Arxiu de la categoria: Geografia

Cornellà de Conflent (Conflent)

11 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 11,02 km2, 634 m alt, 465 hab (2012)

Situat al peu del Canigó, a la part baixa de la vall de Cornellà o de Vernet, que és tributària, per la dreta, de la Tet, riu que limita el terme pel nord. Es drenat per la riera de Fillols i pels rius Major i de Sant Vicenç. Dins el terme hi ha un jaciment de calç i algunes hectàrees de bosc.

La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola, amb conreus de secà: cereals, farratges i arbres fruiters (pomeres).

El poble és a l’interfluvi de la riera de Fillols i el riu de Sant Vicenç, al peu d’un turó; d’origen romà, conserva notables cases antigues. Hi destaca també l’antic monestir de Cornellà de Conflent, on es troba l’església parroquial de Santa Maria, esmentada el 1018.

Dins el terme hi ha, a més, el poble de Molleres i, al nord-est, les coves prehistòriques d’Embullà.

Corbera del Castell (Rosselló)

4 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 7,25 km2, 160 m alt, 717 hab (2012)

(fr: Corbère) Situat entre la zona muntanyosa dels Aspres i el Riberal, a la dreta del riu del Bulès, afluent de la Tet, drenat per la sèquia o canal de Corbera.

Els recursos econòmics del municipi, basats en l’agricultura de secà (hortalisses, vinya i arbres fruiters), són limitats, circumstància que ha provocat un important descens demogràfic iniciat ja a mitjan segle XIX, després de la segregació de Corbera de les Cabanes, el 1856.

El cap del municipi és avui el barri dels Cortals, sorgit al peu d’un turó on hi ha l’antic poble, dit de Corbera d’Amunt (o de Munt), situat al coster d’un turó, damunt del qual s’aixeca l’antic castell de Corbera, que ha estat restaurat. L’església parroquial de Santa Maria, del segle XVII, ocupa el lloc de l’antiga capella del castell. Al poble destaca també l’antiga església parroquial de Sant Pere del Bosc.

Corbera de les Cabanes (Rosselló)

5 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 4,14 km2, 150 m alt, 1.125 hab (2012)

(o Corbera la Cabana) Situat al Riberal, a la zona de contacte amb els Aspres, a la riba dreta del riu del Bolès, afluent de la Tet (rec de Corbera). El 1856 es va segregar de Corbera del Castell.

La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura (arbres fruiters, vinya, hortalisses i conreus d’hivernacle), que ha rebut darrerament un nou impuls amb la construcció del pantà de Vinçà; també hi ha una empresa dedicada a la construcció i s’ha creat l’Institut per al Desenvolupament dels Recursos Naturals Renovables.

El poble es troba al límit meridional de la plana al·luvial regada de la Tet, vora la sèquia de Corbera.

Dins el terme hi ha la cova natural de Montbou de grans proporcions, amb abundància d’estalactites.

Corbera de la Ribera (Ribera Baixa)

10 Respostes

Municipi de la Ribera Baixa (País Valencià): 20,27 km2, 17 m alt, 3.231 hab (2014)

(o Corbera d’Alzira) Estès entre la serra de Corbera i la plana regada pel Xúquer, on hi ha la sèquia de Corbera o dels Quatre Pobles, els escorredors de la qual formen l’anomenat riu de Corbera, el qual desguassa a mar a través de l’estany Gran o estany de Corbera. A la zona muntanyosa hi ha unes 500 hectàrees de boscs de pins.

La base de l’economia local és l’agricultura, bàsicament de regadiu i dedicada tradicionalment al taronger, si bé actualment també es cultiven arròs i hortalisses. Completen l’oferta econòmica del municipi algunes activitats industrials derivades del conreu de la taronja. Granges avícoles. Àrea comercial d’Alzira.

La vila, d’origen islàmic, és al raiguer, prop de les ruïnes de l’antic castell de Corbera; a l’església parroquial de Sant Vicent, de la fi del segle XVII, hi és venerada la imatge gòtica de la Mare de Déu del Castell.

El 1418 fou incorporat a la corona com a jurisdicció de l’Honor de Corbera.

Enllaç web: Ajuntament

Consell (Mallorca Raiguer)

5 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 13,64 km2, 159 m alt, 3.859 hab (2014)

Situat al es Raiguer, entre la serra de Tramuntana i la plana central, drenat pel torrent de Solleric, al nord-est de Palma de Mallorca.

Gairebé tota la superfície del terme és conreada, amb predomini del secà (ametllers, cereals, oliveres, garrover, vinya i figuera), principal recurs econòmic del municipi; el regadiu es limita a 7 ha. Completen l’oferta econòmica la ramaderia i algunes activitats industrials, com la tradicional fabricació d’espardenyes i de coltells. Àrea comercial de Palma de Mallorca.

El poble, d’origen islàmic, és al llarg de la carretera de Palma a Alcúdia; hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, construïda el 1792.

Dins el terme hi ha el poble de Masnou, antiga alqueria islàmica.

Enllaç web: Ajuntament

Confrides (Marina Baixa)

8 Respostes

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 39,98 km2, 785 m alt, 232 hab (2014)

Situat a la vall de Confrides, capçalera del riu de Guadalest, al límit amb el Comtat, entre la Serrella, al nord, i la serra d’Aitana, al sud, ambdués serres s’uneixen al port de Confrides (983 m). El terreny, molt muntanyós, és en gran part ocupat per boscos d’alzines i pasturatges.

Els conreus, dedicats bàsicament al secà (cereals, oliveres, ametllers i garrofers), ocupen només una cinquena part de la superfície del municipi, molt afectat per l’emigració. Àrea comercial d’Alcoi.

La vila, d’origen islàmic, és a l’oest del port de Confrides, dominada per l’església parroquial de Sant Josep, consagrada el 1790 i restaurada el 1914.

Dins el terme hi ha, a més, el llogaret de l’Abdet i els antics llocs d’Alfofra i de Florent.

Arlates

1 Resposta

(Conat, Conflent)

Grup de cortals, situat al vessant septentrional del coll de Bigues.

Era un antic llogaret que pertanyia, el segle XIV, a la jurisdicció reial.

Conat (Conflent)

12 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 19,12 km2, 511 m alt, 55 hab (2012)

Situat a la vall de Conat, una de les valls de l’esquerra de la Tet, entre les d’Évol i de la Castellana. El bosc ocupa alguns dels vessants obacs.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a unes poques hectàrees de conreu i a alguns caps de bestiar, circumstància que n’ha provocat la despoblació. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, es troba esglaonat, a la confluència de les rieres d’Orbanyà i de Noedes, dominat per les ruïnes de l’antic castell de Conat, centre de la baronia de Conat; hi destaca l’església parroquial de Sant Joan, del segle XII, sòlid edifici bastit amb carreus de granit, d’una sola nau i amb absis.

Dins el terme, on hi ha fonts d’aigua ferruginosa, es troben els antics pobles de Vellans i d’Arlates.

Coix (Baix Segura)

5 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 16,76 km2, 16 m alt, 7.188 hab (2014)

(cast: Cox o Coj) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià i estès des de la serra de Callosa fins a la plana deltaica dels rius Segura i Vinalopó, al límit amb el camp de la Murada.

El principal recurs econòmic del municipi és l’agricultura, molt repartida entre el regadiu (hortalisses, principalment, i arbres fruiters), regada per la sèquia de Coix, filla de la de Callosa, i l’assarb de Simón, derivades del Segura; i el secà (cereals, figueres i garrofers) i que aprofita pràcticament la totalitat de la superfície del terme. Pedreres. Àrea comercial d’Oriola.

El poble, format per dos nuclis actualment units (Coix Vell i Coix Nou), es troba al peu septentrional de la serra, sota un esperó on fou erigit un castell (1466); hi destaca l’església parroquial de Sant Joan, bastida el 1776 per Miquel Francia.

Cofrents (Vall de Cofrents)

12 Respostes

Municipi de la Vall de Cofrents (País Valencià): 103,2 km2, 437 m alt, 1.050 hab (2014)

(cast: Cofrentes) Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la vall del Xúquer, a la seva confluència amb el Cabriol, a l’altiplà de Requena i al massís del Caroig, pròxim a la vila hi ha el recent volcà de Cerro Negro.

L’àrea no conreada ocupa el 90% del terme, a la resta hi ha conreus de secà (cereals, vinya i oliveres), i de regadiu (hortalisses i fruiters). Central hidroelèctrica de Los Embarcaderos, sobre el Xúquer. Central nuclear. Àrea comercial de Requena.

La vila és a l’interior d’un meandre del Xúquer, al peu d’on s’aixeca l’antic castell de Cofrents i l’església parroquial de Sant Josep (1621), construït sobre l’antiga mesquita. Fou centre de la governació de Cofrents.

Dins ell terme hi ha, a més, els llogarets de Casas de Alcance, de Casas de Basta i el balneari de Los Hervideros.