Arxiu de la categoria: Geografia

Calaceit (Matarranya)

6 Respostes

Municipi del Matarranya (Franja de Ponent): 81,11 km2, 511 m alt, 1.076 hab (2014)

(cast: Calaceite) Situat entre les conques dels rius d’Algars i el Matarranya, al límit amb la Terra Alta.

La vida econòmica del municipi es basa en el conreu de l’olivera i l’elaboració d’oli, activitats complementades per altres d’agrícoles (cereals, vinya i ametllers) i industrials derivades de l’agricultura. Ramaderia bovina i porcina. Àrea comercial de Tortosa.

La vila és a la carena d’un serrat que forma la divisòria d’aigües dels dos rius, al peu del turó de Sant Cristòfol, és d’origen islàmic; hi destaquen l’església arxiprestal de Santa Maria del Pla (de mitjan segle XIII, reedificada al XVIII), amb una notable façana barroca; l’interessant capella de la Mare de Déu del Pla (mitjan segle XVIII); una plaça porticada i diverses cases senyorials, com la casa de la vila (1606). El castell de Calaceit fou centre de la comanda de Calaceit de l’orde de Calatrava.

1 km al sud de la vila hi ha el poblat ibèric de Sant Antoni de Calaceit (segles -V a -III), un dels més grans de la comarca, que estigué voltat d’una muralla; excavat inicialment per P. Bosch i Gimpera en 1915-19. Dins el terme hi ha també el barranc de Calapatà (amb pintures prehistòriques) i el llogaret del Mas de l’Ametlla.

Bagüenyola, pics de

8 Respostes

(Saünc, Ribagorça)

Massís granític (3.053 m alt) dels Pirineus axials, situat entre la vall de Benasc i la vall de Gistau, al sud del massís de Pocets.

Al vessant oriental s’estén la coma o vall de Bagüenya, a la part alta de la qual es troben la galera de Bagüenyola i l’estany de Bagüenyola; els excursionistes els anomenen pics d’Eriste.

Bagüenya, vall de

5 Respostes

(Saünc, Ribagorça)

Coma de la vall de Benasc, a l’est del massís de Bagüenyola; a l’altra banda del circ s’alça la tuca de Bagüenya (2.942 m), anomenada també de la Llàntia.

És la capçalera de l’aigüeta de Vall, emissari dels estanys de Bagüenya.

Baga, la -Conflent-

Deixa un comentari

(Toès i Entrevalls, Conflent)

Veïnat, situat a la dreta de la Tet, al cap del pont que uneix el poble de Toès amb el de Toès de Llar.

Cabestany (Rosselló)

6 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 10,42 km2, 27 m alt, 9.399 hab (2012)

Situat al Riberal, en un territori pla, entre els rius de la Tet i del Rard.

La vida econòmica local es basa en la producció fruitera i en el conreu de la vinya i l’elaboració de vi de qualitat, pràcticament d’una manera exclusiva, activitats que han donat lloc a la creació d’una cooperativa vinícola i en un dels primers centres productors de vi dolç natural (blanc) i de vi negre. La producció de fruites i verdures és possible gràcies a l’aprofitament de la terrassa al·luvial. El seu mercat és Perpinyà, a l’aglomeració del qual s’ha integrat. La població del municipi, molt pròxim a la ciutat de Perpinyà, ha crescut espectacularment durant l’últim terç del segle XX.

Al poble destaca l’església parroquial, d’origen romànic (primera meitat del segle XII), per bé que molt reformada posteriorment, però conserva l’absis i, sobretot, l’important timpà de Cabestany, de marbre (segle XII), d’autor desconegut, anomenat precisament per aquesta obra el Mestre de Cabestany.

Cabanes de l’Arc (Plana Alta)

25 Respostes

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 131,64 km2, 290 m alt, 2.985 hab (2014)

(o Cabanes) Estés pel pla de l’Arc fins a la zona costanera de la ribera de Cabanes, on hi ha un litoral d’aiguamolls, al peu de la serra del desert de les Palmes, que accidenta més de la meitat del terme, a la zona sud, i és ocupada per pinedes i pasturatges, al nord-est de Castelló de la Plana.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura; s’hi cultiven els productes mediterranis de secà (garrofers, blat, vinya), i també hi ha una part de cultius de regadiu, que es dediquen sobretot al conreu de la taronja i d’hortalisses. Ramaderia de bestiar oví, cabrum i porcí. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

A la vila, aturonada, destaca l’església parroquial de Sant Joan Baptista, amb façana barroca,

Dins el terme hi ha els despoblats de Miravet (amb restes de l’antic castell) i d’Albalat dels Ànecs, l’antic castell de Sufera, les caseries del Borseral, la Torre de la Sal i de la Ribera de Cabanes, el santuari de les Santes (on es venera la Mare de Déu del Bonsuccés, patrona de la vila) i l’important monument romà de l’arc de Cabanes.

Enllaç web: Ajuntament

Cabanassa, la (Alta Cerdanya)

9 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 3,26 km2, 1.511 m alt, 698 hab (2012)

Estès pel pla de la Perxa, a la riba dreta de la Tet, el riu de Jardó limita el terme pel sud, a l’oest enclou un petit sector de la vall de Bolquera.

El terme és muntanyós i ha basat tradicionalment la seva economia en l’explotació forestal, l’agricultura (d’alta muntanya: cereals i hortalisses) i la ramaderia (bestiar boví), complementades darrerament per la indústria làctia, la qual ha donat un nou impuls a la població; també hi ha serradores. A la fi del s XIX l’estat francès hi establí un important assecador de llavor de pi per al repoblament. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble és a l’esquerra del riu de Jardó, és esmentat ja el 965, amb el nom de Vilar de Caselles, va esdevenir un centre d’estiueig a partir de mitjan segle XIX.

El terme comprèn el llogaret de la Perxa (antic priorat benedictí i hospital) i el veïnat de els Molins.

Badia, la -Ribagorça-

1 Resposta

(Monesma i Queixigar, Ribagorça)

Llogaret (1.058 m alt), sagrera i cap del municipi, situat damunt la serra de Palleroa.

Badia, la -Vallespir-

Deixa un comentari

(Serrallonga, Vallespir)

Veïnat, situat a la dreta del riu de Galdares, entre els pobles de la Menera i de Serrallonga.

Badia -Selva-

1 Resposta

(Osor, Selva)

Barri, a l’esquerra de la riera d’Osor, a la dreta de la vila.