(el Campello, Alacantí / la Vila Joiosa, Marina Baixa)
Cala de la costa, al límit entre els dos municipis, on desemboca el barranquet de les Coves, que davalla de la serra del Cabeçó i constituí la frontera meridional del Regne de València fins el 1304 i que fou, des d’aleshores, límit entre les governacions d’Oriola i de Xàtiva.
Veure> la Cuevarruz (llogaret).
(Agres, Comtat / Albaida, Vall d’Albaida)
Cim culminant (889 m alt) de la serra d’Agullent, termenal dels dos municipis.
Al vessant septentrional, dins el terme d’Albaida, hi ha les restes del poblat ibèric de la Covalta, excavat per Isidre Ballester i Tormo vers el 1920, els materials del qual es conserven al Museu de Prehistòria de València.
Fou el primer poblat ibèric excavat del País Valencià, tot i que encara no ha estat publicat detalladament. Correspon al segle IV aC.
Urbanització d’estiueig, iniciada en 1955-60.
Caseria i partida, al voltant del mas de la Cova, a la dreta del Túria, vora la sèquia de Quart.
Partida i caseria de l’horta i municipi.
Serra, que forma part (entre el coll de les Encebres i el coll d’Abril) de l’alineació muntanyosa que des de la serra de les Salines (a la ratlla de Castella) fins a la serra de Crevillent (al límit amb el Baix Vinalopó i el Baix Segura) separa les conques de la rambla de Favanella (tributària del Segura), amb els seus afluents per l’esquerra, les rambles de les Encebres i de Tresfonts, de la rambla de Tarafa (tributària del Vinalopó), amb els seus afluents per la dreta, les rambles del Derramador, de Xinorlet, de les Cases del Senyor, de Cava-rasa, Fonda i de Tolomó.
El cim culminant (1.052 m alt) és termenal dels municipis de la Romana de Tarafa i el Pinós de Monòver. El cabeç de la Sal (893 m alt), damunt la vila del Pinós, i la serra del Reclot (801 m alt), damunt la Romana de Tarafa, en són els principals contraforts.
Despoblat, vora la carretera de València.
Fou venut, juntament amb Pardines, per Joan II de Catalunya al comte de Cocentaina.
El 1614 Algemesí en redimí la jurisdicció senyorial i se l’annexà.
Despoblat i actual partida.
Caseria, entre el vessant meridional de la serra de Mariola (Cotes Alt) i la vora esquerra del riu d’Alcoi (Cotes Baix), al límit amb el terme de Cocentaina.
Era una antiga alqueria d’origen islàmic.
