(Santa Eulària des Riu, Eivissa)
(o d’en Valls) Cap de la costa oriental de l’illa, davant la de Tagomago, entre el cap Roig i la punta d’en Valls.
Format per un promontori de 135 m d’alt, on el 1763 s’hi aixecà la torre de Campanitx, restaurada el 1982.
Poble (21 m alt), situat a la zona d’horta de l’esquerra del riu Segura, al llarg de la sèquia d’Almoradí, al límit de les antigues parròquies de Sant Bartomeu d’Almisdrà i de Sant Salvador d’Oriola.
L’actual parròquia del Pilar fou erigida el 1952.
Barri, situat a l’oest de la ciutat, 1 km a l’esquerra del Túria, al mig de la plana regada.
En època islàmica la població era formada per un conjunt d’alqueries. El 1242 era senyoria de Gaspar Despallargues; passà després a la corona. Formà part sempre del terme de València (des del 1836 fins al 1897 formà, però, municipi independent).
El 1507 hi fou erigida la parròquia de la Mare de Déu de la Misericòrdia i iniciada l’església actual, reformada durant el segle XIX. Conserva la imatge de la Mare de Déu del Campanar, d’alabastre, trobada el 1596 durant la construcció.
Es conserva d’època medieval l’alqueria de Llopis.
Veure> el Puigcampana (muntanya).
Raval, a l’oest del poble.
Caseriu, a l’oest de la vila, a la dreta del Vinalopó.
Veïnat d’es Port de Sóller. Situat al fons de la badia de Sóller, sobre una antiga llacuna.
(Andratx, Mallorca Tramuntana)
(ant: port Andritxol) Badia, entre els caps Andritxol i des Llamp.
Al fons, al voltant de l’antiga possessió del mateix nom, hi ha el caseriu des Camp de Mar, centre turístic (885 places hoteleres).
Veure> Sant Pau del Camp (monestir benedictí).
(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)
Altre nom del poble de Sant Cebrià dels Alls.
