Grup de possessions, al sud-est de la ciutat, en una de les quals, a Cotaina d’en Carreres, hi ha un conjunt megalític d’època talaiòtica.
Arxiu de la categoria: Geografia
Cot, Santa Maria de la *
Veure> Castellar de la Muntanya (poble).
Costurera
Despoblat de la vall de Seta. Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs del marquesat de Guadalest (tenia 15 focs el 1602), agregat a la parròquia de Benimassot en esdevenir rectoria de moriscs.
Una inscripció aràbiga procedent de l’antiga mesquita de Costurera fou traslladada a Benimassot.
En resta l’antiga fortificació, coneguda com a castell de Costurera (o de Seta).
Costes, les -Baix Empordà-
Raval del poble de Casavells.
Costereta, la
Raval, a 100 m del poble.
Costa Vermella, la
Denominació turística donada a la costa de la Marenda, des del cap de Cervera, a la frontera hispano-francesa, fins a Argelers.
És una costa alta i articulada amb nombroses cales, formada per la serra de l’Albera, que cau bruscament sobre el mar. Té aquest nom a causa del color rogent de la roca.
Els principals centres turístics són: Cervera de la Marenda, Banyuls de la Marenda, Portvendres i Cotlliure.
Costa des Pins, sa
(Son Cervera, Mallorca Llevant)
Urbanització turística de la costa, a ponent del cap des Pinar.
Costa dels Tarongers, la
(País Valencià)
(cast: Costa del Azahar) Denominació turística aplicada al litoral de Castelló i de València, i que de fet coincideix amb el golf de València i Xàtiva.
A excepció del sector nord, en conjunt hi predominen les costes baixes i sorrenques i amb aiguamolls, la qual cosa féu que el seu desenvolupament turístic s’endarrerís.
Els principals centres turístics són: Benicàssim, Benicarló, Orpesa, Vinaròs, Peníscola, Cullera i Gandia.
Costa de Sant Miquel, puig de la
(o de la costa de Sacot) Antic volcà.
Costa Blanca -País Valencià-
(País Valencià)
Denominació turística de la Marina alacantina, estesa oficialment al litoral comprès, aproximadament, entre els caps de la Nau i de Gata (Andalusia), que inclou les costes d’Alacant i Múrcia i part de la d’Almeria.
Des del punt de vista paisatgístic és molt variada: al nord, fins a Alacant, predominen les costes abruptes, on s’obren petites cales i rades de fons arenós, mentre que des d’Alacant fins al cap de Palos predominen les costes baixes amb nombrosos arenys i albuferes, entre les quals destaca la del mar Menor de Múrcia, per continuar de nou accidentades al sud del cap de Palos, a causa del contacte de les muntanyes penibètiques amb el mar.
Els principals centres turístics són, a la província d’Alacant: Benidorm, Alacant, Calp, Elx i Sant Joan d’Alacant.
