Despoblat, al nord de Corçà, esmentat el 1042. Hi fou bastit un castell.
Espluga de Portaclusa, l’
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Geografia
Espluga de Fet
(Viacamp i Lliterà, Ribagorça)
Despoblat de l’antic terme de Fet, al sud-oest d’aquest poble. Esmentat ja el 1048.
Esplanada, l’
Passeig de la ciutat, davant el port, obert a mitjan segle XIX en enderrocar les muralles.
És plantat de palmeres, i hi ha edificis importants: els grans hotels, el govern civil, el casino, etc.
Segueix cap al sud-oest pel parc de Canalejas.
Espirà de Conflent, priorat d’
(Espirà de Conflent, Conflent)
Antic priorat canonical (Santa Maria d’Espirà), format inicialment per un prior i sis canonges, dependent de Serrabona, fundat el 1190.
Després d’una època de decadència a partir del segle XV, fou restaurat pel bisbe d’Elna Onofre de Reart el 1607 i perdurà fins a la Revolució Francesa. Es conserven l’església -actual parròquia- i la casa prioral, que el segle XIV foren voltades de muralles.
L’església, romànica (ampliada el segle XII), és de tres naus i tres absis; ha estat modernament restaurada; conserva quatre retaules barrocs (segle XVIII), la imatge de la Mare de Déu (segle XII) i set pintures (els Set Sagraments de Poussin).
Espioca
Antic lloc, format al voltant d’una antiga alqueria d’època islàmica, de la qual època se’n conserva encara l’antiga torre d’Espioca, que domina la carretera de València a Xàtiva, al límit amb la Ribera Alta.
La població es traslladà en gran part a Picassent a conseqüència del paludisme, provocat per la propera Albufera. Eclesiàsticament, però, fou agregat a Benifaió (dit Benifaió d’Espioca).
Un nou nucli s’havia format ja a mitjan segle XIX prop de l’antiga població. Prop del mateix indret neix la important font d’Espioca, aprofitada per al regadiu.
Espinar, l’
Antiga granja del monestir de Sant Miquel dels Reis, de València, situada 10 km al nord de la ciutat.
Espinal, torre de l’ -Noguera-
Antiga torre, al nord-oest de la vila.
Espinal, pla de l’ -Vallès Oriental-
Altiplà (1.200 m alt) del massís del Montseny, a l’est de les Agudes.
Espinac, l’
Caseria, al sector nord-oest del terme.
Espina, serra d’ -Alt Millars/Alt Palància-
(o de Pina) Alineació muntanyosa, que és una continuació vers l’oest de la serra d’Espadà, formada per anticlinals triàsics que separen les conques dels rius Millars i Palància.
La cobreixen pinedes i carrascars i extenses garrigues, aprofitades per la ramaderia; la migradesa de l’agricultura, però, ha provocat el despoblament progressiu dels nuclis de població.
L’altitud màxima s’assoleix als 1.405 m.
