Arxiu de la categoria: Geografia

Camp de Mirra, el (Alt Vinalopó)

Municipi de l’Alt Vinalopó (País Valencià): 21,8 km2, 590 m alt, 437 hab (2014)

Estès per la vall de Biar, a la conca alta del Vinalopó, que corre pel sud del terme, a la falda de la serra de Beneixama. Bona part del territori és ocupada per pastures.

Els conreus, predominantment de secà (oliveres i vinya), ocupen una tercera part de la superfície i són la base de l’economia local; les sèquies derivades del Vinalopó fan possible el regadiu (hortalisses, llegums i farratges). Àrea comercial de Villena.

El poble és al peu del tossal de Sant Bartomeu, on hi ha restes de l’antic castell islàmic d’Almirra, on tingué lloc el tractat d’Almirra, i també restes ibèriques. L’església parroquial de Sant Bartomeu, que va donar origen al poble, és del segle XVIII. Per Nadal hi tenen lloc les populars Festes dels Folls.

Enllaç web: Ajuntament

Cameles (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 12,72 km2, 350 m alt, 417 hab (2012)

(fr: Camélas) Situat en un terreny accidentat, entre la zona muntanyosa del nord dels Aspres i al límit amb la plana del Rosselló, drenat per les rieres de Castellnou i de les Illes, i és accidentat per la muntanya de Sant Martí, on hi ha l’ermita de Sant Martí de Cameles.

La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura, de regadiu i de secà (el cultiu predominant és la vinya), complementada per la ramaderia. Àrea comercial de Perpinyà. La població s’ha reduït a la meitat des del 1856 (607 h).

El poble es concentra al voltant de l’antic castell de Cameles (esmentat al segle XI); l’església parroquial de Sant Fruitós, d’origen pre-romànic i refeta al segle XIV, conserva un portal romànic (segle XII) i pintures murals i dos retaules gòtics.

Dins el terme hi ha els llogarets de Polig i Vallicrosa.

Calvià (Mallorca Tramuntana)

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 145,02 km2, 143 m alt, 50.363 hab (2014)

Ocupa una gran extensió entre l’extrem oriental de la serra de Tramuntana i la costa. L’interior és força muntanyós, amb abundància de bosc.

El turisme i altres activitats derivades, com la indústria de la construcció, han superat àmpliament les tradicionals tasques agrícoles de secà (ametllers, garrofers, oliveres, cereals, figueres i vinya) i ramaderes del municipi i han estat la causa d’un espectacular augment de la població, sobretot a partir del 1960, i han adquirit molta importància la indústria de la construcció i, sobretot, l’hotelera. Totes les cales i platges de la costa són avui una cadena d’urbanitzacions. Àrea comercial de Palma de Mallorca.

La vila, en un turó, és al voltant de l’església parroquial de Sant Sebastià (1867-96), que substituí la del segle XVII.

Dins el terme, on s’han trobat més de 30 estacions prehistòriques (edat del bronze), destaquen els barris i urbanitzacions de Cas Català, Santa Ponça, Peguera, sa Porrassa, Palma Nova, Portals Nous, Cala Fornells, sa Torre Nova i es Magaluf, entre altres, la possessió de Bendinat i el poble des Capdellà.

Enllaços web: Ajuntament – Turisme – Institut

Calp (Marina Alta)

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 23,64 km2, 59 m alt, 22.437 hab (2014)

(cast: Calpe) Situat a la raconada de Calp, entre el penyal d’Ifac i el cap Toix. Estès des de la serra d’Oltà, límit occidental del terme, fins a la costa. El terreny, força accidentat, abunda en vegetació natural.

Les activitats econòmiques tradicionals del municipi, la pesca i l’agricultura principalment de secà (ametllers, garrofers i vinya), s’han vist àmpliament superades pel turisme, que alhora ha estat la causa del fort creixement experimentat per la població durant les últimes dècades, i de l’augment de la indústria de la construcció i hotelera. Ja no s’exploten les salines de l’estany residual darrera d’Ifac. Àrea comercial d’Alacant.

La vila és sobre una esquena de muntanya, no vora la mar; conserva les muralles; hi destaca també l’església parroquial de la Mare de Déu de les Neus, gòtica amb elements mudèjars.

El penyal d’Ifac, dins el terme, ha esdevingut símbol turístic del municipi.

Calmella (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 13,22 km2, 469 m alt, 65 hab (2012)

(fr: Calmeilles) Situat entre el coll de Prunet, al nord, i el coll d’Orris, al sud, al límit amb la zona muntanyosa dels Aspres.

Els escassos recursos econòmics del municipi, limitats a una agricultura precària (vinya, arbres fruiters), han estat la causa de la lenta però constant davallada demogràfica experimentada des de mitjan segle XIX. Explotació forestal.

El poble és a la capçalera de la riera de Canta-rana; l’església parroquial de Sant Feliu, romànica (segona meitat del segle XII), amb l’absis decorat amb arcuacions, columnes i capitells, conserva una imatge de la Mare de Déu i una pila baptismal decorada, ambdues també romàniques.

Dins el terme es troba el santuari de la Mare de Déu del Coll.

Callosa d’en Sarrià (Marina Baixa)

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 34,66 km2, 247 m alt, 7.370 hab (2014)

Situat a la vall de Callosa, des del vessant oriental de la serralada subbètica valenciana fins a la confluència de l’Algar i el Guadalest. El terme és accidentat al nord pels tossals de Bèrnia i la serra d’Aitana.

La base de l’economia local és l’agricultura, les sèquies derivades dels rius reguen el terme i fan possible el regadiu (cítrics, arbres fruiters), però predomina el secà (ametllers, garrofers i vinya). Hi ha indústria derivada de l’agricultura i de la construcció. És un centre de comunicacions.

La vila s’enfila pel coster meridional del tossal d’Almèdia, al peu de les restes del castell de Callosa; hi destaquen l’església arxiprestal de Sant Joan Baptista, refeta a la fi del segle XVIII, i l’antic convent caputxí de Sant Sebastià (1735), de façana herreniana i on és venerada la Mare de Déu de les Injúries. Són encara típiques les filades de moros i cristians que hom celebra el segon diumenge d’octubre.

Repartides pel terme hi ha diversos antics llogarets, actualment masies.

Callosa de Segura (Baix Segura)

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 24,77 km2, 16 m alt, 18.079 hab (2014)

Situat a la zona de parla castellana del País Valencià i estès des de la serra de Callosa fins a la plana litoral, a l’aiguabarreig dels deltes del Segura i del Vinalopó, al nord-oest d’Oriola.

El principal recurs econòmic del municipi és l’agricultura, amb predomini del regadiu (cítrics i hortalisses), que aprofita l’aigua del Segura; al secà s’hi cultiven ametllers. La indústria tèxtil del cànem i la derivada de l’agricultura (conserves vegetals) i el comerç completen l’oferta econòmica. Àrea comercial d’Oriola.

La ciutat, d’origen islàmic, és al raiguer oriental de la serra, al peu d’un antic castell de Callosa, on s’han trobat restes de l’edat del bronze; hi destaca l’església parroquial de Sant Martí, renaixentista. El 1925 obtingué el títol de ciutat.

El terme comprèn a més el poble de Los Dolores de Callosa i diversos enclavaments, separats del sector principal pel terme de Redovà.

Enllaç web: Ajuntament

Calles (Serrans)

Municipi dels Serrans (País Valencià): 64,5 km2, 351 m alt, 417 hab (2014)

Situat entre el Túria i el seu afluent, el Xelva, a la zona de parla castellana del País Valencià. El terreny és molt accidentat; hi abunden els pasturatges, els boscos de pins i sureda i la brolla i l’espartar.

Els conreus, limitats per les característiques del territori, són dominats pel secà, amb conreus de blat, vinya, garrofers i olivera. La ramaderia ovina completa l’oferta econòmica del municipi. Àrea comercial de València.

El poble és a la dreta del riu de Xelva; hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, obra del 1673.

El terme comprèn les caseries de Las Alcotas, Mas del Pinar i Mas de Cervera, que formen tres petits enclavaments dins el terme veí de Xelva.

Càlig (Baix Maestrat)

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 27,45 km2, 122 m alt, 2.080 hab (2014)

Situat al pre-litoral, a la conca baixa de la rambla de Cervera, al nord-oest de Benicarló.

Gairebé tota la superfície del terme, suaument accidentat (coll de Càlig, de 171 m alt), és ocupada per conreus, amb gran predomini del secà i basada en els cultius mediterranis: garrofers, vinya, oliveres, cereals i ametllers. Ramaderia de bestiar oví. Complementen la vida econòmica local l’explotació de pedreres de marbre i algunes activitats industrials. Àrea comercial de Vinaròs.

La vila és dalt d’un turó, a la dreta de la rambla de Cervera, al voltant de l’església parroquial de Sant Llorenç (1785); la casa de la vila és l’antic palau dels Vallterra.

Dins el terme es troba l’ermita de la Mare de Déu dels Socors, del segle XVIII.

Enllaç web: Ajuntament

Calce (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 23,77 km2, 228 m alt, 216 hab (2013)

(o Calça, ant. Cauça) Situat entre la conca de l’Aglí, que hi passa engorjat (estret de Cavanac) i que limita el terme pel nord, i les petites elevacions al nord del Riberal, a la vall de la Tet. El terreny, accidentat pel massís calcari de la serra de Pena i abrupte, no hi ha permès l’extensió de l’agricultura.

S’hi cultiva sobretot la vinya, que ha aprofitat principalment el marge de l’Aglí i la vall del torrent de la Bula, i que forma part del vi dolç natural de Ribesaltes i del vi de qualitat superior anomenat Corberes de Rosselló. L’explotació de pedreres de marbre complementa l’activitat econòmica del municipi.

El poble és emplaçat al vessant meridional de la serra de Pena; l’església parroquial conserva un retaule del començament del segle XVII. Hi ha restes de l’antic castell de Calce, citat el 1312.