Arxiu de la categoria: Geografia

Carlit, el

(Capcir / Alta Cerdanya)

Massís dels Pirineus orientals, entre les dues comarques. El cim del Carlit té una altitud de 2.921 m i és el punt culminant del Pirineu oriental.

Constitueix un bloc cristal·lí que forma part de la zona axial pirinenca, i que, juntament amb els massissos de Pimorent i Campquerdós, tanca la Cerdanya per la part septentrional.

És també nus hidrogràfic on neixen les conques dels rius Aude, Tet i Segre. L’àrea més oriental és una zona de llacs d’origen glacial.

La primera ascensió al Carlit registrada fou la del comte Henry Russell el 1865, i la primera d’hivern, la de Josep Puntes, Joan Navarro i Lluís Estasen el 1923.

Carlet -Montsià-

(Amposta, Montsià)

Partida de regadiu, a la dreta de l’Ebre, al límit amb el terme de Tortosa.

Carivenys *

(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà)

Veure> la Pobla de Carivenys  (llogaret).

Carinyena -Plana Baixa-

(Vila-real, Plana Baixa)

Partida de regadiu, al límit amb el terme de Borriana.

Carerac

(Caldes de Montbui, Vallès Oriental)

Antic terme, actualment masia, al nord-est de la vila, esmentat ja el 993.

Cardina

(Saldes, Berguedà)

Veïnat, a l’oest del poble.

Cardener, puig -Bages-

(Manresa, Bages)

Turó, damunt el qual s’assenta el nucli antic de la ciutat, amb la seu de Santa Maria.

Cardell

(Fraga, Baix Cinca)

Despoblat (255 m alt), al centre dels plans de Cardell, al sud de la carretera de Barcelona a Saragossa, que formen, juntament amb els de Buriat, la zona més oriental de l’altiplà dels Monegres.

Es conserva l’església romànica i restes d’època paleocristiana i visigòtica.

Càrcer, port de -Costera-

(la Llosa de Ranes, Costera)

Coll (175 m alt), a la carretera de València al port d’Almansa, damunt l’alineació muntanyosa que separa la Ribera Alta (vall Farta o de Càrcer) de la Costera.

Carbonera, rambla -Alt Maestrat-

(Alt Maestrat)

Riu de la comarca, que s’estén des de la mola d’Ares (1.371 m alt) fins al pla dels Ivarsos, on s’ajunta amb el riu de Montlleó i pren el nom de rambla de la Viuda.

A la capçalera, límit oriental dels termes de Benassal i de Vilar de Canes, rep, per l’esquerra, la rambla de la Belluga; continua encaixat entre les serres d’Esparreguera, a ponent, i d’en Galceran, a llevant, i solca la vall d’Albocàsser, on limita el terme de Culla amb els d’Albocàsser i de la Serra d’en Galceran (Plana Alta), i rep la rambla dels Estrets, per la dreta.