(Callosa d’En Sarrià, Marina Baixa)
(ant: de Bèrdia) Antiga fortificació, situada al vessant meridional de la serra de Bèrnia, vora el coll de Bèrnia, al límit amb el terme d’Altea.
Esmentada ja el 1263, fou reconstruïda el 1570 per Felip II (fort de Bèrnia) per tal d’impedir les comunicacions entre els moriscs de la Marina Alta i de la plana de Benissa, al nord, i els de la Marina Baixa.
Masia i caseriu, situats al vessant septentrional de la serra de Bèrnia.
(Sant Antoni de Portmany, Eivissa)
Vénda del municipi i parròquia.
Pic (2.427 m alt) de la serra de Madres, situat al nord del roc de Madres, a la frontera catalano-occitana.
Gola de drenatge de la sèquia escorredora que segueix la costa de la comarca, entre Canet de Berenguer i l’estany de Puçol.
Pas (2.696 m alt), en el serrat que separa la coma del Racó de la coma de Tremps, a la capçalera de la vall de Balaguer.
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 7,96 km2, 34 m alt, 1.365 hab (2012)
(fr: Peyrestortes) Situat entre les conques de l’Aglí i de la Tet, al nord-oest de Perpinyà.
Els recursos econòmics es basen en l’agricultura i bàsicament en el monoconreu de la vinya, que produeixen vi amb denominació d’origen controlat; també s’hi conreen arbres fruiters (albercoquers). La ramaderia complementa l’agricultura amb bestiar oví i algunes cabres. A la indústria destaca una fusteria i una important empresa de construccions i transport. Àrea comercial de Perpinyà. La població que havia minvat des del 1881 al 1946, actualment està en ascens degut principalment a la proximitat de Perpinyà.
El poble agrupa tota la població del municipi. A l’església parroquial hi ha un retaule de sant Joan esculpit de Pere Barrufet i pintat per Honorat Rigau. Hi ha restes preromanes al lloc dit de les Sedes.
Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 11,77 km2, 295 m alt, 1.020 hab (2014)
És situat a la vall de Pop, drenat pel riu de Gorgos, al nord de la serra del Carrascar de Parcent.
El terme és accidentat i solament se’n conrea una tercera part, bàsicament de secà; els conreus més estesos són els cereals, la vinya, l’ametller, l’olivera i el garrofer; els conreus d’horta ocupen només una petita part del terme. L’activitat industrial és escassa: indústries alimentàries. Àrea comercial de Gandia. Ha perdut població des de començament del segle XX (el 1910 comptava amb 1.192 hab).
El poble és d’origen islàmic; l’església parroquial de Santa Maria, on hom hi venera la Puríssima Xiqueta, és del segle XVII.
Lloc de moriscs, el 1534 gran part de la població fugí en vaixells corsaris vers el nord d’Àfrica, tot emportant-se’n captius el senyor de Parcent i la seva família, i el 1609, amb motiu de l’expulsió dels moriscs, s’uniren als revoltats de la Vall de Laguar.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 8,10 km2, 192 m alt, 584 hab (2014)
Situat als vessants de la serra de Benicadell, a la riba dreta del riu d’Albaida, drenat pel Iunda, que rega el nord-oest del terme. Més al sud hi ha el terme separat de la Muntanya del Palomar.
L’agricultura ocupa dues terceres parts del territori, la base econòmica són els conreus de secà: vinya (raïm de taula), ametllers, presseguers, albercoquers, garrofers i oliveres; el regadiu aprofita l’aigua del riu d’Albaida i s’hi conreen cereals, hortalisses i fruites. Predomina la petita explotació agrària. Hi ha cria de porcs i aviram. La indústria es limita a petites fàbriques de plàstic. Àrea comercial d’Ontinyent.
La població ha sofert des de mitjan segle XIX un lent però constant procés negatiu, encara que darrerament tendeix a estabilitzar-se.
El poble és al llarg de la carretera de Xàtiva a Alcoi; destaca la seva església parroquial de Sant Pere, molt reformada a principis del segle XVIII.
Municipi de la Safor (País Valencià): 0,98 km2, 17 m alt, 998 hab (2014)
Situat en un terreny pla, a l’horta de Gandia, vora la costa.
L’economia es basa en l’agricultura, íntegrament de regadiu, que utilitza les aigües de la sèquia de Palmera, derivada del riu d’Alcoi; els tarongers es conreen en règim de monocultiu. Predomina la petita explotació agrària. El sector terciari està representat per un puixant turisme a la costa. Àrea comercial de Gandia.
El poble és d’origen islàmic (fou lloc de moriscs de la fillola de Gandia) i està situat prop de la carretera de València a Alacant. Destaca l’església parroquial de la Concepció.
Dins el terme hi ha el despoblat de Rafalsineu.
Enllaç web: Ajuntament
