Coll (1.276 m alt) de la comarca, que comunica la capçalera de l’Isàvena amb la vall de Barravés.
Espina, coll de l’ -Ribagorça-
2 Respostes
Arxiu de la categoria: Geografia
Espiargo, pic d’
Espés -Ribagorça-
Poble (1.431 m alt), drenat pel barranc d’Espés, afluent de l’Isàvena per la dreta. Fins al 1966 era municipi independent.
Es troba dividit en dos nuclis: Espés d’Avall, que fou cap del municipi, i Espés d’Amunt, 1 km al nord, situats a l’interfluvi dels barrancs d’Espés i Salat.
L’antic terme comprenia també el poble d’Abella.
Esperó, punta de s’
Cap, que constitueix l’extrem oriental del promontori de la Mola, a l’entrada del port de Maó.
Forma un important penya-segat.
Esperança, l’ -Alt Maestrat-
Santuari (la Mare de Déu de l’Esperança), al sud de la vila.
L’edifici fou restaurat el 1409 (i, modernament, al començament del segle XX).
Conserva un notable retaule, del segle XV, atribuït a Andreu Marçal de Sas.
Esperança, l’ -Alt Palància-
Santuari (la Mare de Déu de l’Esperança), aturonat al nord de la ciutat.
Al seu indret hi hagué un monestir de jerònims, fundat el 1491 per Enric d’Aragó, que perdurà fins a la desamortització, destruït durant les guerres carlines; l’església actual fou reedificada al començament del segle XX.
Centra una caseria disseminada.
Espartosa, l’
Caseria, 4 km al sud de la ciutat.
Espartera
Despoblat, a l’esquerra del Millars; pertangué a l’orde de Montesa.
Espartar, s’ -Eivissa-
(o illa de s’Espart) Illa de la costa, a 1,27 km, situada al sud-est de sa Conillera.
Té uns 875 m de llargària i 67 m d’altitud.
Espartar -Alacantí-
Districte, a l’est del terme.
