Arxiu de la categoria: Geografia

Cotaina

(Alaior, Menorca)

Grup de possessions, al sud-est de la ciutat, en una de les quals, a Cotaina d’en Carreres, hi ha un conjunt megalític d’època talaiòtica.

Cot, Santa Maria de la *

(la Vall de Bianya, Garrotxa)

Veure> Castellar de la Muntanya  (poble).

Costurera

(Balones, Comtat)

Despoblat de la vall de Seta. Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs del marquesat de Guadalest (tenia 15 focs el 1602), agregat a la parròquia de Benimassot en esdevenir rectoria de moriscs.

Una inscripció aràbiga procedent de l’antiga mesquita de Costurera fou traslladada a Benimassot.

En resta l’antiga fortificació, coneguda com a castell de Costurera (o de Seta).

Costes, les -Baix Empordà-

(Corçà, Baix Empordà)

Raval del poble de Casavells.

Costereta, la

(Benidoleig, Marina Alta)

Raval, a 100 m del poble.

Costa Vermella, la

(Vallespir / Rosselló)

Denominació turística donada a la costa de la Marenda, des del cap de Cervera, a la frontera hispano-francesa, fins a Argelers.

És una costa alta i articulada amb nombroses cales, formada per la serra de l’Albera, que cau bruscament sobre el mar. Té aquest nom a causa del color rogent de la roca.

Els principals centres turístics són: Cervera de la Marenda, Banyuls de la Marenda, Portvendres i Cotlliure.

Costa des Pins, sa

(Son Cervera, Mallorca Llevant)

Urbanització turística de la costa, a ponent del cap des Pinar.

Costa dels Tarongers, la

(País Valencià)

(cast: Costa del Azahar)  Denominació turística aplicada al litoral de Castelló i de València, i que de fet coincideix amb el golf de València i Xàtiva.

A excepció del sector nord, en conjunt hi predominen les costes baixes i sorrenques i amb aiguamolls, la qual cosa féu que el seu desenvolupament turístic s’endarrerís.

Els principals centres turístics són: Benicàssim, Benicarló, Orpesa, Vinaròs, Peníscola, Cullera i Gandia.

Costa de Sant Miquel, puig de la

(Santa Pau, Garrotxa)

(o de la costa de Sacot) Antic volcà.

Costa Blanca -País Valencià-

(País Valencià)

Denominació turística de la Marina alacantina, estesa oficialment al litoral comprès, aproximadament, entre els caps de la Nau i de Gata (Andalusia), que inclou les costes d’Alacant i Múrcia i part de la d’Almeria.

Des del punt de vista paisatgístic és molt variada: al nord, fins a Alacant, predominen les costes abruptes, on s’obren petites cales i rades de fons arenós, mentre que des d’Alacant fins al cap de Palos predominen les costes baixes amb nombrosos arenys i albuferes, entre les quals destaca la del mar Menor de Múrcia, per continuar de nou accidentades al sud del cap de Palos, a causa del contacte de les muntanyes penibètiques amb el mar.

Els principals centres turístics són, a la província d’Alacant: Benidorm, Alacant, Calp, Elx i Sant Joan d’Alacant.