Arxiu de la categoria: Geografia

Coves, cala de les

(el Campello, Alacantí / la Vila Joiosa, Marina Baixa)

Cala de la costa, al límit entre els dos municipis, on desemboca el barranquet de les Coves, que davalla de la serra del Cabeçó i constituí la frontera meridional del Regne de València fins el 1304 i que fou, des d’aleshores, límit entre les governacions d’Oriola i de Xàtiva.

Covarrús, la *

(Alpont / la Iessa, Serrans)

Veure> la Cuevarruz  (llogaret).

Covalta, la

(Agres, Comtat / Albaida, Vall d’Albaida)

Cim culminant (889 m alt) de la serra d’Agullent, termenal dels dos municipis.

Al vessant septentrional, dins el terme d’Albaida, hi ha les restes del poblat ibèric de la Covalta, excavat per Isidre Ballester i Tormo vers el 1920, els materials del qual es conserven al Museu de Prehistòria de València.

Fou el primer poblat ibèric excavat del País Valencià, tot i que encara no ha estat publicat detalladament. Correspon al segle IV aC.

Cova, la -Camp de Túria-

(l’Eliana, Camp de Túria)

Urbanització d’estiueig, iniciada en 1955-60.

Cova, la -Horta-

(Manises, Horta)

Caseria i partida, al voltant del mas de la Cova, a la dreta del Túria, vora la sèquia de Quart.

Té estació del ferrocarril de València a Llíria.

Cots, les -Bages-

(Manresa, Bages)

Partida i caseria de l’horta i municipi.

Coto, serra del

(Vinalopó Mitjà)

Serra, que forma part (entre el coll de les Encebres i el coll d’Abril) de l’alineació muntanyosa que des de la serra de les Salines (a la ratlla de Castella) fins a la serra de Crevillent (al límit amb el Baix Vinalopó i el Baix Segura) separa les conques de la rambla de Favanella (tributària del Segura), amb els seus afluents per l’esquerra, les rambles de les Encebres i de Tresfonts, de la rambla de Tarafa (tributària del Vinalopó), amb els seus afluents per la dreta, les rambles del Derramador, de Xinorlet, de les Cases del Senyor, de Cava-rasa, Fonda i de Tolomó.

El cim culminant (1.052 m alt) és termenal dels municipis de la Romana de Tarafa i el Pinós de Monòver. El cabeç de la Sal (893 m alt), damunt la vila del Pinós, i la serra del Reclot (801 m alt), damunt la Romana de Tarafa, en són els principals contraforts.

Cotes -Algemesí-

(Algemesí, Ribera Alta)

Despoblat, vora la carretera de València.

Fou venut, juntament amb Pardines, per Joan II de Catalunya al comte de Cocentaina.

El 1614 Algemesí en redimí la jurisdicció senyorial i se l’annexà.

Cotes -Pego-

(Pego, Marina Alta)

Despoblat i actual partida.

Cotes -Alcoi-

(Alcoi, Alcoià)

Caseria, entre el vessant meridional de la serra de Mariola (Cotes Alt) i la vora esquerra del riu d’Alcoi (Cotes Baix), al límit amb el terme de Cocentaina.

Era una antiga alqueria d’origen islàmic.