(Argentona, Maresme)
Veïnat, a l’esquerra de la riera d’Argentona, al límit amb el terme de Mataró, al qual pertangué fins a l’any 1840.
És esmentat ja l’any 972. S’hi alcen les restes d’una església construïda al segle IX, a l’indret d’una d’anterior, paleocristiana, amb afegits i reformes del segle XVII ençà, que antigament es trobava sota l’advocació de sant Cugat i modernament sota la de Sant Jaume de Treià.
(Lles, Baixa Cerdanya)
Poble (1.200 m alt), al sud del terme, al darrer replà del contrafort que davalla de la tossa Plana de Lles, al voltant de l’església, sufragània de la parròquia de Lles.
Es conserven les restes de l’antic castell de Travesseres, esmentat als segles XIII i XIV. El lloc és esmentat ja l’any 839.
Dins el seu terme hi ha el balneari de Senillers.
(Alta Ribagorça / Vall d’Aran)
Cims (2.755, 2.621 i 2.564 m alt) d’un contrafort meridional del massís del Montardo, al límit de les valls de Boí i d’Aigoamòtx.
Dominen, per l’est, l’estany de Travessani, a la capçalera de la Noguera de Tor, l’emissari del qual alimenta l’estany Negre.
(la Vall d’En Bas, Garrotxa)
Planell del vessant septentrional de la serra de Puigsacalm, entre els puigs de Cubell i de Miralles, que domina per la dreta la capçalera de la riera de Sallent.
Al centre d’aquest planell hi ha la masia i antiga capella de pla Traver. És un important sector de pasturatges. Al mas hi havia hagut el segle XIX una dependència de remunta de l’exèrcit, filial de Conanglell.
(Saldes, Berguedà)
Coll que separa, al peu del Pedraforca, la vall de Saldes de la de l’aigua de Valls. Hi passa la carretera de Saldes a Gósol.
Prop seu hi ha el veïnat del Coll de la Trapa.
(Peramola, Alt Urgell)
Poble, a la dreta del Segre, davant d’Oliana.
De la seva església parroquial (Santa Llúcia de Tragó), allunyada del poble, en depèn la de Nuncarga.
(Sant Carles de la Ràpita, Montsià)
Istme sorrenc de la península de la Banya, al sector meridional del parc natural del Delta de l’Ebre, de 5,5 km de longitud, que tanca per llevant el port dels Alfacs.
Disposa d’un camí que permet seguir el decurs de la platja fins a les salines de la Trinitat.
Darrerament té molts problemes degut a la manca d’aportacions de sediments i a la crescuda de les marees pel canvi climàtic.
Vall tributària per la dreta del Segre.
Davalla de la serra de Campquerdós (2.911 m alt), límit amb la vall de Querol, a l’Alta Cerdanya -i de les serres de l’Esquella i de calm Colomer (2.802 m)-, límit amb la vall de la Llosa.
Té una direcció nord-sud i és drenada pel riu Duran (o riu de la vall Tova), que aflueix al seu col·lector prop de Baltarga.
Vall d’origen glacial, l’antiga llengua moria prop de Girul; a més d’aquest poble, hi ha a la vall Tova els de Meranges, Éller, Cortàs i Olopte.
(Ribera d’Urgellet, Alt Urgell)
Despoblat (785 m alt), situat en un turó que domina la vall, on hi ha les restes de l’antic castell de Tost.
Al segle XI en fou senyor Miró, pare del famós Arnau de Tost, fundador de la dinastia vescomtal d’Àger. A petició seva el bisbe Eribau d’Urgell consagrà el 1040 l’església parroquial de Sant Martí, magníficament dotada de béns i relíquies, ofertes per l’abat Oliba de Ripoll, juntament amb un escrit autògraf i una arqueta en forma de creu (conservada des del 1924 al Museu Episcopal de Vic, que guarda també una part del baldaquí de l’altar, dels segles XII-XIII; l’altra part és al Museu d’Art de Catalunya). El lloc pertangué a la senyoria del capítol d’Urgell.
Fou municipi independent fins el 1968, que juntament amb els d’Arfa i la Parròquia d’Hortó, s’uní al Pla de Sant Tirs (el conjunt rebé el nom oficial de la Ribera d’Urgellet). L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Montan, Torà de Tost i Sauvanyà i els llogarets de la Bastida, Fontelles, els Hostalets de Tost i Castellar.
(Capolat, Berguedà)
Santuari marià (Santa Maria dels Tossals) (1.445 m alt), situat al recer d’un petit turó, a la serra dels Tossals. Té una situació pintoresca entre les valls de Capolat i del coll de Joet.
Devia existir ja el segle XIII, època en que es féu la seva imatge romànica, sobre una arqueta i que esclafa un dragó amb el peu esquerre.
L’església actual i hostatgeria formen un sol edifici, del 1757, però molt abandonat i amb perill de ruïna; per això la imatge es guarda a Sant Martí de Capolat.
