Caseriu, al nord de la ciutat, a l’esquerra del riu d’Albaida, prop de la seva confluència amb el Cànyoles, on hi ha el turó de Carraixet, envoltat d’horta.
Carraixet -Costera-
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Geografia
Carpesa
Poble, situat en plena horta, al nord de la ciutat, prop del barranc de Carraixet. L’església de Sant Pere ha tingut diverses ampliacions.
Antiga alqueria islàmica, el 1242 passà a poder de l’orde del Temple, que hi establí la comanda de Carpesa i, a la seva dissolució (1312), al de Montesa fins al segle XIX.
La carta de població és del 1252. Formà part de la batllia de Montcada. Fou annexat a València el 1898.
Carolines, les -Alacant-
Barri, al nord de la ciutat, separat de la costa pel Benacantil. Nucli de residència obrera, té un ràpid expandiment.
Al sector més allunyat (Carolines Altes) fou erigida el 1947 la parròquia de Sant Josep de les Carolines, i posteriorment hi ha estat creat un centre oficial d’ensenyament mitjà.
Caroig, el
(Vall de Cofrents / Canal de Navarrés)
(cast: el Caroche) Massís de la serralada ibèrica, s’estén de nord a sud, des de la vall del Xúquer, aigües amunt de Millars, fins a la vall de Montesa, i d’oest a est, des de la vall de Cofrents fins a la canal de Navarrés.
Està format per roques calcàries cretàcies horitzontals, plegades (tret de la perifèria, en la qual estan fallades). El massís, que s’eleva de 800 a 900 m a l’oest i de 400 a 500 m a l’est, culmina a la mola de Caroig (1.128 m).
El clima és de caràcter continental, les precipitacions són de l’ordre dels 500 mm. Territori desforestat, llevat d’alguns rodals de pins i arbres de ribera. La població, escassa, s’estableix només a les valls perifèriques.
Carner *
Veure> Sant Jordi del Carner (església).
Carme d’Onda, el
Convent carmelità i santuari (Mare de Déu de l’Esperança), a l’esquerra del riu de Sonella, entre Artesa d’Onda i la vila.
Sobre l’antic convent, abandonat el 1835 a causa de l’exclaustració, hom bastí (1891-1903) l’actual edifici neogòtic.
Carme, el * -Eivissa-
(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)
Parròquia (la Mare de Déu del Carme), més coneguda amb el nom d’es Cubells.
Carme, el -València-
Barri de la ciutat, dins l’antic recinte emmurallat (del qual resta el portal de Valldigna). És centrat per l’antic convent del Carme, que allotjà el Museu de Belles Arts i l’Acadèmia de Sant Carles després de l’exclaustració del 1835.
Les places del Carme, de la Santa Creu, de l’Àngel de l’Arbre, de Na Jordana i de Mossèn Sorell i el popular carrer Baix on hi ha les Escaletes (decorades amb ceràmica) en són els indrets més característics.
Els seus habitants pertanyen a les classes mitjana i popular, i en llur majoria són autòctons, viuen en cases de pisos vuitcentistes, amb petites botigues i tallers als baixos; ha estat tradicionalment un nucli republicà. Hom hi ha mantingut la construcció d’altars i de representacions de miracles per a la festa de sant Vicent.
L’ampliació de l’avinguda de l’oest comportà la desaparició d’una gran part del barri.
En aquest indret hi havia hagut l’antiga moreria i el barri anomenat de les Dones Pecadrius.
Carme, colònia del * -Mallorca-
(Santa Margalida, Mallorca Pla)
Altre nom de Son Serra de Marina (caseria i colònia d’estiueig).
Carme, colònia del -Berguedà-
Colònia minera, a la dreta del Llobregat, davant Sant Salvador de la Vedella.
