Caseriu, al sud-est de la vila, a la dreta del riu Verd.
Campello, el -Alcoià-
1 Resposta
Arxiu de la categoria: Geografia
Campell -Marina Alta-
(la Vall de Laguar, Marina Alta)
(o poble de Baix) Poble, situat en un serrat a 1 km a l’est de Fleix. Hi ha l’església parroquial del municipi (Santa Anna).
Antic lloc de moriscs (33 focs el 1602), pertanyia a la parròquia de Murla, de la qual s’independitzà el 1534. Formava part del ducat de Gandia.
Utiel (Plana d’Utiel)
Municipi de la Plana d’Utiel (País Valencià): 236,9 km2, 735 m alt, 12.082 hab (2014)
Situat al curs alt de la vall del riu Magre, que neix prop de la població, a la zona de parla castellana del País Valencià. El relleu és format per un altiplà i per la serra d’Utiel i la d’El Negrete. El 40 % de l’extens terme és ocupat per boscs de pins i matollar.
Agricultura, dominada pel conreu de vinyes, a part de cereals i oliveres. Bestiar boví i oví, avicultura. Cooperativa vinícola, que es compta entre les més grans d’Espanya. Indústria alimentària. Centre de l’àrea comercial, que comprèn municipis de les províncies de València i Conca.
La ciutat, d’origen islàmic (Torrutiel), és a l’esquerra del riu Magre; església parroquial de l’Assumpció, bastida en 1517-48; casa de la ciutat del 1788.
El municipi comprèn, a més, el poble de Las Casas, Los Corrales, Las Cuevas i la Torre.
El municipi comparteix de fet la capitalitat comarcal amb Requena. Fou cap del corregiment d’Utiel des del 1630 fins al 1834.
Useres, les (Alcalatén)
Municipi de l’Alcalatén (País Valencià): 80,57 km2, 407 m alt, 992 hab (2014)
Situat al sector oriental de la comarca, al límit amb la Plana Alta i l’Alt Maestrat, accidentat pels contraforts orientals del massís de Penyagolosa fins a la rambla de la Viuda.
Hi predominen els conreus de secà (cereals, ametllers i vinya) sobre els de regadiu (patates, principalment). Ramaderia ovina i porcina. Petita indústria derivada de l’agricultura (farineres). Àrea comercial de Castelló de la Plana.
La vila és situada en amfiteatre elevat; de l’església parroquial (la Transfiguració) depèn la de Xodos.
És tradicional el pelegrinatge anual al santuari de Sant Joan de Penyagolosa (els dotze pelegrins de les Useres). El municipi comprèn, a més d’un calvari i tres capelles, les caseries del Pou d’En Calbo, el Mas Blanc, les Crevades i Formany.
Enllaç web: Ajuntament
Ur (Alta Cerdanya)
Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 6,79 km2, 1.206 m alt, 353 hab (2012)
Situat a la confluència de les valls d’Angostrina i de Brangolí, en un territori muntanyós, accidentat pels vessants de la muntanya de Bell-lloc, al límit amb la Baixa Cerdanya.
Conreus de prats i farratges, dedicats al bestiar boví (aprofitats per a llet i carn), que és la principal activitat econòmica del terme.
El poble és situat a la confluència dels rius de Brangolí i d’Angostrina, al peu de la muntanya de Bell-lloc, dominat pel castell d’Ur (centre de la baronia d’Ur) i per l’església parroquial de Sant Martí, edifici romànic modificat al segle XVIII, que conserva una gran pica baptismal del segle XII, una Mare de Déu del segle XIV, així com altres elements dels segles XVI i XVIII.
El municipi comprèn també la masia i antic lloc de Florí.
Tuïr (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 19,88 km2, 100 m alt, 7.189 hab (2012)
(fr: Thuir). Situat en un terreny pla, entre el riu Canta-rana, afluent del Rard, i la Tet, i entre els Aspres i el Riberal.
L’economia és basa en l’agricultura: els conreus de secà són els més estesos, entre els quals la vinya ocupa el primer lloc i apareix en règim de monocultiu. Pel que fa als regadius, són possibles gràcies als canals derivats de la Tet i a l’aprofitament de les capes freàtiques, i són importants els fruiters (albercocs i prèssecs) i les hortalisses. Cooperatives vinícoles; obtenció del Byrrh, vi aperitiu que té un ampli mercat francès. Àrea comercial de Perpinyà. Població en ascens.
La vila conserva part de les muralles; església parroquial del segle XIX. Santuari de la Pietat.
Trullars (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 17,01 km2, 77 m alt, 1.875 hab (2012)
(fr: Trouillas) Situat al sector de la plana més pròxima als Aspres, i drenat pel Rard (límit meridional) i el seu afluent, la Canta-rana (en part, límit septentrional).
L’economia es basa en l’agricultura: els conreus de secà són els més estesos, entre els quals el de la vinya és el principal (hi ha una cooperativa vinícola que elabora vi de qualitat superior). Els de regadiu (fruiters i hortalisses) són possibles gràcies a l’aprofitament de les capes freàtiques. Ramaderia.
El poble és situat a la dreta de la Canta-rana. Prop seu tingué lloc el 1793 la batalla de Trullars.
El municipi comprèn, a més, el mas i antic terme del Masdéu i el monestir de Sant Salvador de Cirà.
Trillà (Fenolleda)
Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 8,96 km2, 401 m alt, 62 hab (2012)
(occ: Trilhà, fr. Trilla) De llengua occitana. Situat a la vall d’Aglí, a prop de l’aiguabarreig amb l’Adasig, estès entre la serra que separa aquesta comarca del Rosselló i el riu, limit septentrional del terme. El territori és molt accidentat i en bona part cobert de bosc i de matollar.
L’agricultura ocupa les poques terres disponibles, amb conreus destinats bàsicament a la vinya; hi ha petites extensions dedicades a les hortalisses, els arbres fruiters i els farratges. Hi ha una cooperativa vinícola que produeix vi de qualitat superior. El cens ramader és nul. Lloc de segones residències. Explotació forestal. Des del segle XIX la població està en continu descens.
El poble, situat damunt un serrat que separa les conques de l’Aglí i de l’Adasig, és presidit per l’església parroquial de Santa Maria.
Trevillac (Fenolleda)
Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 17,24 km2, 540 m alt, 134 hab (2012)
(fr: Trévillach) Situat a l’extrem meridional de la comarca, al límit amb el Conflent, comprèn, a l’est, la capçalera de la vall de la riera de la Craberissa i, a l’oest, l’altiplà de Saquera i els seus vessants fins a l’Adasig.
L’agricultura, principal activitat econòmica del municipi, està formada per conreus de secà: cereals i vinya (hi ha una cooperativa vinícola que produeix vi de qualitat superior); també hi ha pastures, farratges, hortalisses i arbres fruiters. Població en descens.
El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat a l’esquerra de la riera de la Craberissa, sota el coll de les Colomines, és format per un agrupament de cases presidit per l’església parroquial de Sant Martí.
El municipi comprèn, a més, els antics castells de Saquera i de Rocaverd.
El parlar d’aquest territori és de transició cap a l’occità.
Tresserra (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 11,21 km2, 140 m alt, 918 hab (2012)
(fr: Tresserre) Situat al sud de la comarca, al límit amb el Vallespir i accidentat pels contraforts orientals dels Aspres, drenat per torrents que es dirigeixen vers el Rard, al nord, o vers el Tec, límit meridional del terme. La part més muntanyosa és coberta de bosc.
Agricultura de secà basada en el monoconreu de la vinya, destinada a la producció de vins d’aperitiu, vi de qualitat superior i vi corrent de taula (hi ha una Estació Vinícola Experimental, inaugurada el 1979), també s’hi conreen fruiters i hortalisses. Àrea comercial de Perpinyà. La població s’ha mantingut estable durant els segles XIX i XX, amb alguns alts i baixos.
El poble és situat damunt la línia de turons que separa la vall del Tec de la plana rossellonesa. Fou el centre de la baronia de Tresserra.
El municipi comprèn també el poble de Nidoleres.
