Arxiu de la categoria: Geografia

Raval, el -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Sector de la ciutat, situat fora del recinte emmurallat, entre la Rambla, el carrer de Pelai, les rondes de Sant Antoni i de Sant Pau, el Paral·lel i el passeig de Colom, conegut per Districte Cinquè.

Antic sector d’hortes, s’hi instal·laren a l’edat mitjana institucions hospitalàries i convents, àdhuc després de restar envoltat pel tercer cercle de muralles (Sant Pau del Camp, Hospital de la Santa Creu, Casa de Convalescència, Col·legi de Cirurgia, Sant Agustí).

Al segle XVIII s’inicià la seva urbanització (carrer Nou) i s’hi instal·laren les primeres indústries i els primer habitatges. El gran creixement de la ciutat i la permanència de les muralles fins a mitjan segle XIX motivà l’alçada dels edificis, la construcció d’una bigarrada xarxa viària i l’inici de la densificació del barri.

L’amuntegament i la manca de salubritat han estat els trets característics del barri des de la fi del segle XIX i han motivat l’aparició de plans com el pla de Reforma Interior i el pla Macià que tractaren, sense èxit, de resoldre’n els problemes.

Raval, el -Santa Coloma de Gramanet-

(Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès)

Barri perifèric, al sector muntanyós del sud del centre urbà.

Forma un continu urbà amb el barri de Llefià (Badalona) i limita també amb Sant Adrià de Besòs, la industrialització del qual ha influït en el creixement urbà del barri.

Sorgí al primer terç del segle XX amb casetes unifamiliars amb hort i jardí, i els anys 1960 i 1970 s’hi edificaren cases de pisos sense cap mena de planificació.

Hi ha el sanatori de l’Esperit Sant.

Rauric

(Llorac, Conca de Barberà)

Poble, a l’extrem sud-oriental dels altiplans segarrencs; prop seu hi ha la font de Rauric, on neix el riu Corb.

És aturonat al voltant de l’església de Santa Fe (que fou sufragània de la de Montargull i actualment ho és de la de Llorac).

Només resten els fonaments de l’antic castell de Rauric, esmentat ja el segle XII, que pertangué als Queralt, comtes de Santa Coloma.

Ratera d’Espot, coma de

(Espot, Pallars Sobirà)

Coma de la vall d’Espot, que constitueix la capçalera del riu Escrita.

S’estén des del tuc de Ratera (2 857 m alt.) i del port de Ratera d’Espot (2 532 m alt.), al límit amb les comes araneses de Colomers i de Saboredo, fins a l’estany de Sant Maurici, del qual és immissari el riu de Ratera d’Espot.

En el curs d’aquest riu es formen l’estany de la Munyidera i l’estany de Ratera d’Espot (el qual rep també les aigües de les comes d’Amitges i de l’Abeller).

Ratera (les Pallargues, Segarra)

Ratera -Segarra-

(les Pallargues, Segarra)

Antic poble, dins l’antic terme de l’Aranyó. És situat a la dreta del Sió, prop de Concabella.

El lloc pertangué al capítol de la col·legiata de Guissona.

Prop del riu hi ha l’antic castell de Ratera (o castell menor de Concabella), que esdevingué molí (dit el molí de Concabella, obra del 1530); vers el 1950 fou adquirit i refet per l’arquitecte Joaquim Vilaseca i Rivera.

Ratera -Segrià-

(Alguaire, Segrià)

Despoblat, al nord-est del terme, prop de la Noguera Ribagorçana, riu del qual deriva la sèquia de Ratera, que pren l’aigua dins el terme d’Almenar i rega aquest municipi, el d’Alguaire i el de la Portella, on desguassa.

Ras, cap

(Colera / Llançà, Alt Empordà)

Cap del sector septentrional de la Costa Brava, al límit entre els dos termes, que separa la badia de cap Ras, al nord, en la qual hi ha el nucli turístic de Garbet, de la cala de Canyelles, al sud.

Ràpita, la -Noguera-

(Vallfogona de Balaguer, Noguera)

Poble (257 m alt), al sector meridional del terme, enlairat dalt un tossal que envolta un sector de conreus intensius de regadiu que aprofiten l’aigua del canal d’Urgell a través de la sèquia de la Ràpita.

Lloc fortificat ja en època islàmica, fou conquerit per Ermengol IV el 1090 i donat al monestir de Ripoll el 1091. Passà després (segle XIV) a la jurisdicció de la col·legiata de Balaguer (un dels canonges en detenia la senyoria).

L’església parroquial és dedicada a santa Margarida.

Ràpita, la -Alt Penedès-

(Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès)

Poble, situat al sud-oest del terme, al llarg de la carretera de Barcelona a València. Església parroquial de Sant Domènec.

La línia del ferrocarril el separa de la riba dreta del riu de Foix.

Raons

(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)

Antic poble, fins el 1969 pertanyia al terme de Malpàs. És situat a la dreta del barranc de Raons o d’Esperan (que aflueix per l’esquerra a la Noguera Ribagorçana al nucli del Pont de Suert), al límit amb l’antic municipi de Llesp.

L’església de Sant Esteve depenia de la d’Erillcastell.