Estany de la vall de Peguera, a la vall d’Espot, alimentat per l’emissari de l’estany Negre.
És aprofitat per a la producció d’electricitat a la central de Lladres.
Vora seu hi ha el refugi Josep Maria Blanc.
(Berguedà)
Curs d’aigua de la vall de Lillet, afluent, per la dreta, del Llobregat.
Neix als vessants occidentals del Puigllançada, prop de Gavarrós, dins el terme de Guardiola de Berguedà, i s’uneix al seu col·lector a Santa Cecília de Riutort, dins el terme de la Pobla de Lillet.
(la Torre de Capdella, Pallars Jussà)
Estany (2.321 m alt) d’origen glacial, situat al massís dels Encantats, a la zona axial del Pirineu, a la capçalera de la vall Fosca, damunt Cabdella.
És un dels més grans de la conca del Flamicell, que rep l’aigua de l’estany de Mariola.
Les seves aigües s’aprofiten per a l’obtenció d’energia a la central hidroelèctrica de Cabdella.
(Sant Fruitós de Bages, Bages)
(o de Bages) Poble, a la dreta del Llobregat, dins el terme parroquial de Sant Jaume d’Olzinelles.
El lloc és esmentat el 1020 en la carta de dotació de Santa Maria de Manresa. Des del segle XII fou possessió del monestir de Sant Benet de Bages.
A partir dels anys 1950 hom hi ha construït nombrosos habitatges i diverses indústries dels rams tèxtil, metal·lúrgic i de materials de construcció.
(Santa Eulàlia de Riuprimer, Osona)
Masia i antic castell (595 m alt), enlairat a la dreta de la riera de Muntanyola, poc abans de la seva confluència amb el Mèder.
El lloc és esmentat des del 910, i el castell termenat des del 1130. Fou dels Talamanca, dels Manlleu i dels Malla, i passà a la mitra de Vic el 1236.
El mas actual fou refet al segle XVI als peus de l’antiga fortalesa i conserva elements decoratius gòtics.
(Santa Maria d’Oló, Bages)
Antiga masia, situada a l’extrem nord del terme, vora Sant Feliu Sasserra.
Existia ja el 1266 i recorda una vella fortalesa; ara és renovada del tot.
La capella, sense culte, era dedicada a sant Francesc; fou erigida el 1868.
(la Roca del Vallès, Vallès Oriental)
Barri sorgit per influència de la propera ciutat de Granollers, vora la carretera de Granollers a la Roca.
Hom hi ha construït blocs de pisos i naus industrials.
(Segrià)
Canal de regadiu, que rega les hortes del Cappont, Albatàrrec, Montoliu de Lleida, Sudanell fins a Torres de Segre, tot seguint les corbes de nivell de la riba esquerra del Segre.
Neix davant la ciutat de Lleida, i des de la construcció de les comportes de La Canadenca pren l’aigua del canal de Seròs.
Hom li atribueix origen romà. Apareix documentada el 1154, com a sèquia vetula (és a dir, que ja existia durant la dominació àrab). El 1184 Alfons el Cast autoritzà Ramon de Cervera a prolongar la sèquia des de Castellpagès (Vilanova de la Barca). Anys després el vell cabal fou dels hospitalers, que el posseïren fins a l’extinció de les senyories.
La paeria de Lleida sostingué diversos plets amb els santjoanistes per causa de la sèquia, particularment al seu pas pel Cappont (el qual, per causa d’un braç del riu Segre que l’envoltava, s’havia convertit en una illa fluvial). En desaparèixer el caràcter illenc del Cappont (segle XVII) continuaren els problemes, quant als desguassos, els ulls, els estalladors, les boqueres, etc.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell)
Veïnat, situat al marge esquerre del Segre. Originàriament era format per la Torre del Cap, la del Peu i la del Mig.
Actualment es divideix en dos sectors, la partida de les Torres i la de l’Olla i Segalers.
(Sabadell, Vallès Occidental)
Barri, a l’est de la ciutat, al nord de Can Roqueta, a l’esquerra del Ripoll. S’estén des del riu fins a la part més alta d’una carena, lloc dit popularment Tibidabo.
Als afores hi ha l’antiga ermita de Sant Nicolau, antiga capella de l’església de Sant Feliu d’Arraona (segle XI).
Moltes de les cases foren construïdes pels mateixos residents a partir dels anys 1950. Fins el 1964 no fou inaugurada la carretera i la línia d’autobús amb Sabadell, i la primera escola estatal és del 1966.
