(Sant Joan de Labritja, Eivissa)
Venda, on es troba la parròquia de Sant Llorenç de Balàfia.
(Sant Joan de Labritja, Eivissa)
Venda, on es troba la parròquia de Sant Llorenç de Balàfia.
Poble. Actualment té funció residencial.
Altre nom del cap de Menorca (promontori calcari).
Poble (1.293 m alt), situat sota els turons sil·lúrics que fan de contrafort al pla de la Perxa, a banda i banda de l’antiga strata ceretana dels romans.
L’antiga església parroquial de Sant Bartomeu és romànica.
Nom amb el qual és també coneguda la comarca del Camp de Morvedre.
Barri, el més extens de la ciutat, habitat, principalment, per pagesos.
Antic castell, anomenat actualment castell de Sant Joan de Gandia. Era cap d’un dels quatre termes en què era dividit el ducat de Gandia quan aquest fou creat el 1399; la capitalitat del terme anà passant, tanmateix, a Gandia.
Antiga ràpita en època musulmana, el 1097 prop seu fou lliurat la batalla de Bairén entre els almoràvits, comandats pel nebot de l’emir Yüsuf, i una coalició establerta entre el Cid i Pere I d’Aragó, que tornaven a València després d’haver anat en ajuda del castell de Benicadell, en la qual foren derrotats els primers.
El 1240 hi fou lliurada la batalla decisiva per a la reconquesta de la zona del País Valencià al sud del Xúquer.
Era situat en un turó, a tocar de la mar, dominant el camí de València a Dénia; actualment, els dipòsits del riu d’Alcoi i les rambles veïnes hi ha allunyat la mar.
Amb el nom de vall de Bairén era coneguda antigament la conca de la Safor.
Veure> Valldebaió (veïnat).
Rodal, vora l’albufera d’Elx, de poblament disseminat, dividit en dos sectors, la Baia Alta i la Baia Baixa.
L’església de Sant Andreu ha esdevingut parroquial.
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 34,65 km2, 132 m alt, 2.554 hab (2014)

Situat al peu de la serra de Tramuntana, a l’ala sud del puig Tomir, al nord-est de Palma de Mallorca; forma gran part de la conca del torrent de Sant Miquel. Hi ha pinedes, alzinars i garrigues.
La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, ametllers, garrofers i oliveres), complementada per la ramaderia ovina i porcina. Àrea comercial d’Inca.
La vila es troba en un turó, dominada per l’església parroquial (1717-37), que conserva el cos de sant Victorià.
Dins el terme hi ha l’església de Sant Miquel de Campanet, el llogaret d’Ullaró i les coves naturals de Campanet, càrstiques, descobertes el 1945, que són un centre d’atracció turística.
Enllaços web: Ajuntament – Coves de Campanet