Arxiu de la categoria: Geografia

Cabaneta, sa

3 Respostes

(Marratxí, Mallorca Raiguer)

Poble (112 m alt) i cap efectiu del municipi des del 1864. Situat al peu dels primers turons que limiten la plana de Palma de Mallorca pel nord-est.

Fou fundat el 1745 per l’ajuntament de Marratxí a l’antiga garriga de son Caulelles, prop de l’emplaçament de l’església de Sant Marçal de Marratxí, on havia estat traslladada a mitjan segle XV la parròquia des de l’antiga església de Santa Maria. A Sant Marçal celebren anualment un dels romiatges més populars de Mallorca.

La indústria característica és la manufacturera de siurells. A la possessió de son Verí, a l’oest del poble, es conserva una notable col·lecció d’art (pintura i enteixinats mudèjars).

Cabaneta, pic de la

3 Respostes

(Andorra)

Cim (2.841 m alt) de la línia de crestes que separa Andorra del País de Foix, al sud de la portella de la Cabaneta (2.700 m alt), des d’on davalla la vall d’Incles.

Serratella, la (Plana Alta)

3 Respostes

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 18,8 km2, 781 m alt, 101 hab (2015)

(o Sarratella) Situat al límit amb l’Alt Maestrat i accidentat pels vessants orientals de la serra de Sant Joan i del tossal de Saragossa, drenat per diversos barrancs afluents a la riu Segarra. El territori, d’extensió reduïda, és molt abrupte i ocupat en les tres quartes parts per matollar.

És conrea només una petita part del terme municipal; els conreus més estesos són els d’ametllers, seguits dels cereals, garrofers i una mica de vinya. Predomina el règim d’explotació directa. Ramaderia de llana i avicultura. Àrea comercial de Castelló de la Plana. El terme és en procés de despoblament.

El poble és al sud-est de la serra de Sant Joan, coronada per una ermita. L’església de Sant Miquel, sufragània de la parròquia d’Albocàsser, és un petit edifici d’una sola nau.

Un 15% de la població viu en caseries i masos dispersos.

Enllaç web: Ajuntament

Serrallonga (Vallespir)

9 Respostes

Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 23,04 km2, 714 m alt, 225 hab (2013)

(fr: Serralongue) Situat a l’alt Vallespir, a la ribera del riu de la Menera, afluent del Tec, al peu del Montnegre, que el separa de l’Alt Empordà.

Conreus d’arbres fruiters, vinya, hortalisses, cereals i farratges. Ramaderia bovina i ovina. Lloc d’estiueig i segones residències. Indústria de la construcció. Explotació forestal. Fabricació de calçat.

El poble és al voltant de l’església parroquial romànica (segle XII), d’una sola nau i un absis i amb un interessant portal.

Vora el poble hi ha la capella de Sant Antoni de Can Mas i, dins el terme, les de Ballesters i del Faig, a més dels veïnats del Grau, de la Badia i de la Farga de Galdares.

Al límit amb el terme de la Menera hi ha les restes de l’antic castell de Serrallonga o de Cabrenys, centre de l’honor o baronia de Serrallonga o de Cabrenys.

Serra d’En Galceran, la (Plana Alta)

17 Respostes

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 81,98 km2, 748 m alt, 1.018 hab (2015)

(o la Serra dels Galcerans, cast: Sierra Engarcerán) Situat a la riba de la rambla Carbonera, a la serra d’en Galceran, continuació de les serralades ibèriques de Penyagolosa i dels Ports. El territori és força accidentat, amb matollar.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura; els conreus més estesos són els ametllers, seguits dels cereals, les oliveres i la vinya. Ramaderia de llana, bestiar cabrum i porcí. Pertany a l’àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.

La vila és al peu del tossal de la Vila, al centre del terme. Església parroquial de Sant Bartomeu.

El municipi comprèn un bon nombre de caseries, entre les quals les Deveses, la Font de Beca, els Ivarsos, les Mosqueres, els Albadars, el Parral, els Pujols, i també hi ha l’anomenat roure de Cabanilles, del nom del botànic Antoni Josep Cabanillas.

Enllaç web: Ajuntament

Serra de Portaceli (Camp de Túria)

10 Respostes

Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 57,29 km2, 330 m alt, 3.142 hab (2015)

(o Serra; ant: Serra de Nàquera) Situat en un terreny muntanyós, al vessant meridional de la serra Portaceli de Calderona, reguen el terme el barranc homònim i el del Sabater, entre d’altres.

La principal activitat econòmica és l’agricultura; de secà produeix oliveres, garrofers i cirerers, i de regadiu, amb aprofitament d’aigües de deus, hortalisses i cítrics. Pedreres de marbre. Explotació de fonts d’aigües minerals. Pren importància com a lloc d’estiueig i de segones residències, que beneficien el sector de serveis i de la construcció. Àrea comercial de València.

Al poble hi ha l’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels i, a prop del nucli, les restes del castell de Serra, d’origen islàmic.

Dins el terme hi ha la famosa cartoixa de Portaceli, el despoblat de Ria, l’antic lloc de la Pobleta de Portaceli, la granja de la Torre de Portaceli i el mas de Brosseta.

Enllaç web: Ajuntament

Serdinyà (Conflent)

13 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 16,91 km2, 510 m alt, 219 hab (2013)

(fr: Serdinya)  Situat a la vall de la Tet, accidentat per la Tartera, al peu del massís del Canigó, que accidenta part del terme, al Conflent mitjà.

Modesta economia agrària, amb conreus de regadiu vora el riu, principalment fruiters (pomeres i albercoquers), hortalisses i vinya. Ramaderia (bestiar oví).

El poble és dividit en dos sectors, a banda i banda de la Tet, units per un pont gòtic d’un sol arc: el Bac i el Solà. En el primer hi ha l’església parroquial de Sant Cosme i Sant Damià, romànica (segle XI), reformada al començament del segle XVIII, i on es conserven importants objectes religiosos.

El municipi comprèn, a més, els antics termes de Joncet, Flaçà i la Guàrdia (els quals formaven el territori jurisdiccional de la Sajonia de Conflent) i el poble i antic municipi dels Horts (agregat al començament del segle XIX).

Senyera (Ribera Alta)

2 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 2,05 km2, 40 m alt, 1.175 hab (2015)

Situat al sector meridional de la comarca, en un terreny pla i al·luvial, estès a la dreta del riu d’Albaida.

La base econòmica fonamental és l’agricultura i hom conrea la totalitat de la superfície, en regadiu, per mitjà d’una xarxa de sèquies derivades i d’aigua de pous; produeix principalment taronger, en règim quasi de monocultura, amb alguns sectors d’hortalisses i arrossars, aquests havien estat molt importants; el secà és quasi inexistent. Avicultura. Té com a complement econòmic els magatzems de preparació de la fruita. Àrea comercial de Xàtiva.

El poble és a la dreta del riu d’Albaida; l’església parroquial de Santa Anna havia estat sufragània de la de Castelló de la Ribera i després de la de Benimeixís.

Fou lloc de moriscs, de la fillola de Càrcer; depenia del castell de Benimeixís.

Enllaç web: Ajuntament

Senija (Marina Alta)

2 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 4,80 km2, 234 m alt, 610 hab (2015)

Situat a la serralada pre-bètica valenciana, el petit terme és geirebé envoltat pel terme de Benissa.

L’agricultura és totalment de secà; els conreus més estesos són els cereals, seguits de la vinya (per a panses), en regressió, de garrofers i d’ametllers, en expansió, i d’oliveres. Les terres conreades són molt repartides. La proximitat de la costa ha fet augmentar el percentatge de població activa dedicada essencialment als serveis (influència turística) i a la construcció. Àrea comercial de Benissa.

El poble és en un coll entre la lloma Llarga i les llomes de l’Agre. L’església parroquial és dedicada a santa Caterina, fou restaurada el 1770 sobre l’antiga mesquita, convertida en rectoria de moriscs el 1535 i en parròquia el 1569; havia depès de Benissa.

Enllaç web: Ajuntament

Cabanes, les -Fenolleda-

2 Respostes

(Fossa, Fenolleda)

Caseriu situat sota el poble, prop de la riera de Matassa. Hi ha l’ajuntament.