(Oristà, Osona)
Ermita, situada al sud del poble d’Olost, ja dins el terme d’Oristà.
Fou bastida al segle XVI com a capella votiva, probablement amb motiu d’una pesta. En tenia cura el rector, i hi ha una casa per als ermitans.
Ha estat reformada i restaurada en diverses ocasions i és encara lloc de devoció local.
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)
Nom modern de l’antiga església de Santa Maria de Gausac, (on era venerada la Mare de Déu del Bosc, que donà igualment nom a l’església).
És una església romànica del segle X, amb reformes i ampliacions els segles XII, XVI i XVII, és de planta circular, i formà part d’una residència de repòs dels abats de Sant Cugat.
(Prats i Sansor, Baixa Cerdanya)
(o Sampsor, ant: Sonsor) Poble (1.008 m alt), situat a la plana estesa a l’esquerra del Segre, a llevant del coll de Saig.
La seva església depèn de la parròquia d’Isòvol.
(Guils de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Poble (1.214 m alt), al sector més baix de la vall de Querol, vora el canal de la Solana, a la dreta del riu d’Aravó i al peu del puig de Saneja.
L’església parroquial de Sant Vicenç és romànica, del segle XII; s’hi conserva el notable retaule de Sant Vicenç del segle XV.
El lloc és esmentat ja al segle IX; al segle XI era possessió del monestir de Cuixà.
Poble (1.081 m alt), a la dreta del torrent de la Valira, prop de la seva confluència amb el Segre.
La seva església parroquial (Sant Iscle i Santa Victòria) és romànica.
Afluent del Llobregós, que neix entre la serra de Torregassa i el pla del Boix, dins el terme d’Olius; fa de límit entre els termes de Llobera i de Pinell de Solsonès.
Entra a la Segarra per Lloberola (Biosca); a Sallent de Solsonès rep per la dreta el riu de Sallent i, després de passar per Sanaüja, desemboca al seu col·lector per la dreta, dins el terme de Vilanova de l’Aguda.
(Cànoves i Samalús, Vallès Oriental)
Poble, situat a la zona de contacte entre la depressió vallesana i el massís del Montseny, a la capçalera de la riera de Samalús, afluent per l’esquerra del Congost, on desemboca aigua avall de la Garriga.
El lloc és esmentat ja el 1002. L’església parroquial de Sant Andreu és d’origen romànic, ampliada al segle XVI. Conserva de la primitiva construcció l’absis (posteriorment fortificat) i la base del campanar. Prop seu hi ha la capella de la Salut.
Dins el seu antic terme hi ha diverses i notables masies.
(Segrià)
Veure> Massalcoreig (municipi).
(Cambrils, Baix Camp)
Gran parc, al nord del terme, al límit amb el terme de Mont-roig del Camp.
Fou construït el 1882 per Josep Fontseré i Mestre, per a residència de Salvador de Samà i de Torrents, marquès de Marianao.
Ocupa 20 hectàrees, amb jardins, un estany artificial i un sumptuós edifici. En destaquen el mobiliari colonial i la col·lecció de pintura. La biblioteca conté 4.000 volums.
Llogaret (947 m alt), situat a la capçalera del riu de la Móra, afluent del Segre, centrat per la seva antiga església parroquial de Santa Magdalena, que depèn de la de la Valldan.
Formà part, el segle XIX, del municipi de la Móra Condal i Sàlzer.
