Arxiu de la categoria: Geografia

Clarà -Avià-

(Avià, Berguedà)

Antiga quadra, al peu dels cingles de Coforb, al voltant de l’església parroquial de Sant Serni, agregada a la d’Avià.

És drenada per la riera de Clarà, que davalla per l’oest des de l’altiplà de Capolat, després d’haver travessat el terme de l’Espunyola, fins a desguassar al Llobregat, al terme de Casserres de Berguedà.

Clarà -Moianès-

(Moià, Moianès)

Antic castell, actualment enrunat, damunt un tossal, a la dreta de la riera de l’Om, juntament amb l’església de Sant Andreu de Clarà.

Era possessió, com la vila de Moià, dels comtes de Barcelona, ja al començament del segle X.

Clarà -Maresme-

(Argentona, Maresme)

Veïnat, al voltant de l’antic monestir de Clarà, a la vall de la riera de Clarà, afluent, per la dreta, de la riera d’Argentona.

Prop del monestir hi ha una font d’aigües medicinals (aigua de Clarà), carbòniques, bicarbonatades i ferruginoses.

Claperols, gredera de

(Garrotxa)

Volcà del grup de Begudà, a la serra d’Aiguanegra, entre el Fluvià i el pla de Begudà, caracteritzat pels dipòsits de greda que l’envolten.

Claper, punta del

(Portbou, Alt Empordà)

Promontori costaner del massís de l’Albera, dominat pel Claper (cim de 235 m alt), que forma un espadat a l’extrem meridional de la badia de Portbou.

Clapa, pic de la

(Ripollès / Vallespir)

Cim (1.652 m alt) de la línia de crestes que separa la capçalera del Ritort de la vall del Tec.

Ciutat Jardí, la -Mataró-

(Mataró, Maresme)

Barri residencial de la ciutat, al nord-est del nucli urbà, dins la zona d’expansió de l’Eixample, format per torres.

Fou construït en 1945-50 per iniciativa de la Caixa d’Estalvis Laietana, segons un projecte del 1924.

Ciutat Diagonal, la

(Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat)

Barri residencial de la ciutat. Iniciat després del 1950, d’alt nivell urbanístic, al vessant sud-oest del turó de Sant Pere Màrtir.

Cirera, la -Alt Empordà-

(Cabanelles, Alt Empordà)

Masia, al vessant meridional de la serra de la Cirera (592 m alt), que separa la capçalera del riu Manol, al sud, de la vall de la Muga, al nord.

Hi ha les restes de l’antiga església parroquial de Sant Miquel de la Cirera (o de Sant Miquel Sacirera), esmentada el segle IX com a cel·la benedictina.

Cirera, la -Solsonès-

(Lladurs, Solsonès)

Veïnat, al sud-oest de la nova església de Lladurs, a l’extrem septentrional dels amples plans de Cirera, on hi ha l’hostal de Cirera.

L’església de Sant Miquel del Pla de Cirera ja és esmentada el 1102.