Arxiu de la categoria: Geografia

Traiguera (Baix Maestrat)

8 Respostes

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 59,8 km2, 271 m alt, 1.531 hab (2014)

Situat al nord de la comarca, a les vores dels rius Cérvol i la Sénia, accidentat al sud per les muntanyes de la Bassota.

L’economia és basa en l’agricultura, que és principalment de secà; els conreus més estesos són els d’oliveres, seguit pels garrofers i els ametllers. El regadiu aprofita aigua de pous i produeix hortalisses i cítrics. Ramaderia ovina i porcina. Explotació de jaciments d’argiles. Petita indústria. Àrea comercial de Vinaròs.

La vila és situada al peu del turó del Solà; església parroquial de Santa Maria (segles XVI-XVII), conserva importants peces d’orfebreria; hi ha diversos edificis gòtics i renaixentistes.

Dins el terme hi ha el santuari de la Font de la Salut i el despoblat del Carrascal. El 1411 s’hi celebrà el parlament de Traiguera.

Enllaç web: Ajuntament

Tous (Ribera Alta)

20 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 127,5 km2, 64 m alt, 1.268 hab (2014)

A la zona de parla castellana del País Valencià, accidentat per la serra d’El Caballón, on hi ha el pantà de Tous, i drenat pel Xúquer, al sud-oest de la comarca, al límit amb la Canal de Navarrés i la Foia de Bunyol.

Només una petita part del terme és conreada, ja que la major part és coberta de bosc i brolla. Conreus de secà (oliveres i garrofers). Ramaderia ovina.

Degut a la construcció del pantà, la població fou traslladada en 1971-72 a un nou poble, creat a la partida de la Garrofera, antic enclavament del terme d’Alzira.

L’antiga vila era a l’esquerra del Xúquer, prop d’un turó on s’aixequen les restes de l’antic castell de Tous; fou enderrocat per a la construcció del pantà de Tous (1971-72). En resta l’església parroquial de Sant Miquel (segle XVIII).

Dins el terme hi ha, a més, els despoblats de Terrabona, Miserere d’Escalona i d’Escalona, i hi té origen la sèquia d’Escalona.

Fou lloc de moriscs i centre de la fillola de Tous, i després de la baronia de Tous.

Enllaç web: Ajuntament

Camí, Santa Maria del -Anoia- *

Deixa un comentari

(Veciana, Anoia)

Veure> Santa Maria del Camí  (poble).

Cambrils, Santa Magdalena de *

Deixa un comentari

(Vallfogona de Ripollès, Ripollès)

Veure> Santa Magdalena de Cambrils  (santuari).

Cambrerol

1 Resposta

(Massanes, Selva)

Veïnat, a la dreta de la riera de Santa Coloma.

Cambradase, el

Deixa un comentari

(Alta Cerdanya)

Cim (2.750 m alt) del massís del Puigmal, al nord de la Torre d’Elna, a la línia de crestes que separa les valls del Segre (riu de Saldes) i de la Tet (pla de la Perxa).

Cámara -Vinalopó Mitjà-

1 Resposta

(Elda, Vinalopó Mitjà)

Caseriu, al vessant septentrional de la serra de Cámara (838 m alt), que s’estén a la dreta del Vinalopó.

Torricó, el (Llitera)

7 Respostes

Municipi de la Llitera (Franja de Ponent): 32,03 km2, 265 m alt, 1.477 hab (2014)

(cast: Altorricón) Situat al sud de Tamarit de Llitera, terme del qual va ésser segregat el 1935. Situat en un terreny pla, a l’extrem meridional de la comarca, al límit amb el Segrià.

Predomina l’agricultura de regadiu sobre la de secà, gràcies a l’aprofitament d’aigües derivades del canal d’Aragó i Catalunya; els conreus més estesos són els de cereals (blat, ordi, moresc), fruiters i hortalisses, als sectors regats, i els de cereals, olivera i vinya, als de secà. Ramaderia ovina i porcina; avicultura i granges de conills. Cooperatives agrícoles. Indústries derivades del sector agropecuari, tèxtil, energètic i del metall. Àrea comercial de Lleida.

El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Bartomeu.

El terme comprèn, a més, el poble de Cuquet i l’antiga església de Sant Bartomeu del Torricó.

Torre-xiva (Alt Millars)

2 Respostes

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 11,99 km2, 339 m alt, 75 hab (2014)

(cast: Torrechiva) Situat a banda i banda del Millars, a la zona de parla castellana del País Valencià; accidentat entre els contraforts septentrionals de la serra d’Espadà, al sud, i la solana de Lludient, al nord. Més de la meitat de la superfície del terme és de muntanya i garriga poc productiva, amb bosc de pins i de carrasques.

Economia agrícola, amb conreus de secà (garrofers, oliveres, vinya i ametllers); el regadiu es redueix a petites extensions a la vora del Millars. Hi ha aigües minero-medicinals. Àrea comercial de Nules.

El poble, antic lloc de moriscs, és situat a la vora esquerra del riu, amb carrers estrets i rosts; l’església parroquial de Sant Roc, d’una sola nau petita i amb un altar barroc, fou agregada a la d’Espadella. Formà part del ducat de Vilafermosa.

Enllaç web: Ajuntament

Torrevella (Baix Segura)

18 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 71,4 km2, 10 m alt, 91.415 hab (2014)

(cast: Torrevieja) Situat al litoral mediterrani, a la zona de parla castellana del País Valencià, inclou les salines de Torrevella i de la Mata, que, explotades des del segle XVIII, són les més importants d’Europa: d’ençà que el 1928 un canal les enllaçà, formen una única explotació.

El port de Torrevella és aprofitat també per a activitats de pesca. Els conreus ocupen una extensió reduïda i la seva influència dins l’economia local és molt minsa: ametllers, vinya, cereals, cítrics i hortalisses. Torrevella és un gran centre turístic, amb molts apartaments a la costa i urbanitzacions, a més d’una nombrosa oferta hotelera. Depèn de les àrees comercials d’Elx i d’Alacant. Notable ascens demogràfic.

La ciutat és al sud del promontori del cap Cerver; va ésser reconstruïda després del fort terratrèmol del 21 de març de 1829 amb cases d’una sola planta; l’església parroquial de la Concepció fou inaugurada el 1887; obtingué el títol de ciutat el 1926.

Enllaç web: Ajuntament