Arxiu de la categoria: Geografia

Pena-roja (Matarranya)

5 Respostes

Municipi de la Matarranya (Franja de Ponent): 83,29 km2, 746 m alt, 487 hab (2014)

(cast: Peñarroya de Tastavins) Situat a la dreta del Tastavins, que s’hi origina per la unió del barranc de Pena-roja i el de l’Escalona, i que és afluent del Matarranya, al límit amb el Baix Maestrat i accidentat pels contraforts meridionals dels ports de Beseit, a l’extrem meridional de la comarca. Prop del 85% del terme és improductiu, cobert de pinedes i garrigues.

Agricultura amb conreus mediterranis de secà (cereals, olivera, vinya). Ramaderia (bestiar porcí i oví) i avicultura. Les indústries tradicionals del cànem i del lli han desaparegut. Àrea comercial d’Alcanyís. Població en descens.

La vila és aturonada, destaca l’església barroca de Santa Maria la Major (segle XVIII).

Dins el terme hi ha el notable santuari marià de la Font.

Penàguila (Alcoià)

15 Respostes

Municipi de l’Alcoià (País Valencià): 49,92 km2, 685 m alt, 324 hab (2014)

(trad: Penaila) Situat a la serralada Pre-bètica valenciana, accidentat per la serra d’Aitana i drenat pel riu de Frainos (o riu de Penàguila), afluent esquerre del riu de la Seta, a l’est d’Alcoi. El terme és força accidentat i la superfície conreada només ocupa una petita part del terme.

La principal activitat econòmica és l’agricultura, dominada pel secà, i els conreus més estesos són els cereals, als quals segueixen en importància l’olivera i la vinya. El regadiu, que aprofita les aigües dels barrancs de la Font i de Planes, produeix hortalisses i fruiters. Hi predominen les explotacions agràries petites. La indústria hi és pràcticament inexistent; cal esmentar únicament l’alimentària (farines) i la tèxtil (confecció). Àrea comercial d’Alcoi.

La vila és dominada per l’antic castell de Penàguila, avui arruïnat. Església parroquial de Santa Maria, del segle XVIII.

El municipi també comprèn el despoblat de l’Alqueria de Sanç.

Pego (Marina Alta)

47 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 52,85 km2, 82 m alt, 10.331 hab (2015)

Situat al nord de la comarca, al límit amb la Safor, no gaire lluny de la costa. El terme és accidental pels relleus de les diverses serres, últims contraforts de la serralada Prebètica. El sector nord-est del terme, la zona més propera al litoral, és una zona pantanosa.

La principal activitat econòmica és l’agricultura; malgrat això, una gran part del terme és domini dels boscos de pins i d’alzines. Al regadiu s’hi conreen cítrics i productes d’horta; l’arròs, conreu tradicional, ocupa només una petita part de la zona dels marjals, i està en procés de regressió. Al secà és conreen principalment oliveres, garrofers i ametllers. La indústria és una activitat subsidiària, si bé pren, cada cop més, una major importància: indústries alimentàries (licors, torrons), tèxtils i de materials per a la construcció. Àrea comercial de Gandia.

La vila, d’origen islàmic, aturonada, és dominada per les restes de l’antic castell de Pego; església parroquial de Santa Maria (segle XVII) que conserva un retaule del segle XV; església d’Ecce Homo, bastida el 1759. Pertangué al ducat de Gandia des del segle XIV.

El municipi comprèn gran nombre de despoblats (a causa de l’expulsió dels moriscs el 1609), entre els quals l’Atzúvia de Francesc Miró, Uixola, Massil, Gaià, el Castelló, Cotes, Beniarrupaix, Atzeneta de Pego, Favara de Pego, Benumea, Benigàlip, Benigànim, Ambra, Atzaila, Beniparri, Benissulemà i Benixat.

Enllaç web: Ajuntament

Pedreguer (Marina Alta)

12 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 29,58 km2, 83 m alt, 7.438 hab (2014)

Situat al sistema Pre-bètic valencià, a la vall del Girona, al sud-oest de Dénia. El sector meridional és accidentat per diversos relleus que no superen els 400 m d’altitud, mentre que el nord és pla i comprèn el sector entre els rius Girona i Xaló o de Gorgos.

Els conreus de regadiu és dediquen principalment als tarongers i les hortalisses. A l’agricultura de secà els conreus més importants són els cereals i els ametllers, seguits dels garrofers i la vinya. Hi predomina la petita explotació. La indústria és diversificada: sobresurt l’alimentària i molt especialment la construcció de mobles. Hi ha nombroses urbanitzacions. Àrea comercial de Gandia.

La vila és d’origen islàmic; església parroquial de la Santa Creu.

El terme comprèn, a més, el despoblat de Matoses, el castell d’Ocaive i la masia d’Albardanera.

Ajuntament – Turisme – Club Bàsquet – Centre Excursionista

Pedralba (Serrans)

11 Respostes

Municipi dels Serrans (País Valencià): 58,84 km2, 120 m alt, 2.932 hab (2014)

Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, al límit amb el Camp de Túria, a l’oest de Llíria, a la vall del Túria, el terme s’estén a banda i banda del riu.

La principal riquesa és l’agricultura; s’hi conreen més de tres quartes parts del territori. Els conreus bàsics són la vinya i els tarongers, aquests últims a les terrasses de la vora del riu, riques terres de regadiu; també hi ha conreus d’horta (cebes), cereals i oliveres. Cooperativa vinícola. La ramaderia és molt secundària. Petita indústria tèxtil. Àrea comercial de València.

La vila, que rebé el títol de ciutat el 1927, és a l’esquerra del Túria. Església parroquial de Santa Maria, barroca (segles XVII-XVIII). Fou centre de la baronia de Pedralba, se’n conserva el palau senyorial.

Berta

1 Resposta

(Gisclareny, Berguedà)

Veïnat, situat vora l’església parroquial, a l’esquerra del torrent de coll de la Bena.

Pavies (Alt Palància)

2 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 14,41 km2, 738 m alt, 54 hab (2014)

(cast: Pavías) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, entre les conques del Millars i el Palància, al sector oriental de la comarca, al límit amb l’Alt Millars, és accidentat per la serra d’Espadà. El barranc d’El Salto, al centre de la foia de Pavies, aflueix a la rambla de Figueres. Els boscs de pins i la muntanya improductiva ocupen gran part del terme, que reguen nombroses fonts.

Modesta agricultura, la producció d’oli, vi i cereals, així com una minsa ramaderia (porcs i cabres), n’és la principal riquesa. La propietat de la terra és molt fragmentada en règim d’explotació directa. Població en descens.

El poble aglutina tota la població del municipi. Església parroquial de Santa Caterina.

Enllaç web: Ajuntament

Paüls, les (Ribagorça)

19 Respostes

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 81,74 km2, 1.431 m alt, 304 hab (2014)

(cast: Laspaúles) Situat a la vall de l’Isàvena (vall de les Paüls), afluent de l’Éssera, entre la serra d’Urmella i la de Vallabriga. El terme, que comprèn l’alta conca del riu, és molt accidentat i en bona part cobert de bosc i prats.

Agricultura de secà (cereals, patates i vinya), localitzada al sector central, més planer (altiplans de les Paüls). Ramaderia (bestiar boví, per a la producció de llet). Àrea comercial del Pont de Suert.

La vila és enlairada damunt la riba dreta de l’Isàvena. Església parroquial de Sant Pere.

Comprèn els antics termes de Nerill i d’Espès, annexats el 1966, a més dels pobles de Villarrué i Suïls, la caseria de Vilaplana, el llogaret d’Alins d’Isàvena i la quadra de Rins.

Paterna (Horta)

40 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 35,85 km2, 72 m alt, 67.156 hab (2014)

Situat a l’esquerra del Túria, en un territori pla, al nord-oest de València. El riu Túria, que rega el terme, en constitueix el límit sud, entre els municipis de Manises i Quart de Poblet.

L’economia es basa en l’agricultura i la indústria. Es conrea gran part del terme, encara que es troba en procés de regressió a causa de la pressió urbanística i industrial. Per als conreus de regadiu s’utilitzen les sèquies de Montcada, Tormos i Mestalla, i també aigua de pous. El principal conreu és el de tarongers; també s’hi conreen llimoners, fruiters i hortalisses. Al secà els conreus més estesos són els de garrofers. La propietat de la terra és molt repartida. Hi predominen les petites explotacions agràries. Pel que fa a la ramaderia, hi té certa importància l’ovina, també cal destacar la cria de porcs i l’aviram. La indústria és una activitat tradicional, a la qual es dedica una gran part de la població activa, on destaca l’alimentària, la derivada de la pell, la de la construcció i la fabricació de ganivets i els filats i teixits. És molt cèlebre la ceràmica de Paterna. Àrea comercial de València.

Important creixement demogràfic, especialment en el període 1961-80, a causa de la proximitat de València.

La vila és d’origen romà; església parroquial de Sant Pere (segle XVII), i restes de l’antic castell de Paterna. El 1746 es creà el comtat de Vila-Paterne.

El municipi comprèn, a més, els barris troglodites de les Coves d’Alborgí, les Coves de la Torre i les Coves del Batà, el barri treballador de la Ciutat Jardí i el poble de Sant Antoni de Benaixeve i l’antic hostal i església del Pla de Pou.

Enllaços web: Ajuntament – Junta Local Fallera

Bèrnia, serra de

21 Respostes

(Marina Alta / Marina Baixa)

Alineació subbètica, amb orientació oest-est. Té una longitud de prop de 9 km entre el riu d’Algar (7 km des del coll de Bèrnia, depressió de 827 m alt) i el barranc del Mascarat, tall de gairebé 300 m de profunditat.

És constituïda essencialment per calcàries juràssiques, que configuren espadats de fins prop de 300 m, com la gorja espectacular del Mascarat. Culmina al puig de Bérnia (1.128 m alt).

Focus de la rebel·lió dels moriscos del País Valencià (1526). Felip II féu reconstruir (1570) l’antiga fortificació de Bèrnia per tal d’aïllar-los.