Arxiu de la categoria: Geografia

Bell-lloc -Alta Cerdanya-

(ort ant: Belloc) Santuari i antiga església de Santa Maria de Bell-lloc, situada a 1.688 m alt, en un planell unit pel coll de Jovell al pic de Mollet, darrer contrafort del massís del Carlit.

De construcció romànica, és esmentada ja el segle XIII com a santuari de la Mare de Déu de Bell-lloc, imatge conservada a l’església de Dorres.

El 1579 s’hi establiren els trinitaris, els quals hi construïren un convent, però hagueren d’abandonar-lo aviat per manca de recursos; entre la fi del segle XVII i la Revolució Francesa (1793) hi hagué un convent de servites.

El convent i una gran part de l’església són destruïts.

Bellida, la

2 Respostes

(Andilla, Serrans / Sacanyet, Alt Palància)

Cim (1.510 m alt) de la serra d’Andilla, situat entre els dos municipis.

Bellfort -Garrigues / Pla d’Urgell-

Deixa un comentari

(Arbeca, Garrigues / Miralcamp, Pla d’Urgell)

Despoblat i antic terme, situat entre els dos municipis, al pla d’Urgell.

Moixent (Costera)

23 Respostes

Municipi de la Costera (País Valencià): 150,23 km², 340 m alt, 4.619 hab (2014)

(cast: Mogente) Situat a l’alta vall del riu Cànyoles, entre les serres d’Ènguera i Grossa, a la vall de Montesa. El relleu és accidentat, amb grans extensions de bosc, només una tercera part són terres de conreu.

Els conreus de regadiu, destinats sobretot a tarongers, són possibles gràcies a l’aprofitament de les deus; de secà és conreen principalment oliveres i vinya. També hi té una certa importància la ramaderia, principalment l’ovina. Entre les activitats industrials destaca l’alimentària (oli), la de mobles i la tèxtil (gèneres de punt). Depèn de les àrees comercials de Xàtiva i d’Ontinyent. A inicis del segle XX la població disminuí i del 1930 al 1970 es mantingué estable, a partir d’aquest darrer any, començà a augmentar a conseqüència de la industrialització.

La vila és a la dreta del riu Cànyoles; hi destaca l’antic convent franciscà de Sant Antoni (segle XVI) i el palau dels marquesos de la Romana. L’església parroquial de Sant Pere és de la fi del segle XIX. Esdevingué centre de la baronia de Moixent.

Dins el terme hi ha, a més, les restes del castell de Garmoixent, les caseries de les Alcusses i de les Cases de Lloma i el poblat ibèric de la Bastida de les Alcusses.

Enllaç web: Ajuntament

Mislata (Horta)

19 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 2,06 km², 29 m alt, 43.281 hab (2014)

Situat a la plana al·luvial del Túria, molt a prop de València, de la qual ha esdevingut pràcticament una ciutat dormitori.

L’agricultura ha perdut terreny en benefici de l’edificació. Els regatges derivats de la sèquia de Mislata, amb aigües procedents del Túria, fan possible l’agricultura de regadiu, la qual es destina als conreus d’horta (cebes, blat de moro). Avicultura. La indústria, on destaca la paperera, la producció de la qual s’inclou al sector paperer de València i els seus entorns; segueixen després les tèxtils, les adoberes, les metal·lúrgiques, de la construcció i, en últim lloc, cal esmentar l’alimentària i la química. Àrea comercial de València. Aquest desenvolupament industrial ha estat la causa de l’important augment demogràfic del municipi.

El poble és d’origen islàmic; hi destaca l’església parroquial dels Àngels, del segle XVIII. El 1348, durant les guerres de la Unió, hi va tenir lloc la decissiva batalla de Mislata.

Enllaços web: Ajuntament – Mislata Jove

Miramar (Safor)

2 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 2,56 km², 12 m alt, 2.571 hab (2014)

Situat al sud del riu d’Alcoi, en plena horta de Gandia, al sud-est d’aquesta vila, a la costa, que forma una platja plana i arenosa de més d’1 km de llargària.

El terreny és totalment pla i ocupat pels conreus de regadiu (dedicats bàsicament al taronger, i prop del mar s’obtenen conreus d’horta) els quals estan alimentats per la sèquia comuna de Gandia, a través de la sèquia de Miramar, derivada del riu d’Alcoi. Al sector més costaner, de platges sorrenques, s’ha construït un nucli residencial turístic. Àrea comercial de Gandia. La població , que augmentà els segles XVIII i XIX, ha restat estancada des del 1910.

El poble, d’origen islàmic, és situat a la vora de la carretera que comunica el Grau de Gandia amb Oliva, i és dominat per l’església parroquial de Sant Andreu, destruïda el 1936 i reedificada posteriorment.

Enllaç web: Ajuntament

Bellestar de la Tinença, el

4 Respostes

(la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat)

Poble (713 m alt) i antic municipi: 41,84 km², a la Tinença de Benifassà, annexat el 1977 a l’actual. El poble està situat sobre un turó al centre d’una vall molt erosionada per les aigües que aflueixen al barranc de la Pobla.

Accidentat pels contraforts meridionals dels ports de Beseit i els septentrionals de les serres del Maestrat, és drenat pel riu de la Sénia i d’altres cursos d’aigua.

Formà part de la tinença del monestir de Benifassà. El 1838, durant la Primera Guerra Carlina, hi foren afusellats 50 liberals.