Caseriu, a 41 km de la ciutat, al nord i a 3 km del Fondó dels Frares (Vinalopó Mitjà), a l’est.
És prop de la ratlla de Castella, en una llenca de territori oriolà unida al camp de la Murada i compresa entre el municipi murcià de Favanella i els del Pinós de Monòver, la Romana de Tarafa, el Fondó de les Neus i el Fondó dels Frares.
Vall, capçalera de la vall de Saünc, drenada pel torrent de Llisat.
És limitada a l’est per la cresta que uneix els pics de Bagüenyola amb el tossal de Boix passant pel coll de la Ribereta, i a l’oest per la cresta que uneix els esmentats pics amb el pic de Barbarisa (2.672 m alt) passant pel coll de Barbarisa, que comunica la vall de Benasc amb la vall de Gitau.
Al centre d’aquesta vall hi ha l’estany de Barbarisa, un dels més grans de la regió de Pocets, i l’estany petit de Barbarisa.
Cap de l’illa, situat a l’extrem sud-oest. Els penya-segats del Puig Guillem (105 m) són el punt més meridional de l’arxipèlag.
Prop es troba una torre de defensa i un far. Al seu voltant hi ha la vénda d’es Cap de Barbaria.
Veure> Sant Nazari de Barbadell (església).
Cala de la costa, a Portocolom, a la banda exterior de la punta de sa Bateria (que tanca el port de Felanitx per ponent), a tocar de les noves urbanitzacions.
Municipi de la Ribera Baixa (País Valencià): 53,82 km2, 2 m alt, 22.461 hab (2014)
Situat a la costa, que és centrat per la muntanya de Cullera (233 m alt), a la plana al·luvial del Xúquer i de la seva zona deltaica que forma el cap de Cullera, sobre el promontori hi ha la torre de Cullera i el far de Cullera, i al sud hi ha la rada de Cullera i la platja de Cullera; des del sud de l’Albufera fins al peu de la serra de Corbera (on hi ha l’estany de Cullera). El municipi comprèn, a més, els llogarets del Brosquil i del Mareny de Sant Llorenç i, entre d’altres, el santuari de Sant Llorenç de la Bassa.
ECONOMIA.- Els recursos es basen en el turisme i en l’agricultura de regadiu (cítrics, cotó, arròs), que són possibles gràcies a la sèquia mare de Cullera, que pren l’aigua de l’assut de Cullera, amb aigües procedents del Xúquer. Es manté l’activitat pesquera, si bé en regressió. Àrea comercial de València.
POBLACIÓ.- L’ascens demogràfic, constant des de mitjan segle XIX, ha estat espectacular del 1960 al 1980 a causa del turisme, que ha propulsat la indústria de la construcció i també l’hotelera, que han canviat completament la fesomia de la costa i que ha donat lloc a la creació de nous barris turístics: Sant Antoni de Cullera, el Racó de Santa Marta, la Punta dels Pensaments, etc.
LA CIUTAT.- La ciutat és a l’esquerra del Xúquer, al peu de l’antic castell de Cullera, d’origen islàmic, diverses vegades modificat, al costat del qual fou construït, en 1891-97, el santuari neoromànic de la Mare de Déu del Castell, amb una imatge gòtica (segle XIV) de marbre blanc; hi destaca l’antiga església parroquial de Sant Joan, bastida al segle XVII sobre un primitiu temple gòtic. Els hospitalers hi establiren la comanda de Cullera, i al segle XIX, la ciutat va ser un important focus anarquista; hi va tenir un gran ressò la vaga general de setembre de 1911, en que tingueren lloc els tràgics fets de Cullera.
Enllaços web: Ajuntament – Rugby Club – Falles
Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 116,3 km2, 1.088 m alt, 559 hab (2014)
Situat al sud de la comarca, al límit amb l’Alcalatén i la Plana Alta. El relleu és accidentat per la serra de Culla i les de Sant Cristòfol, d’Espareguera i de Montardi. Prop del 70% del territori és ocupat per boscs de pins i alzines i matollar.
Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals, olivera, vinya i fruiters), la ramaderia (ovina i porcina), l’avicultura i algunes activitats industrials derivades de l’agricultura. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Tanmateix, la població s’ha vist molt afectada per l’emigració.
La vila, d’origen islàmic, és al vessant oriental del mont de Culla, prop de l’antic castell de Culla; l’església parroquial és dedicada a sant Salvador. Els templers hi establiren la comanda de Culla i l’orde de Montesa la setena de Culla.
Dins el terme hi ha, també, els pobles de la Torre de Matella i del Molinell, les caseries de Montllat i les Roques de Lleó i l’antic castell de Cullola.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi del Baix Vinalopó (País Valencià): 104,55 km2, 130 m alt, 28.328 hab (2014)
(cast: Crevillente) Situat al peu de la serra de Crevillent, comprèn una plana al·luvial en el delta comú del Vinalopó i el Segura.
Gràcies a les sèquies d’Albatera hi és possible l’agricultura de regadiu: cítrics, hortalisses, cotó i cultius mediterranis. Hi té importància l’activitat industrial, en primer lloc la tèxtil, sobretot la dedicada a la fabricació de catifes (que ha substituït la tradicional de filats i de manufactura de l’espart i de l’espardenyeria) i la del calçat lleuger o vulcanitzat; hi ha tres polígons industrials. Àrea comercial d’Elx.
A causa d’aquest desenvolupament industrial, acusà un augment ràpid de població des del 1960. Hi ha un hàbitat troglodític (més de 1.000 coves) que prové del segle XVIII i aconseguí el màxim poblament al començament del segle XX.
La vila s’assenta a la ruptura de pendent de la serra; hi destaca l’església parroquial de la Mare de Déu de Betlem, construïda en 1779-1829, el santuari de la Puríssima i el castell de Crevillent. La Setmana Santa gauderix d’una certa anomenada i hi ha diverses entitats de música coral.
El terme comprèn, a més, els pobles de Sant Felip Neri i del Realenc i, prop de la vila, els barris de Sant Pasqual i de Sant Antoni de la Florida.
Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 52,73 km2, 563 m alt, 601 hab (2014)
(o Queretes, cast: Cretas) Situat a l’esquerra del riu d’Algars, al límit amb la Terra Alta. El sector sud és afectat pels darrers contraforts dels ports de Beseit.
Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (si bé només la meitat del territori és conreada): oliveres, vinya i cereals, la ramaderia (ovina i porcina), l’avicultura, l’apicultura i algunes activitats industrials com la producció d’oli. Àrea comercial de Tortosa.
La vila és damunt la partió d’aigües entre el riu d’Algars i el Matarranya; conserva una part de l’antiga muralla; l’església parroquial de Santa Maria i Sant Joan és del 1566, amb façana renaixentista.
Dins el terme, on s’han trobat importants pintures prehistòriques als barrancs dels Gascons i del Bullent, hi ha els poblats ibèrics dels Castellans i del Mas de Magdalenes.
Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 136,44 km2, 202 m alt, 1.910 hab (2014)
(o les Coves de la Mosquera) Situat al pre-litoral, a la vall mitjana del riu Segarra (o rambla de les Coves), entre els estrets de la roca del Lledoner i el del Riu hi ha la foia de les Coves. Prop de la meitat del territori és improductiu, ocupat en gran part per matollar.
Agricultura de regadiu i de secà (garrofers, cereals, vinya, oliveres, ametllers, figueres i vinya). La ramaderia (bestiar de llana) disposa d’abundants pasturatges; hi ha avicultura. Explotació de pedreres de guix i de marbre. Activitats industrials agrícoles i manuals. Àrea comercial de Castelló de la Plana.
La vila, d’origen islàmic, és al centre de la foia, a la dreta del riu Segarra; hi destaca l’església parroquial de l’Assumpció, neoclàssica; al calvari hi ha una església notable. Fou cap de la comanda o batllia de les Coves de l’orde de Montesa.
Dins el terme hi ha les caseries del Tirijà, de la Penya-roja i de la Mosquera, antic poble.
Enllaç web: Ajuntament
