(Taurinyà / Vallmanya, Conflent)
Pic del Canigó (2.748 m alt), entre els dos municipis, a l’oest de la pica.
Entre aquest cim i el puig Sec s’obre el coll Barbet (uns 2.600 m alt), que comunica Vallmanya i la vall de Cadí.
(la Vila Joiosa, Marina Baixa)
Barri, situat entre la ciutat i el port, al llarg de la carretera de València.
(Catalunya)
Veure> la Conca de Barberà (comarca).
Municipi del Baix Segura (País Valencià): 18,7 km2, 4 m alt, 7.237 hab (2014)
(ant: La Virgen de los Dolores o Los Dolores) Situat a la plana al·luvial del delta del Segura, a la vora esquerra, amb sectors deprimits que antigament foren aiguamolls, a la zona de parla castellana del País Valencià.
La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura de regadiu, que ocupa gairebé la totalitat de la superfície del terme, aprofitant diverses sèquies que faciliten el drenatge d’una plana al·luvial amb molt poca pendent; s’hi conreen hortalisses, cereals, cotó i patates, complementada amb algunes activitats industrials. Hi ha ramaderia bovina i ovina. Àrea comercial d’Oriola.
La vila és coneguda popularment per La Majada, traçada a cordill, ha seguit en general les línies originàries. Sorgí el 1732 com a cap de les Pies Fundacions.
El terme comprèn, entre d’altres, les caseries de Mayayo i la Florida.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi i capital de la comarca de la Marina Alta (País Valencià): 66,18 km2, 22 m alt, 41.672 hab (2014)
Estès des dels contraforts orientals de la serralada Pre-bètica fins a la costa, entre els vessants de la serra del Montgó i el barranc de la Murta. La costa és alta cap a llevant i baixa i sorrenca vers ponent.
ECONOMIA.- L’oferta econòmica del municipi es basa en l’agricultura de secà (vinya, ametllers, garrofers i oliveres), el regadiu (dedicat bàsicament al taronger), la ramaderia porcina, l’avicultura, la indústria (sobretot de joguines), la pesca i el turisme, que ha omplert el terme de xalets i apartaments. Àrea comercial de Gandia. La població, que havia deturat el seu creixement a mitjan segle XX, s’ha duplicat del 1960 fins avui.
LA CIUTAT.- D’origen romà, és a la costa, enfront del port, clau de la seva localització; dominada per l’antic castell de Dénia (on hi ha el Museu Arqueològic Municipal) i està dividida en dos sectors: Dalt Dénia i Baix la Mar; hi destaca, entre altres edificis religiosos, l’església parroquial de Santa Maria, del segle XVIII; el convent dels franciscans recol·lectes (1588); església de la Sang (1691). L’estructura actual del port de Dénia, de gran tradició pesquera, va ésser acabada el 1955.
EL TERME.- Dins el terme hi ha, a més, l’antic castell d’Orimblai, els llogarets de la Xara i de Jesús Pobre, les caseries de les Marines, Real, Torrecorrals, el Tossalet, els Palmars, Madrigueres, els Francs, les Bovetes, l’Alqueria de Serra, Santa Llúcia i Santa Paula, els despoblats de Benial·là i Benimaquí i el balneari del Molinell.
HISTÒRIA.- No s’ha demostrat la seva identificació amb la suposada colònia grega d’Hemeroscopi; fou seu de la província eclesiàstica cartaginense del bisbat de Dénia i després de la conquesta musulmana, del regne o taifa de Dénia (1010). El comtat de Dénia (1356) passà al marquesat de Dénia (1484). Amb la monarquia borbònica esdevingué centre del corregiment o governació de Dénia.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 15,12 km2, 194 m alt, 768 hab (2014)
Estès al peu de la muntanya des Teix, des del vessant nord-oest de la serra de Tramuntana fins a la mar, a la qual s’obre per la cala de Deià, tancada a l’oest per la punta de Deià (on hi ha la torre de Deià) i per la punta de sa Foradada. Territori muntanyós, pinedes i alzinars.
Hi predomina l’agricultura de secà, amb conreus d’oliveres, garrofers, ametllers i cereals, i es manté l’activitat pesquera. Cal destacar també, a causa de la bellesa del paisatge, la tradició turística del municipi. Àrea comercial de Palma de Mallorca.
La vila, d’origen islàmic, és en un coster dominat per l’església parroquial de Sant Joan (segle XVI, modificada al XVIII), que conserva un notable altar barroc. Museu de Deià, amb obres del grup d’Els Deu des Teix. Pertangué a la possessió cistercenca de ca l’Abat.
A la possessió i actual museu de son Marroig, s’hi va instal·lar, a la fi del segle XIX, l’arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg-Lorena, que va fer de Deià un centre d’atracció d’artistes i escriptors, en una tradició que ha prosseguit.
Dins el terme hi ha, a més, el poble de Llucalcari.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de la Safor (País Valencià): 3,15 km2, 6 m alt, 3.062 hab (2014)
(o Demús) Situat a la costa, a la plana regada pel riu d’Alcoi en la seva desembocadura (dita pla de la Llacuna), a la plana al·luvial de l’horta de Gandia. La costa és baixa i sorrenca (platja de Daimús).
La base de l’economia és l’agricultura de regadiu (tarongers i hortalisses), gràcies a la sèquia comuna de Gandia a través de la sèquia de Daimús, que ocupa quasi tot el terme, complementada pel turisme, subsidiari de la veïna platja de Gandia. Hi subsisteixen zones de conreu de vimet i canyamel, tradicional al municipi. Àrea comercial de Gandia.
El poble, que agrupa tota la població del municipi, es troba en una elevació sobre la costa; l’església parroquial és dedicada a sant Pere.
Dins el terme van ésser descobertes al segle XVI restes d’època romana; a la costa, hi ha el barri turístic dels Màrtirs.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi del Baix Segura (País Valencià): 2,98 km2, 4 m alt, 681 hab (2014)
(cast: Daya Vieja) Situat al sector d’horta que s’estén a l’esquerra del Segura, a la zona de parla castellana del País Valencià.
El principal recurs econòmic del municipi és l’agricultura de regadiu (carxofes, patates, cànem, blat i blat de moro), que ocupa tota la superfície del terme i aprofita l’aigua de la sèquia de Daia Vella, derivada a l’assut d’Alfeitamí. Hi predomina el règim d’explotació directa. La ramaderia (bestiar boví i porcí) i l’avicultura complementen l’economia. Àrea comercial d’Elx. La població, amb tot, tendeix a disminuir.
El poble fou destruït el 1829 per un terratrèmol. Actualment depèn de la parròquia de Daia Nova, terme amb el qual formava un sol municipi fins a la primera meitat del segle XIX. Fins al 1791 havia format part del terme d’Oriola.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi del Baix Segura (País Valencià): 7,09 km2, 5 m alt, 1.765 hab (2014)
(cast: Daya Nueva) Situat al sector d’horta que s’estén a l’esquerra del Segura, a la zona de parla castellana del País Valencià.
El regadiu, principal recurs econòmic del municipi, ocupa gairebé tota la seva superfície; s’hi conreen hortalisses, cànem, blat, blat de moro, patates, etc, gràcies a les diferents sèquies que reguen el terme, com la sèquia de Daia Nova, derivada de l’assut de Rojals, i d’unes altres derivades de l’assut d’Alfeitamí. La ramaderia bovina i porcina complementa l’oferta econòmica. Àrea comercial d’Elx.
El poble, al nord del terme, es va separar de Daia Vella durant la primera meitat del segle XIX; s’hi destaca l’església parroquial de Sant Miquel, del segle XVIII.
El municipi comprèn l’antic terme de la Pobla de Rocamora, annexat el 1974.
Riu d’aigua intermitent. Neix dins el terme de Canet lo Roig i desemboca al mar dins el de Vinaròs, entre el riu de la Sénia i el riu Cérvol.
