(Pinell de Solsonès, Solsonès)
Poble, al sud del municipi, a la zona de transició amb la Segarra, a la dreta de la riera de Sallent. L’església parroquial (Sant Jaume) depèn de l’arxiprestat de Torà.
Altres elements destacables del poble són la torre de guaita i l’escut del portal de la rectoria, ambdós declarats Béns Culturals d’Interès Nacional.
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Poble (1.529 m alt), fins al 1970 del terme de Castellbó, situat a la capçalera de la riera del mas d’en Roqueta (afluent, per la dreta, del riu d’Aravell).
(la Vall d’En Bas, Garrotxa)
Afluent de capçalera del Gurni; que neix dins el municipi, als vessants orientals del coll de Siuret.
Abans de confluir al Gurni forma, al nord-est del pla Traver, un gran salt de 200 m d’altura, el salt de Sallent, en un sector encinglerat que domina la vall.
(Santa Pau, Garrotxa)
Poble, situat al sector oriental del terme, a la dreta del riu Ser, a la seva confluència amb la riera de Samariu.
És centrat per l’església parroquial de Sant Vicenç, que conserva elements de la seva primitiva construcció romànica.
Esmentada al segle IX, havia estat una cel·la del monestir de Banyoles. Passà el 1392 a la jurisdicció dels barons de Santa Pau.
(Benifallet, Baix Ebre)
Despoblat, proper a l’antic monestir de Cardó.
És esmentat al començament del segle XIII com a pertanyent a la casa de Montcada.
Al final de l’edat mitjana depenia de Benifassà i, més tard, dels carmelitans de Cardó.
Poble, a la dreta de l’Onyar, aigua amunt de Vilobí; comprèn diversos veïnats.
L’església parroquial de Santa Maria havia estat possessió del monestir de Breda. En depèn el santuari de les Fonts.
El lloc, esmentat ja el 1019, formava part del terme del castell de Brunyola.
(Sant Carles de la Ràpita, Montsià)
(o de la Trinitat) Caseria, formada al voltant de les salines de la Ràpita, situades a la barra deltaica de la punta de la Banya, que tanca el port dels Alfacs.
Les antigues salines de Tortosa, explotades ja al segle XII pels àrabs, ho continuaren essent després de la conquesta cristiana. Una novena part era per al rei i estigueren vinculades a la família Oliver. Exportaven sal a Nàpols i tota la Mediterrània.
Abandonat el primer nucli (les Salines Velles), foren ocupades prop de 400 hectàrees noves (les Salines Noves), de les quals hom extreu anualment unes 25.000 tones, exportades en part al nord d’Europa.
(Lladorre, Pallars Sobirà)
Cim (2.537 m alt) de la línia de crestes que separa la vall de Cardós del País de Foix (vall de l’Artiga), entre el port de Lladorre i el de l’Artiga (al sud del qual hi ha el pic de Salibarri, 2.610 m alt).
(la Quar, Berguedà)
Cim (1.171 m alt) de la serra que, a llevant de la de Picancel, separa les valls de Borredà i de la Portella, a ponent del coll de la Creu de Salga.
(Sant Salvador de Guardiola, Bages)
Poble (280 m alt), situat en terreny pla.
L’església parroquial, romànica, del segle XI, modificada al XVII, fou filial de la seu de Manresa fins al segle XIX.
El celler cooperatiu, un dels més importants de la comarca, fundat el 1926, agrupa unes 300 famílies pageses, de Salelles i pobles veïns.
