(Vall d’Albaida / Comtat)
Zona muntanyosa, estesa d’est a oest, entre el port d’Albaida i el riu Clariano. És el límit entre les dues comarques.
El punt culminant és la Covalta (889 m), prop del port d’Albaida.
Agullent, serra d’
15 Respostes
Arxiu de la categoria: Geografia
Agullent (Vall d’Albaida)
Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 16,53 km2, 360 m alt, 2.435 hab (2014)
Estès des del vessant septentrional de la serra d’Agullent als turons que separen les aigües dels rius d’Ontinyent i d’Albaida.
La base econòmica del municipi és l’agricultura de secà (cereals, garrofers, vinya i oliveres); hi ha una part de regadiu (moresc i hortalisses), que aprofita les aigües del riu Clariano. La indústria tèxtil, l’oleícola i la de la cera són una part important de l’activitat econòmica.
Al poble, situat al peu de la serra d’Agullent, hi ha, a més de l’església parroquial de Sant Tomàs, esmentada ja al segle XV, un antic convent dominicà, fundat el 1585. Anualment, té lloc a la població, una representació de Moros i Cristians.
Dins el terme, en plena zona muntanyosa, es troba l’antiga ermita de Sant Vicent, del segle XV, abandonada i substituïda el 1745 per l’actual santuari de Sant Vicent d’Agullent.
Enllaç web: Ajuntament
Agulla, s’ -Mallorca-
Llengua de terra d’uns 1.000 m de longitud per uns 50 d’amplada, coberta de pins i de màquia, que separa cala Agulla de cala Moltó. Hi ha una urbanització.
Agulla, punta de s’ -Selva-
Cap de la costa, a llevant de la vila, prop del santuari de Santa Cristina.
Agulla, l’ -Bages-
Bifurcació de la sèquia de Manresa, a l’entrada del terme municipal de la ciutat.
Aguinaliu
(Aragó)
(ant: Aguilaniu) Municipi de l’antic comtat de Ribagorça. Situat al límit lingüístic entre el català i el castellà, ha conservat un parlar de transició amb menys trets catalans, tanmateix, que el Jusseu.
Molt relacionat amb Graus i amb la zona aragonesa de la Ribagorça, s’ha mantingut, però, dins al bisbat de Lleida.
El 987, sota la dominació musulmana, conservava encara un nucli de cristians, els quals estaven sota l’autoritat judicial del prevere Fortuny, anomenat “jutge dels cristians del Lleidatà”, cas únic conegut en aquest període de jurisdicció eclesiàstica i civil a la zona esdevinguda després catalana.
Aguiló, torre de l’
(la Vila Joiosa, Marina Baixa)
Antiga talaia de la costa, a l’extrem occidental de la badia de Benidorm.
Aguilera, raval de l’
Caseriu, situat vora el puig de l’Aguilera (625 m alt).
Aguilera, l’
(el Pla del Penedès, Alt Penedès)
Masia i antiga quadra.
Aguilar de Boixadors *
(Bages)
Nom modern de la vila d’Aguilar de Segarra.
