(Sant Joan de Labritja, Eivissa)
Venda, on es troba la parròquia de Sant Llorenç de Balàfia.
Balàfia -Eivissa-
1 Resposta
Arxiu de la categoria: Geografia
Baladre
Poble. Actualment té funció residencial.
Bajolí, cap de *
Altre nom del cap de Menorca (promontori calcari).
Bajande
Poble (1.293 m alt), situat sota els turons sil·lúrics que fan de contrafort al pla de la Perxa, a banda i banda de l’antiga strata ceretana dels romans.
L’antiga església parroquial de Sant Bartomeu és romànica.
Baix Palància, el *
Nom amb el qual és també coneguda la comarca del Camp de Morvedre.
Baix des Cós, es
Barri, el més extens de la ciutat, habitat, principalment, per pagesos.
Bairén -Safor-
Antic castell, anomenat actualment castell de Sant Joan de Gandia. Era cap d’un dels quatre termes en què era dividit el ducat de Gandia quan aquest fou creat el 1399; la capitalitat del terme anà passant, tanmateix, a Gandia.
Antiga ràpita en època musulmana, el 1097 prop seu fou lliurat la batalla de Bairén entre els almoràvits, comandats pel nebot de l’emir Yüsuf, i una coalició establerta entre el Cid i Pere I d’Aragó, que tornaven a València després d’haver anat en ajuda del castell de Benicadell, en la qual foren derrotats els primers.
El 1240 hi fou lliurada la batalla decisiva per a la reconquesta de la zona del País Valencià al sud del Xúquer.
Era situat en un turó, a tocar de la mar, dominant el camí de València a Dénia; actualment, els dipòsits del riu d’Alcoi i les rambles veïnes hi ha allunyat la mar.
Amb el nom de vall de Bairén era coneguda antigament la conca de la Safor.
Baió, vall de *
Veure> Valldebaió (veïnat).
Baies, les
Rodal, vora l’albufera d’Elx, de poblament disseminat, dividit en dos sectors, la Baia Alta i la Baia Baixa.
L’església de Sant Andreu ha esdevingut parroquial.
Campanet (Mallorca Raiguer)
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 34,65 km2, 132 m alt, 2.554 hab (2014)
Situat al peu de la serra de Tramuntana, a l’ala sud del puig Tomir, al nord-est de Palma de Mallorca; forma gran part de la conca del torrent de Sant Miquel. Hi ha pinedes, alzinars i garrigues.
La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, ametllers, garrofers i oliveres), complementada per la ramaderia ovina i porcina. Àrea comercial d’Inca.
La vila es troba en un turó, dominada per l’església parroquial (1717-37), que conserva el cos de sant Victorià.
Dins el terme hi ha l’església de Sant Miquel de Campanet, el llogaret d’Ullaró i les coves naturals de Campanet, càrstiques, descobertes el 1945, que són un centre d’atracció turística.
Enllaços web: Ajuntament – Coves de Campanet
