(Agres / Cocentaina, Comtat / Bocairent, Vall d’Albaida)
Contrafort (1.148 m alt) occidental de la serra de Mariola, termenal dels tres municipis.
Cadolla, la -Comtat/Vall Albaida-
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Geografia
Cadí de Tost, el *
(la Ribera d’Urgellet, Alt Urgell)
Altre nom de la serra de Tost.
Cadí, vall de -Conflent-
Vall del massís del Canigó, al nord de la pica del Canigó, la qual, juntament amb els pics de Gasamir, Sec, de Tretzevents, de Rojat i de Sethomes, forma el circ de Cadí, al fons del qual, a 2.359 m alt, hi ha els estanyols de Cadí.
És drenada pel riu de Cadí, el qual, amb el riu de la Llipodera, forma la capçalera del riu Major, afluent de la Tet.
Cadenes, ses
Barri forà, al nord de s’Arenal, a l’extrem oriental del terme.
És conegut també amb el nom de Los Ángeles.
Cadellops, puig de
Cim (1.762 m alt) d’un dels contraforts de les esquerdes de Rojà, que domina el balneari de la Presta, al nord-oest del Canigó.
Caça, cap de la
(l’Alguer, Sardenya)
Gran promontori calcari de la costa occidental de Sardenya, on aquesta canvia la direcció nord-sud per la est-oest, i que limita, a l’oest, el port del Comte.
Al nivell de la mar hi ha les coves de Neptú, dels Recams i Verda, amb estalactites.
Sorollera, la (Matarranya)
Municipi de la Matarranya (Franja de Ponent): 33,75 km2, 840 m alt, 106 hab (2015)
(trad i cast: La Cerollera) Situat als vessants meridionals de la serra de Cirerals (la Llobatera, 961 m alt), al sector de l’interfluvi entre el Bergantes i el Tastavins, al primer dels quals desguassen els barrancs que drenen el terme. Gran part del territori és ocupat per boscs de pins i pasturatges.
Modesta economia agrària, amb conreus de productes mediterranis de secà (cereals, ametllers, vinya i olivera); hi ha molt poc regadiu (patates, hortalisses i alfals), que aprofita l’aigua de fonts. La cria de bestiar (de llana i porcí) i l’extracció de pedra calcària complementen l’economia. Àrea comercial d’Alcanyís. En procés de despoblament.
La vila es troba a ponent de la Llobatera, al sector septentrional del terme. L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu del Remei.
Sornià (Fenolleda)
Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 29,99 km2, 573 m alt, 501 hab (2013)
(fr: Sournia) Situat a la vall mitjana de l’Adasig, afluent de la Tet per l’esquerra, al vessant nord del roc de Rosselló (1.314 m alt).
Modesta economia agrària amb conreus de vinya, arbres fruiters i hortalisses. Ramaderia. Centre d’estiueig.
La vila és situada a l’esquerra de l’Adasig i és formada per dos barris: la Vila, que és el nucli primitiu, al voltant de l’església parroquial i les restes del castell de Sornià (del segle XVI, destruït en gran part a l’inici del segle XX); i el Puig de Sornià.
Dins el municipi hi ha també les interessants esglésies pre-romàniques de Santa Felicitat i de Sant Miquel, així com el despoblat d’Arçar, els antics castells de Carbós i del Castellàs de Sornià.
La vall de Sornià és esmentada ja l’any 1020.
Sorita de Morella (Ports)
Municipi dels Ports (País Valencià): 68,83 km2, 661 m alt, 129 hab (2015)
(cast: Zorita del Maestrazgo) Situat al sector nord-oest de la comarca, a la vall mitjana del riu Bergantes, al límit amb l’Aragó. Boscos de pins,
Els conreus més estesos són els de secà (cereals, vinya i patates) i al regadiu hi ha hortalisses i arbres fruiters. Una gran part de les terres de conreu són abandonades. Àrea comercial de Morella. Població en descens.
La vila és a la dreta del Bergantes. Església parroquial de l’Assumpció, amb les ermites de Sant Antoni i de Sant Marc. Després de la conquesta, hom atorgà carta de població el 1253.
El municipi comprèn l’important santuari de la Balma.
Enllaç web: Ajuntament
Sopeira (Ribagorça)
Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 44,1 km2, 704 m alt, 99 hab (2015)
Situat a la Terreta, a la vall de la Noguera Ribagorçana, aigua avall del congost de Sopeira o pas d’Escales (que s’ha aprofitat per a la construcció del pantà d’Escales), accidentat pels contraforts de la serra de Sant Gervàs, al nord-est d’Osca.
Agricultura amb conreus de secà (cereals, oliveres, vinya), i també de regadiu (hortalisses, farratges), al sector meridional, on la vall s’eixampla, vora el riu. L’activitat econòmica principal és la ramaderia (bestiar de llana) i la cria de bestiar. Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur.
El poble és a la dreta de la Noguera Ribagorçana, a la sortida del congost, prop del monestir d’Alaó, que tingué el domini del terme, i on hi ha actualment l’església parroquial.
L’any 1970 se li va annexionar el municipi de Sant Orenç.
