Masia i antic terme, a la capçalera de la riera de les Croses, al límit amb el Rosselló.
El segle XIV n’era senyor el prior de Marcèvol.
Masia i antic terme, a la capçalera de la riera de les Croses, al límit amb el Rosselló.
El segle XIV n’era senyor el prior de Marcèvol.
Despoblat de l’antic terme de Tortosa, al sud de la serra de Cardó.
Altre nom del poble del Verger.
Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 129,5 km2, 397 m alt, 3.670 hab (2014)

Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la dreta del Palància i entre la plana al·luvial i les muntanyes que separen les conques del Palància i del Túria, al peu del Montmajor, al sud-oest de Sogorb. Gran part del territori és ocupada per pinedes, brolla i matollar.
Les principals activitats econòmiques del municipi són l’agricultura, amb predomini del secà, sobretot oliveres, ametllers i garrofers. A la zona plana, que correspon al regadiu, conreus d’hortalisses, llegums, cereals, patates i blat de moro. Indústries de fusta i tèxtil. Subàrea comercial de Sogorb.
Prop de la vila es troben l’ermita de la Concepció, amb un retaule gòtic del segle XV, i les restes de l’antiga cartoixa de Valldecrist. A mig camí entre Altura i les Alcubles hi ha també el santuari de la Cova Santa.
Enllaç web: Ajuntament
Masia (mas de l’Altrera) i veïnat, a la vora dreta del Gaià.
Grafia tradicional del poble dels Torts.
Poble i rodal, a l’extrem oriental del terme, vora el mar, al límit amb els termes municipals de Santa Pola i d’Alacant. Hi radica l’aeroport d’Alacant. Zona residencial dels Arenals del Sol. El 1914 esdevingué parròquia.
La platja de l’Altet és de sorra fina, sense edificacions i de gran valor ecològic, per les seves dunes, en una de les quals s’han localitzat les restes d’una vil·la romana del s IdC.
(la Granja de la Costera, Costera)
Enclavat (1,03 km2), situat entre els termes de Canals i de Torrella de la Costera.