Arxiu de la categoria: Geografia

Cotlliure (Rosselló)

39 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 13,02 km2, 10 m alt, 3.082 hab (2012)

(fr: Collioure) Situat a la cara marítima de la Marenda. Limita al sud amb la vessant nord de la serra de l’Albera, on abunden diverses espècies de bosc.

Els conreus són bàsicament dedicats a la vinya, que produeix vi dolç natural. També hi ha una important indústria de conserves d’anxoa, si bé l’activitat pesquera és en regressió. El turisme és actualment la primera font d’ingressos del municipi.

La vila es troba al voltant del port de Cotlliure, dividit en dos sectors: el port d’Amunt, que connecta amb la vila vella, i el port d’Avall, que ho fa amb el barri del Raval. Entre els dos nuclis s’alça l’antic castell de Cotlliure, dels segles XIII-XIV, declarat monument històrico-artístic. L’església parroquial de Santa Maria, construïda al segle XVII després de la destrucció de l’antic temple, es troba adossada a una torre medieval aprofitada com a campanar; conserva importants obres d’art. A la vila vella hi ha el santuari de Sant Vicenç, patró de la vila, i fortificacions. Al port d’Avall es conserva l’església gòtica d’un antic convent dominicà.

Al començament del segle XX la vila va ser freqüentada per pintors com Matisse o Picasso. El 1939 s’hi refugià i morí Antonio Machado.

Dins el terme, hi ha el santuari de la Consolació.

Cotes (Ribera Alta)

4 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 6,33 km2, 33 m alt, 365 hab (2014)

Situat a la vall Farta, a l’aiguabarreig del Xúquer i el riu de Sellent. El sector sud-occidental és accidentat pel Montot, límit amb la Canal de Navarrés, amb algunes hectàrees de matolls i pasturatges.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu, gràcies a la sèquia de Cotes, amb aigua procedent del riu de Sellent i d’altres sèquies derivades del Xúquer, i és dedicada especialment al taronger, que s’ha convertit gairebé en monocultura, i complementada pel secà (garrofers i oliveres). La ramaderia (ovelles i cabres) és una activitat secundària; hi ha apicultura. L’única activitat industrial és la preparació de la taronja. Àrea comercial de Xàtiva.

El poble, d’origen islàmic, es troba a l’esquerra del riu de Sellent; l’església parroquial és dedicada a sant Miquel. Pertangué inicialment a la cartoixa d’Escaladei i posteriorment a diverses famílies.

Enllaç web: Ajuntament

Costur (Alcalatén)

4 Respostes

Municipi de l’Alcalatén (País Valencià): 21,93 km2, 465 m alt, 562 hab (2014)

Situat a la dreta de la rambla de la Viuda, límit oriental, en un congost entre les serres de la Nevera i de la Creu, a l’est de Llucena, drenat pel barranc de les Olles, límit septentrional, i uns altres barrancs tributaris també de la rambla de la Viuda. Més d’una tercera part del territori és improductiu, ocupat per brolles i pasturatges.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (ametllers, oliveres, cereals i garrofers), la qual ha donat lloc a algunes activitats industrials com la producció d’oli. Ramaderia ovina. Àrea comercial de Castelló de la Plana, Tanmateix la població tendeix a disminuir.

El poble, situat en un coster, pertangué fins al 1840 a l’Alcora, lloc del qual depèn la seva església dedicada a sant Pere.

Dins el terme han estat trobades algunes inscripcions d’època romana i monedes islàmiques. A 1 km al nord del poble hi ha el veïnat del Mas d’Avall.

Enllaç web: Ajuntament

Costoja (Vallespir)

5 Respostes

Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 16,86 km2, 827 m alt, 108 hab (2012)

(fr: Coustouges) Situat al peu del pic del Capell, a la zona muntanyosa que limita amb l’Alt Empordà i la Garrotxa. Comprèn la capçalera de la vall de Sant Llorenç, tributària del Tec, i al vessant esquerre de la capçalera de la Muga. El terreny és muntanyós i la superfície forestal hi és important, amb boscs de rouredes, castanyers i alzines amb zones de pi roig.

La vida econòmica local és basa principalment en la ramaderia (bestiar oví i cabrum) i la fabricació de calçat, tradicional al municipi. També hi ha alguns jaciments de coure. Àrea comercial de Perpinyà. La població, amb tot, tendeix a disminuir.

El poble es troba emplaçat a la partió d’aigües entre la Muga i el Tec, en un ample coll; l’església parroquial de Santa Maria és romànica (segle XII), amb una sola nau i n’és molt notable la portalada, precedida d’un vestíbul, amb arquivoltes esculpides amb decoració vegetal i d’animals fantàstics.

El terme comprèn també el poble de Vila-roja.

Costitx (Mallorca Pla)

6 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 15,35 km2, 138 m alt, 1.183 hab (2014)

Situat al sud-est d’Inca, dalt d’un pujol al sector central des Pla. Al sud-est el relleu és lleugerament accidentat per petits turons, amb pinedes, alzinars i matollar.

Les principals activitats econòmiques del municipi són l’agricultura, predominantment de secà (cereals, ametllers, figueres, garrovers, arbres fruiters i vinya), la ramaderia (bovina i porcina) i l’avicultura. Àrea comercial d’Inca.

La vila és d’origen islàmic; hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, del segle XVIII, on és venerada la imatge de la Mare de Déu de Costitx, és dels primers temps de la conquesta catalana.

Dins el terme hi ha les restes del poblat talaiòtic des Turassot i la finca de Son Corró, d’on són originàries les peces arqueològiques dites els toros de Costitx, actualment a Madrid.

Enllaç web: Ajuntament

Cortsaví (Vallespir)

8 Respostes

Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 47,02 km2, 800 m alt, 248 hab (2012)

(o Corsaví, fr: Corsavy) Situat al vessant sur del Canigó, des del límit amb el Conflent fins a la vall del Tec, prop del riu Ferrer, al peu del pic de la Soca, als vessants de la serra de Rocnegre. Boscos i prats alpins, amb explotació forestal (castanyedes) per a l’aprofitament de la fusta.

Els recursos econòmics són la ramaderia, que està en decadència (bestiar boví i oví), i les mines de ferro de Vetera, origen d’una petita industria metal·lúrgica i actualment tancades. Àrea comercial de Perpinyà. Tanmateix el municipi no ha pogut evitar el despoblament iniciat ja a mitjan segle XIX.

El poble és en un contrafort del massís de la Soca, dominat per les ruïnes de l’antic castell de Cortsaví, que era centre de la baronia de Cortsaví; és format pel Barri d’Amunt i el Barri d’Avall; l’antiga església parroquial de Sant Martí, romànica i actualment arruïnada, és a 1 km a l’est del poble.

El terme també comprèn el llogaret de Leca.

Cortes de Pallars (Vall de Cofrents)

16 Respostes

Municipi de la Vall de Cofrents (País Valencià): 233,01 km2, 450 m alt, 1.012 hab (2014)

(cast: Cortes de Pallás)  Ocupa una gran extensió de terreny a la vall del Xúquer, en zona de parla castellana del País Valencià. Gran part del territori és boscada, si bé actualment molt afectada per diversos incendis.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de secà: cereals, vinya, oliveres i garrofers. Ramaderia ovina i cabruna. L’engorjat del Xúquer és aprofitat per a la central hidroelèctrica de Cortes de Pallars o Rambla Seca. Àrea comercial de Requena. Tanmateix, la població ha experimentat una important devallada a partir de la segona meitat del segle XX a causa de l’emigració.

El poble, d’origen islàmic, és a la dreta del Xúquer, en un coster, tocant al barranc de Cortes, afluent del Xúquer per la dreta; destaca l’església parroquial dels Àngels, del segle XVIII, amb dues torres a la façana. Fou centre de la baronia de Cortes de Pallars.

El municipi comprèn, entre altres, les caseries de Rambla Seca, Otanell i el Ral, els llogarets i antics castells d’El Oro i de Castellblanc, el poble de Gaieta i els despoblats de Boixet, Roaia i Xirell.

Cortes d’Arenós (Alt Millars)

4 Respostes

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 80,59 km2, 985 m alt, 318 hab (2014)

(cast: Cortes de Arenoso) Situat a la vall del riu de Cortes, a la zona de parla castellana del País Valencià, al límit amb l’Aragó. Bona part del terme és ocupat per pinedes i pasturatges.

Les bases de l’economia local són l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, vinya i olivera), i la indústria tèxtil de llana, tradicional al municipi. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La vila és a l’esquerra del riu de Cortes; destaca l’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, acabada el 1545, amb notables retaules gòtics i creus processionals; i l’antic castell de Cortes, que junt amb la vila foren senyoria del comte d’Aranda.

El terme comprèn també el poble de San Vicente de Piedrahita.

Enllaç web: Ajuntament

Cornellà del Bèrcol (Rosselló)

7 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 5,43 km2, 27 m alt, 2.176 hab (2012)

(fr: Corneilla-del-Vercol) Situat al Riberal, en el pla que separa les conques del Rard i el Tec, a l’antiga zona forestal (bosc del Bèrcol). És travessat per l’aigua de l’agulla de la Mar, que rega un sector d’horta, especialment al sud del poble. Bona part de la superfície del terme és ocupada per pasturatges.

A les zones conreades domina la vinya (producció de vi negre i de vi dolç natural), principal recurs econòmic del municipi; hom hi conrea també arbres fruiters, hortalisses i cereals. Els prats fan possible una ramaderia destinada a la producció de carn (boví i oví). Àrea comercial de Perpinyà. Durant els darrers anys la població ha experimentat un notable ascens.

El poble, d’origen romà, és a l’esquerra de l’agulla de la Mar; conserva restes de l’antic petit castell de Cornellà; hi destaca l’església parroquial, esmentada ja el 1087.

Dins el terme es troba el santuari del Paradís.

Cornellà de la Ribera (Rosselló)

2 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 11,90 km2, 48 m alt, 1.953 hab (2012)

(fr: Corneilla-la-Rivière) Situat al Riberal, entre les muntanyes que separen el terme de la vall de l’Aglí i la Tet, a l’esquerra d’aquest darrer riu, en part límit meridional.

La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola i especialment dedicada al conreu de la vinya, que ocupa els turons de la part septentrional; hom produeix un dels millors vins de la comarca (vi de qualitat superior dins la zona de Corberes de Rosselló i vi dolç natural dins la de Costes de l’Aglí), que ha donat lloc a una important cooperativa vinícola; també hi ha oliveres; al regadiu s’hi conreen arbres fruiters i verdures, les quals s’irriguen gràcies a l’aprofitament de les capes freàtiques. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a poca distància de la Tet; d’origen romà, fou possessió de l’abadia occitana de la Grassa.