, dins un enclavament del terme de Tortosa, en el congost de les Gúbies, entre la mola de Catí, al nord, i la vall suspesa de Carlares, al sud.
Més enllà dels estrets del Regatxol, ja dins el terme de Beseit, pren el nom de riu d’Ulldemó.
(la Sénia, Montsià)
Despoblat i antic terme, a la capçalera del Matarranya, al vessant septentrional del tossal d’en Cervera, als ports de Beseit.
El 1242 Guillem de Montcada intentà el poblament del lloc, dins el terme general de Tortosa, però el 1249 en féu donació al monestir de Benifassà; al segle XIV el monestir i la ciutat de Tortosa pledejaren per la seva jurisdicció.
(Viella, Vall d’Aran)
Estany de capçalera de la Noguera Ribagorçana, al vessant meridional del port de Viella.
A través del barranc de l’Escaleta desguassa a la vall de Conangles.
(Espot, Pallars Sobirà)
Estany de capçalera de la ribera de Sant Nicolau, aigua avall de l’estany de Bergús.
Pertany al terme d’Espot, malgrat que és al vessant ribagorçà.
(Lles, Baixa Cerdanya)
Altiplà del Pirineu axial, a l’interfluvi dels rius d’Arànser i de la Llosa.
Hi ha el refugi excursionista del Cap-de-rec, de la Federació Catalana de Muntanyisme.
(l’Espunyola, Berguedà)
Masia (o Ribolleda), que centra el seu enclavament (0,96 km2) entre els termes de Montmajor i Navès, a la dreta de la riera de Tantallatge.
(Cornellà del Terri, Pla de l’Estany)
Poble dins l’antic terme de Sant Andreu del Terri. És situat a la dreta del Terri, aigua amunt de Sant Andreu.
El castell de Ravós, actualment masia, és esmentat ja al segle XII; la seva capella, d’origen romànic (se’n conserva part de l’absis i unes restes de pintures murals) i reedificada al segle XVII, esdevingué parròquia de Sant Cugat.
El castell pertanyia al capítol de Girona i l’ardiaca de Girona detenia el títol de senyor de Ravós (Rogationibus).
El cos que formen masia i església és fortificat.
(Arbúcies, Selva / Espinelves, Osona)
Depressió, entre el massís del Montseny i el de les Guilleries, al límit entre els dos termes, a l’indret on neix el ramal a Sant Hilari Sacalm de la carretera de Vic a Arbúcies.
Hi ha un hostal.
