Arxiu de la categoria: Geografia

Xirivella (Horta)

14 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 5,22 km2, 17 m alt, 29.309 hab (2014)

(ant: Xilvella) Situat al pla de Quart, a l’oest de València, ciutat de la qual ha esdevingut de fet un barri dormitori. El terme és travessat pel nou curs del Túria.

Agricultura de regadiu (cítrics, hortalisses, patates i melons). Hi predominen les explotacions agràries petites. Avicultura. La indústria és molt diversificada, i atesa la proximitat amb València ha augmentat considerablement; destaquen la indústria química, la tèxtil, la de la confecció i la de la ceràmica. Àrea comercial de València. Població en ascens.

El poble, d’origen islàmic, ocupa l’extrem septentrional del terme; petit santuari de la Mare de Déu de la Salut; es conserva la Casa de Déu; durant la segona meitat del segle XX és crearen nous barris, com els de la Llum i de Sant Ramon.

El municipi comprèn, també, les antigues caseries rurals de les Alqueries d’Alòs, les Alqueries de Pellisser i les Alqueries dels Pollastres.

Enllaç web: Ajuntament

Xilxes (Plana Baixa)

3 Respostes

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 13,44 km2, 7 m alt, 2.853 hab (2014)

(fam: Xinxes; cast: Chilches) Situat al sud de la comarca, des dels darrers contraforts de la serra d’Espadà fins al litoral, a les ribes del barranc de Sant Pere, al sector sud de la Plana.

Agricultura amb predomini dels conreus de regadiu (cítrics i hortalisses) sobre els de secà (oliveres). Les explotacions agràries són d’extensió reduïda. Ramaderia ovina i porcina. Petita indústria alimentària, derivada de l’agricultura (preparació de la fruita), i de materials de la construcció. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La vila s’assenta a la zona de contacte entre el secà i el regadiu, al voltant de l’església parroquial de l’Assumpció. Fou destruïda el 1938 i en part ha estat reconstruïda. Hi ha restes de poblament d’època romana.

A la costa hi ha la caseria de les Cases de Xilxes.

Enllaços web: Ajuntament – Associació Cultural Ràfol

Xestalgar (Serrans)

2 Respostes

Municipi dels Serrans (País Valencià): 69,7 km2, 205 m alt, 640 hab (2014)

(cast: Gestalgar) Situat al sud-est de la comarca, a la zona de parla castellana del País Valencià, a la sortida del Túria dels encaixaments a través dels quals travessa la comarca, en una posició de transició cap al Camp de Túria. Tres quartes part del territori corresponen a terreny no conreat, amb predomini del matollar sobre l’àrea forestal.

Economia agrícola, amb predomini del secà sobre el regadiu; a la vora del riu es conreen tarongers, blat de moro, hortalisses i alfals, i el secà es dedicat sobretot a garrofers, vinya i oliveres. Ramaderia de llana i cabrum. La població, sempre feble i estancada, des del 1950 ha tingut un descens accelerat, que li ha fet perdre més de la meitat dels habitants.

El poble, d’origen islàmic, és a l’esquerra del riu, a la sortida del congost que s’ha aprofitat per a la construcció d’una central hidroelèctrica; església parroquial de la Concepció.

Xest (Foia de Bunyol)

23 Respostes

Municipi de la Foia de Bunyol (País Valencià): 70,93 km2, 218 m alt, 8.518 hab (2014)

(o Xestalcamp, cast: Cheste) Situat al nord-est de la comarca, entre la serra de Xiva i el pla de Quart, drenat pel curs mitja del riu de Xest, a la zona de parla castellana del País Valencià, de transició al català.

Hi predominen els conreus de secà, amb preponderància de la vinya, seguida de les oliveres i els garrofers. Indústria derivada de l’agricultura; hi ha una cooperativa vinícola; també hi ha indústria tèxtil i de la construcció.

La vila és a l’esquerra del riu de Xest; església parroquial de Sant Lluc, construïda en 1731-84; santuari de Sant Vicent Ferrer (1573), on és venerada la Mare de Déu de la Soledat, patrona de la vila. El 1999 fou inaugurat el circuit permanent de velocitat Ricard Tormo.

Fou centre de la baronia de Xestalcamp. El 2 de desembre de 1838, durant la primera guerra carlina tingué lloc l’acció de Xest, en la qual els reialistes posaren en fuga als carlins. El 1864 fou trobat l’anomenat tresor de Xest, un conjunt de joies i monedes d’or i d’argent, probablement ibèric.

Xert (Baix Maestrat)

10 Respostes

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 82,47 km2, 446 m alt, 819 hab (2014)

(cast: Chert) Situat a les ribes de la rambla de Cervera, al límit amb els Ports. El 65% de la superfície és de muntanya improductiva, amb pinedes i alzinars.

Agricultura amb conreus bàsicament de secà (oliveres, cereals, ametllers i vinya). Ramaderia de llana i avicultura. Petita indústria. Àrea comercial de Vinaròs. Població en descens.

La vila és situada a la dreta del barranc de la Font; l’església parroquial de l’Assumpció, de base gòtica, presideix el nucli antic; també es conserva l’antic palau dels comtes de Pestagua. Hi ha restes de poblament ibèric a la mola del Murar (o mola Murada).

El municipi inclou, a més, el despoblat de la Barcella i la caseria d’Enroig.

Enllaç web: Ajuntament

Xèrica (Alt Palància)

19 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 78,57 km2, 523 m alt, 1.621 hab (2014)

(cast: Jérica, ant: Eixèrica) Situat a la conca mitjana del Palància, a la zona de parla castellana del País Valencià, és accidentat pels contraforts de la serra d’Espadà.

Es conrea una tercera part del terme, amb predomini del secà (cereals, oliveres i vinya); a les vores del riu hi ha conreus de regadiu (blat, blat de moro, hortalisses i fruiters). Les activitats terciàries, però, són la base econòmica del municipi. Hi abunden les fonts.

La vila, d’origen romà, és situada sobre un turó, tallat a ponent pel Palància, al voltant de l’antic castell de Xèrica; església parroquial de Santa Àgata, d’origen gòtic, construïda a partir del 1395; l’església de Sant Roc, antiga parroquial, conserva un retaule de la Mare de Déu de Llorenç Saragossa; església de la Sang i la de l’antic convent dels Socors.

El municipi comprèn també el poble de Novaliches.

Xeresa (Safor)

7 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 16,85 km2, 30 m alt, 2.246 hab (2014)

Situat al vessant del massís del Mondúver (muntanya de Xeresa), entre la Valldigna i l’horta de Gandia, al litoral mediterrani (platja de Xeresa). La zona muntanyosa és drenada per diversos barrancs (barranc de Xeresa).

Alterna l’agricultura de secà (garrofers i oliveres) amb la de regadiu (cítrics i hortalisses). La propietat de la terra es repartida, i hi predominen les explotacions agràries de petita extensió. Indústria de l’agricultura (comercialització de la taronja) i fàbrica de conserves. Àrea comercial de Gandia.

El poble és d’origen islàmic. Església parroquial de Sant Antoni, del segle XVII.

Enllaç web: Ajuntament

Xeraco (Safor)

7 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 20,20 km2, 6 m alt, 5.907 hab (2014)

(cast: Jaraco) Situat entre la Valldigna, l’horta de Gandia i les ribes del riu de Xeraco, accidentat a l’oest del Mondúver, s’estén fins a la costa mediterrània, amb una platja arenosa (platja de Xeraco). El sector occidental del municipi és muntanyós, cobert de matollar, i el sector oriental és una plana al·luvial.

És conrea la meitat del terme municipal, alternant els conreus de secà (cereals, oliveres, ametllers i garrofers) amb els de regadiu (cítrics hortalisses, arròs, farratge). Ramaderia bovina i aviram. Comercialització de la taronja. Àrea comercial de Gandia. Població en ascens.

El poble, d’origen islàmic, és situat al límit entre la plana i la zona muntanyosa, al llarg de la carretera de València a Alacant.

Enllaç web: Ajuntament

Xera (Plana d’Utiel)

5 Respostes

Municipi de la Plana d’Utiel (País Valencià): 49,7 km2, 600 m alt, 536 hab (2014)

(cast: Chera) Situat a l’extrem septentrional de la comarca, al límit amb els Serrans i la Foia de Bunyol, forma la vall mitjana del riu de Xera (o riu de Sot, o rambla d’El Reatillo), afluent del Túria per la dreta, al qual s’uneix a Xulella (Serrans), a la zona de parla castellana del País Valencià. Força accidentat.

Economia agrícola; és conrea una petita part del terme, i els conreus més estesos són els ametllers, oliveres i vinya. Ramaderia de llana.

El poble, d’origen islàmic, és situat sobre la carretera de Requena a Llosa del Bisbe, sorgit dins el terme del castell de Xera, bastit vora el riu, sota el qual es formà el poble de Sot de Xera; l’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels era, fins al segle XIX, un simple santuari, fundat el 1687.

Dins el terme s’hi localitza el pantà de Buseo, construït entre el 1903 i el 1913.

Xelva (Serrans)

34 Respostes

Municipi dels Serrans (País Valencià): 190,87 km2, 474 m alt, 1.463 hab (2014)

(cast: Chelva) Situat al sector central de la comarca, al límit amb la Plana d’Utiel, a la zona de parla castellana del País Valencià, i travessat pel Túria, que rega el terme de d’oest a est; també és drenat pel riu de Xelva. Força muntanyós (mola de Xelva i talaia de Xelva).

Conreus de secà: oliveres, vinya, cereals i ametllers, i, al regadiu: productes d’horta. Antic nucli industrial, avui en decadència, afectat per l’emigració; fàbriques d’oli i tèxtils.

La vila (amb un important passat musulmà) és situada a l’esquerra del riu de Xelva, al centre d’una àmplia vall regada (horta de Xelva) i presidida pel vell palau del ducs de Vilafermosa i per la gran església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, antiga col·legiata construïda en 1626-1771; es conserva també la Casa de la Inquisició. Hi ha restes romanes, com l’aqüeducte de La Peña Cortada, així com vestigis musulmans als barris més vells de la vila i l’ermita de Santa Creu (antiga mesquita).

El municipi comprèn, a més, les caseries d’El Cerrito, Mas de Aliaga, Bercuta, El Campo de Benacacira, entre altres, els llogarets d’Ahillas i Villar de Tejas i els despoblat de la Garrofera, La Torrecilla i Zarraica. Hi ha diverses caseries que constitueixen enclavaments del municipi de Calles.