Arxiu de la categoria: Geografia

Benasau (Comtat)

3 Respostes

Municipi del Comtat (País Valencià): 9,04 km2, 701 m alt, 158 hab (2014)

Situat a la conca alta del Frainos, en un terreny muntanyós accidentat pels contraforts occidentals de la serra de la Serrella, a la dreta del Penàguila, afluent del riu d’Alcoi, al nord d’Alacant.

Els recursos econòmics del municipi es limiten pràcticament a l’agricultura (dues terceres parts del terme són conreades), bàsicament de secà (cereals, oliveres i ametllers i conreus d’horta). La propietat de la terra és bastant repartida, i predomina l’explotació directa. Àrea comercial d’Alcoi.

El corrent emigratori, que ha estat constant ja des del final del segle XIX, ha reduït fins a una tercera part la població del municipi en només cent anys.

El poble fou un antic lloc de moriscs. L’església parroquial és dedicada a Sant Pere.

El terme comprèn també el llogaret d’Ares del Bosc.

Benaixeve (Serrans)

10 Respostes

Municipi dels Serrans (País Valencià): 69,8 km2, 715 m alt, 212 hab (2014)

(cast: Benagéber) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a la vora del pantà de Benaixeve, al curs mitjà del Túria. El terme, accidentat pels contraforts de les serra d’Utiel, és muntanyós, i és ocupat per una important vegetació natural: boscos de pins (que són explotats econòmicament).

La ramaderia (bestiar oví, que aprofita les pastures naturals) i l’agricultura, bàsicament de secà (cereals) malgrat la construcció del pantà, dominen la vida econòmica del municipi. La població minvà bruscament a partir del 1953, un cop enllestides les obres hidràuliques.

Aquestes, d’altra banda, van negar el poble primitiu i la capitalitat municipal va ser traslladada al llogaret de Nieva (on hi ha l’ermita de Sant Isidre, del segle XVIII), i una part de la població es dispersà per tres nou nuclis creats als municipis de Montcada de l’Horta (Sant Isidre de Benaixeve), Paterna (Sant Antoni de Benaixeve) i la Pobla de Vallbona. L’església parroquial de Santa Maria ha estat edificada de nou prop del pantà.

El terme municipal comprèn també els llogarets de Cortes i de Vilanova.

Benaguasil (Camp de Túria)

14 Respostes

Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 25,4 km2, 110 m alt, 11.015 hab (2014)

(ant: Benaguasir) Estès a l’esquerra del Túria, en un terreny pràcticament pla, al nord-oest de València.

Les principals fonts de riquesa del municipi provenen de l’agricultura de regadiu (cebes, blat de moro, blat i taronges), alimentat per la sèquia Major del Túria (o sèquia de Benaguasil), el secà (garrofers i ametllers), la ramaderia (ovina, porcina i bovina) i diverses activitats industrials, la més important dedicada a la confecció, així com també paperera i de la construcció. El municipi compta amb una comunitat de regants i una cooperativa agrícola. Àrea comercial de València.

La vila, que té l’origen en un antic poble-castell, va ser un important lloc de moriscs. L’església parroquial és barroca, del començament del segle XVIII. Dominant la vila, dalt d’un tossal, es troba el monestir i santuari de Montiel, centre de pelegrinatge regit per una comunitat de terciàries caputxines.

Benafigos (Alt Maestrat)

9 Respostes

Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 35,6 km2, 945 m alt, 156 hab (2014)

Situat a la riba dreta del riu de Montlleó i drenat, a més, per la rambleta de Benafigos, afluent del riu de Montlleó per la dreta. El territori, accidentat per contraforts de les serres de l’Alt Maestrat, està en bona part sense conrear, amb boscos de pins i alzines i pasturatges.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (blat, ordi, arbres fruiters, patates i vinya -associada amb oliveres, garrofers i figueres-) i la ramaderia (bestiar porcí, cabrum i oví), complementades per l’avicultura i l’apicultura. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Tanmateix, la població ha minvat notablement durant el segle XX, sobretot a partir del 1960.

La vila es troba dalt d’un turó; hi destaca l’església parroquial de Sant Joan Baptista, que conserva algunes peces d’argenteria dels segles XV i XVI.

Dins el terme es troben el santuari de l’Hortisella i els caserius de la Cormana i la Garrofera.

Enllaç web: Ajuntament

Benafer (Alt Palància)

5 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 17 km2, 587 m alt, 171 hab (2014)

Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al vessant septentrional de la vall del Palància, a l’esquerra del riu, del qual és una mica apartat, al nord-oest de Sogorb. El territori, que al nord esdevé muntanyós, és en gran part inculte i ocupat per brolles, les quals permeten pasturatges permanents.

Els recursos econòmics del municipi són limitats, basats en l’agricultura de secà (vinya i olivera) i de regadiu (cereals i llegums) i en la ramaderia ovina, porcina i cabruna. Àrea comercial de Sogorb. La població, en conseqüència, s’ha vist molt afectada per l’emigració, iniciada ja a partir de la segona meitat del segle XIX.

El poble fou adquirit i poblat de cristians pel bisbe de Sogorb a la fi del segle XIV. A l’església parroquial de Sant Salvador es conserva una talla atribuïda a Xoriguera.

Enllaç web: Ajuntament

Bellús (Vall d’Albaida)

8 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 9,5 km2, 180 m alt, 325 hab (2014)

Situat a la mateixa vall del riu d’Albaida, afluent del Xúquer, al sud de Xàtiva, a la zona muntanyosa del terme, corresponent a la serra Grossa, on el riu forma l’estret de les Aigües de Bellús. Una gran part del terme no és conreada, especialment a la zona muntanyosa, on hi ha boscos de pins i matollar.

Els principals recursos econòmics del municipi provenen de l’agricultura de regadiu (hortalisses) i de secà (oliveres, vinyes, cereals i melons), i de dues petites indústries, una tèxtil i l’altra alimentària. També hi ha una font d’aigües medicinals, que són comercialitzades i que han donat lloc al balneari de Bellús. Àrea comercial de Xàtiva.

El poble és a la vora de la carretera de Xàtiva a Alcoi; destaca l’església parroquial de Santa Anna. L’1 de setembre de 1522 hi tingué lloc la batalla de Bellús, on els agermanats foren derrotats per les tropes reials.

Dins el terme hi ha el jaciment de la cova Negra, un dels més importants del paleolític mitjà als Països Catalans, i els poblats de Tossal Redó i del Tossal del Caldero, del bronze valencià.

Enllaç web: Ajuntament

Bellreguard (Safor)

9 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 2,91 km2, 15 m alt, 4.712 hab (2014)

Situat a la plana al·luvial de la Llaguna, a la dreta del riu d’Alcoi, al sud-est de Gandia i prop de la costa. El terme comprèn dos nuclis separats, el nucli urbà primitiu, a l’interior, i l’anomenat Corral d’Hinet, obert a la mar a través de la platja de Bellreguard.

Les bases de l’economia local són l’agricultura, totalment de regadiu (tarongers i hortalisses), gràcies a la sèquia comuna de Gandia, derivada del riu d’Alcoi que regen el terme. Les terres de regadiu són molt repartides i explotades quasi totalment per llurs propietaris. Al segle XVII fou un important centre sucrer, amb plantacions de canyamel. També hi ha ramaderia estabulada (bovina, ovina i porcina) i avicultura. Compta amb una petita flota pesquera. Àrea comercial de Gandia.

El poble, d’origen islàmic, és situat vora la carretera de València a Alacant. A la zona marítima hi ha el barri d’estiueig de la Paloma.

Enllaç web: Ajuntament

Bellmunt de Mesquí (Matarranya)

3 Respostes

Municipi de la Matarranya (Franja de Ponent): 33,96 km2, 661 m alt, 120 hab (2014)

(o Bellmunt de Sant Josep, cast: Belmonte de San José) Situat al límit lingüístic amb el castellà, a l’esquerra del Mesquí, subafluent de l’Ebre, al sud-est d’Alcanyís. El terreny és molt muntanyós, accidentat per les serres de la Ginebrosa i la de Fórnols; hi abunden pinedes, alzinars i pasturatges, en règim d’explotació.

Gràcies als regatges derivats del Mesquí, hi ha una part de cultius d’horta, si bé hi preponderà l’agricultura de secà (olivera i vinya), la qual és gairebé l’única font de riquesa del municipi, molt afectat per l’emigració. També hi ha jaciments d’argila refractària. Àrea comercial d’Alcanyís.

A la vila, situada en un turó, destaca l’església parroquial de Sant Salvador, del segle XVIII.

Dins el terme es troba el despoblat de Mesquí.

Situat al límit lingüístic amb el castellà, el parlar de Bellmunt té algunes característiques de transició.

Bellestar de la Frontera (Fenolleda)

8 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 20,51 km2, 380 m alt, 225 hab (2012)

(fr: Bélesta) Situat al límit amb el Rosselló, a ponent del coll de la Batalla. El terme, drenat per la riera de Cabrerissa, s’estén al peu del vessant meridional de la serra que separa els rius de la Tet i de l’Aglí. Hi ha restes d’alzinar, brolla i pasturatges.

Els recursos econòmics del municipi, dominats pel conreu de la vinya, són però limitats, circumstància que ha provocat una davallada de la població, sobretot a partir del segon terç del segle XX. Àrea comercial de Perpinyà. 

El poble, vora la carretera d’Illa a Sant Pau de Fenollet, fou inicialment un castell que defensava la frontera meridional del regne de França.

Dins el terme municipal, que comprèn el llogaret de Caladroer i el veïnat de Llebrers, és troba l’església pre-romànica de Jonqueroles, que havia donat nom al terme.

El català que es parla al territori, com en altres llocs fronterers de la comarca, és de transició cap a l’occità.

Bèlgida (Vall d’Albaida)

17 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 17,39 km2, 264 m alt, 694 hab (2014)

Situat al vessant septentrional de la serra de Benicadell–Agullent, al nord-est d’Ontinyent. La part muntanyosa, al sud del terme, és ocupada per boscos de pins.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura, amb predomini del secà (oliveres, vinya, cereals i arbres fruiters), i algunes activitats industrials (tèxtil i molins d’oli). Àrea comercial d’Ontinyent. La població ha minvat de manera constant durant el segle XX, però darrerament s’ha estacionat.

La vila és situada prop de la carretera de Gandia a Albaida; destaca l’església parroquial de Sant Llorenç, decorada per Jeroni Jacint Espinosa i Pedro de Orrente, conserva frescos dels segles XVI-XVII.

Dins el terme municipal, que comprèn també els despoblats del Muntis, de Suagres i de Beniprim, hi ha jaciments prehistòrics d’època eneolítica, on s’han trobat vestigis de ceràmica del tipus del vas campaniforme.

Enllaç web: Ajuntament