(o el Poblet de les Cases) Llogaret, situat al sector septentrional del terme, a 2,5 km de la costa i al peu de la serra de Bèrnia. Hi passa la carretera de l’Olla a Callosa d’en Sarrià.
L’existència d’una font d’aigua minero-medicinal de propietats diürètiques fou el motiu d’un projecte de construcció d’un balneari.
La seva església de Santa Anna, abans dependent de la parròquia d’Altea, ha estat erigida en parròquia.
Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 34,43 km2, 62 m alt, 22.518 hab (2014)
Situat en una estreta plana litoral i tancat, al nord, per la serra de Bèrnia. El relleu és accidentat, fins i tot la part baixa, on hi ha nombrosos turons; al litoral, al cap Negret, hi ha un aflorament volcànic. La població del municipi, estancada durant molts anys, ha experimentat un fort creixement a partir del 1960 a causa del turisme.
Les principals activitats econòmiques, a part dels sectors de serveis i de la construcció, són la pesca, l’agricultura i la indústria conservera.
La vila, a partir del segle XVIII en què va desbordar les muralles, però sobretot durant el segle XX, s’ha estès vora la mar (Altea Baixa), on s’hi va construir el port entre el 1933 i el 1956. Al nucli urbà, s’hi troba l’antic convent franciscà de Sant Pere, fundat el 1600.
El terme comprèn el llogaret d’Altea la Vella, amb una població disseminada en caserius i masies, i l’antic castell de Bèrnia.
Enllaç web: Ajuntament
(l’Alguer, Sardenya)
Cova natural, al port del Comte. Té l’entrada en un pendent molt escarpat i d’accés difícil. Hi han estat descobertes les restes d’un altar dedicat a sant Erasme.
A causa del to verdós d’un grup de grans estalactites és també anomenada gruta Verda.
Castell. Assentat vora el palmerar, al vessant del riu Vinalopó. Construït el 1557 sobre les restes d’una fortificació anterior.
Pertanyé als marquesos d’Elx, títol que passà a la casa comtal d’Altamira.
Actualment està en perfecte estat de conservació i alberga el Museu Arqueològic Alejandro Ramos.
Grup de cases. A la zona de llengua castellana del País Valencià.
Situat a l’extrem septentrional del terme, prop de la rambla de Riodeva, límit amb Aragó.
Rodal, al nord del terme, entre el pantà d’Elx i la ciutat; és de poblament disseminat. És drenat pel Vinalopó.
A la part més propera a la ciutat hi ha el camp de l’Elx Club de Futbol.
Subcomarca, centrada a Castilló de Sos. S’articula en tres valls principals: la vall de Barravés i la vall de Castanesa, pertanyents a la conca de la Noguera Ribagorçana, i la vall de Benasc, integrament a la conca de l’Éssera.
(Maresme)
Veure> la Vallalta (vall).
Pic (2.743 m alt), a la carena que separa les valls de Ransol i de Vall-de-riu.
A l’aiguavés meridional es troba el petit estany de pala Alta, l’emissari del qual desguassa a la Vall-de-riu.
(Catalunya)
Veure> canal alt d’Urgell (derivat del canal d’Urgell).
