(Badalona, Barcelonès)
Barri obrer i perifèric, situat al nord-oest del centre urbà, del qual queda separat per l’autopista de Mataró, entre els antics veïnats de Llefià i Sistrells.
La parròquia és dedicada a la Mare de Déu de la Salut.
Barri de la ciutat, situat dins l’antic terme de Gràcia, als vessants meridionals dels turons del Carmel i de la Rovira. La seva urbanització s’inicià la segona meitat del segle XIX al voltant de la capella de la Mare de Déu de la Salut (1864), edificada per iniciativa d’Antoni M. Morera.
Antic sector agrícola, amb importants masos, s’anà transformant en zona d’estiueig i residencial de l’alta burgesia barcelonina i, també, encara que en menor grau, de la petita i mitjana burgesies barcelonina i gracienca.
La inauguració el 1880 del tramvia de la plaça de Santa Anna a la de Rovira i Trias, i el 1909 del de la plaça de Lesseps al carrer de l’Escorial, així com l’obertura d’aquest carrer fins a la plaça de Joanic (amb un mercat des del 1887), contribuïren a millorar les comunicacions del barri.
Eusebi Güell i Bacigalupi comprà el 1899 la finca de can Muntaner, al vessant meridional del turó del Carmel, per fer-hi una urbanització tipus ciutat jardí segons un projecte d’Antoni Gaudí, que, en fracassar econòmicament, vengué a l’ajuntament de Barcelona (parc Güell); l’antiga masia de can Muntaner és ocupada en l’actualitat per un grup escolar.
El mateix Antoni M. Morera creà el 1895 el parc de la Salut, dins la finca de can Xipreret de la família Sanllehy, i la masia es transformà en l’Hotel del Parc; en el mateix indret, i poc després, fou fundat el Salut Sport Club (1902), dedicat al futbol i al tennis (actual Club de Tennis la Salut). El 1907 fou fundat el Club Esportiu Europa. En 1910-20 es formà el Barri dels Periodistes, del tipus ciutat jardí, al vessant sud del turó de la Rovira.
L’expansió urbana de Barcelona en els darrers anys cap al nord-est així com l’obertura del primer cinturó de ronda, han contribuït a l’enderrocament de moltes de les antigues torres i a la densificació i compartimentació del barri; les antigues instal·lacions del Club Esportiu Hispano Francès són ocupades per grans blocs d’habitatges.
El monestir de Sant Josep de la Muntanya (1895) fou profusament visitat a començament del segle XX.
(Ogassa, Ripollès)
Antiga parròquia rural (Sant Julià de Saltor), situada al vessant sud del puig de Sant Amanç.
El lloc pertanyia des del 890 al monestir de Santa Maria de Ripoll.
L’església, que guarda la nau del segle XI sense l’absis primitiu, és unida a la rectoria. El 1686 la parròquia era regida pel domer de Sant Pere de Ripoll. En depenia Vidabona.
Prop seu hi ha un refugi del Centre Excursionista Pirinenc.
(ant: Saltèguel) Despoblat, a la capçalera de la vall d’Alp, al peu del coll de Mercer, que comunica les dues Cerdanyes, sota la muntanya de Saltèguet (2.013 m alt) i l’avetar de Saltèguet (que pertany al municipi de Puigcerdà).
El lloc és esmentat ja el 839 i encara existia el segle XV; la parròquia era dedicada a sant Martí. El segle XIV és esmentat el castell de Saltèguet.
Poble, a la vall de Merlès, a l’esquerra de la riera, al voltant de l’església parroquial de Santa Maria, del bisbat de Vic.
Pertanyia a la sots-vegueria de Lluçanès.
Antic lloc, situat a la dreta de la ribera Salada.
Formava una parròquia i era centrat per l’església parroquial (Sant Sadurní) i pel castell de la Salsa, esmentat l’any 1025.
El segle XIX formà el municipi de la Salsa i Ogern, juntament amb les parròquies d’Ogern i de Saranyana.
(les Masies de Roda, Osona)
Antigua colònia tèxtil (Industrial Baurier SA). Es troba a la dreta del Ter, a l’altra banda de l’Esquerda.
L’empresa s’establí el 1852 a la vila de Roda i el 1862 es traslladà a l’indret actual, ocupat abans per la casa i molí de Salou, que li donà el nom. Prop de la fàbrica es construí la colònia per als treballadors. El 1950 hi treballaven 730 obrers.
L’embassament del pantà de Sau, que cobreix part de la fàbrica, obligà al seu tancament.
(les Valls de Valira, Alt Urgell)
Coma (2.789 m alt) del Pirineu axial, a l’antic municipi de Civís, situat al límit amb el Pallars Sobirà, sobre la vall de Tor (al nord), el pic de Montesclado (al sud-oest) i el coll de Civís (al sud-est).
(Sant Mateu de Bages, Bages)
Poble (620 m alt), a l’extrem nord-oest del terme, en territori de boscs i conreus de secà.
Està solcat per les rieres de Vallmanya i Matamargó, que formen la riera de Salo, afluent de la dreta del Cardener.
(Coll de Nargó, Alt Urgell)
(o Sallent) Poble (1.003 m alt), fins al 1969 del municipi de Montanissell.
És situat al vessant meridional de la serra de Sant Joan, damunt el riu de Sallent, afluent, per la dreta, del Segre, que es forma per la reunió de diversos torrents que davallen de les serres de Sant Joan i Setcomelles; el seu principal afluent és, per la dreta, el riu de Valldarques.
El lloc és esmentat ja el 839; la seva parròquia depenia de la de Montanissell.
