(Ponts, Noguera)
Poble (387 m alt), situat en una vall tributària, per l’esquerra, del Segre, sota el cingle d’Estany. De l’església parroquial (Sant Bartomeu) depèn l’ermita de Sant Domènec, al sud del poble.
Fou municipi independent fins el 1970. L’antic terme comprenia, també, els pobles de la Força d’Estany (amb l’església i casa d’Estany) i de Torreblanca i l’església i castell de Sant Joan.
(Ripollès)
Vall, al nord-oest de la comarca. Oberta entre la serralada que uneix la collada de Toses (1.800 m alt) amb el massís del Puigmal (creu de Maians, 2.020 m; pla de les Salines, 2.502 m; pic de Gorrablanc, 2.550 m), al nord, i l’alineació que des de la mateixa collada i del massís del Puigllançada, a través del pla d’Anyella (1.984 m) i el tossal de Rus (2.113 m), arriba fins a la serra de Mogrony (2.046 m), al sud.
La vall és drenada pel Rigard, afluent, per la dreta, del Freser, al qual s’uneix a Ribes de Freser.
Comprèn els termes de Toses (la Vall de Toses del segle XIX), amb els llocs de Toses, Fornells de la Muntanya, Dòrria i Nevà, i de Planoles (amb Planès de Rigard); a la part més baixa, al vessant esquerre, el poble de Ventolà pertany ja al terme de Ribes de Freser i el vessant dret pertany al terme de Campelles.
Històricament, ni Planoles (però sí Planès) ni Ventolà no en formaven part.
(Ripollès / Baixa Cerdanya)
Depressió (1.800 m alt) i port de muntanya de l’alineació pirinenca de direcció oest-est.
És el més important dels ports que comuniquen la Cerdanya amb la Catalunya central i és aprofitat per la carretera nacional que des del 1914 comunica Barcelona i Ripoll amb Puigcerdà.
Sota la collada la serralada és travessada pel llarg túnel de Toses, pel ferrocarril de Barcelona a la Tor de Querol.
(Alfara dels Ports, Baix Ebre)
Caseria i antic terme. al vessant septentrional del Caro, a la capçalera del barranc de la Cunca.
És un indret d’estiueig, en expansió. Hi ha la petita església de Santa Magdalena.
(Castellcir, Vallès Oriental)
Santuari de la Mare de Déu de la Llet (o Santa Maria de Marfà), a la vall de Marfà, a la dreta de la riera de Marfà, prop de l’antic molí de Brotons.
Prop d’aquest indret hi havia al segle XI la capella de Santa Maria de les Illes, més tard desapareguda.
L’actual santuari fou edificat en 1632-40 i restaurat el 1942. La vila de Moià hi anava en processó el dimarts de Pasqua.
Massís del Pirineu axial que assoleix els 2.536 m alt, situat entre la serra de Moixeró i el massís de Puigllançada, amb els quals enllaça.
És format per materials calcaris de color gris blanquinós del devonià, molt resistents a l’erosió, que donen un relleu abrupte accentuat per l’empremta glacial. Té una estructura complexa, i presenta una capa de desplaçament de diversos quilòmetres, per la qual cosa la sèrie calcària devoniana descansa sobre els materials del carbonífer.
La vegetació natural és escassa per la manca de sòl.
(la Jonquera, Alt Empordà)
(ort trad: Altors) Poble, centrat per l’església de Sant Julià dels Torts, als vessants meridionals del coll de Panissars.
Havia depès eclesiàsticament d’Agullana i de la Jonquera.
(Catalunya)
Regió del sud-oest del Principat, de transició al País Valencià. Comprèn el sector més desenvolupat de la Serralada Prelitoral i l’angle sud-oest de la Depressió Central Catalana, amb la cubeta de Móra.
Comprèn les comarques del Baix Ebre i el Montsià, d’ambient mediterrani litoral, la Ribera d’Ebre, Terra Alta i el Matarranya, de tendència continental. Coincideix, juntament amb el Priorat, amb la conca baixa de l’Ebre. La densitat de població és de 35 h/km2, la més feble del litoral dels Països Catalans i la més poc progressiva (l’increment des del 1877 és del 11,6%).
És una regió agrícola, amb poques ciutats (Tortosa, Amposta i Sant Carles de la Ràpita). Les indústries amb major ocupació són les de la construcció i la química (Flix). A més del mercat regional de Tortosa, cal esmentar el comarcal de Móra d’Ebre, els subcomarcals de Gandesa, Amposta i Vall-de-roures i l’extracomarcal d’Alcanyís, aragonès.
La regió coincideix aproximadament amb l’antiga vegueria i corregiment i el bisbat actual de Tortosa i amb el dialecte occidental de transició entre lleidatà i valencià. La comarca del Matarranya i la part ponentina de Terra Alta, però, pertangueren al corregiment d’Alcanyís, i avui la major part al partit judicial d’Alcanyís i a l’arquebisbat de Saragossa.
Veure> ports de Beseit (conjunt orogràfic).
Estany (2.320 m alt) de la coma de Rius, a la capçalera de la vall de Valarties, al vessant septentrional del tossal de Mola Gran, les seves aigües alimenten l’estany de Rius.
