Despoblat i actual masia, al nord de la vila, vora el límit amb el d’Ondara.
Antic lloc de moriscs del terme general de Dénia, atribuït el 1535 a la parròquia de Pedreguer; el 1609 tenia 24 focs. Era de la jurisdicció del comte d’Anna.
Rodal, situat 6 km al sud-oest de la ciutat, vora l’albufera del Fondo. El 1952 fou creada la parròquia (el Carme).
Veïnat, al sud de la vila.
Partida, a la dreta del Xúquer, al sud de la ciutat.
Era una antiga alqueria islàmica esmentada el 1248.
Veure> la Torre de Matella (llogaret).
Afluent de l’Adasig. Neix al sud del terme de Virà, en un braç de les Corberes, i, en direcció nord-est, drena els termes de Virà, Fossa (les Cabanes), on la serra de l’Esquerda el fa dirigir vers el sud-est, el Viver i Felluns, on desemboca.
Riu (100 km) de la conca de l’Ebre, que neix al sector central dels ports de Beseit, a uns 1.100 m alt, gràcies a la unió de diversos rierols, el més important dels quals és el de Capac.
Corre al llarg de 97 km, primer encaixat entre calcàries secundàries i més tard per la depressió de Vall-de-roures, la qual drena després d’obrir-se pas a través d’una sèrie de gorges; pren la direcció nord, passa per Massalió, Maella i Nonasp, i desemboca a l’Ebre prop de Faió. Al seu curs baix forma grans meandres encaixonats.
És un riu poc cabalós, de règim pluvial mediterrani, amb dos màxims equinoccials i un marcat estiatge (juliol-agost); és subjecte a crescudes excepcionals, que fan pujar el nivell fins a tres o quatre metres per sobre del normal.
Els principals afluents són, al sector de capçalera, el riu de la Pena i el riu d’Ulldemó, al curs mitjà la vall d’Alcanyís, que hi aflueix per l’esquerra prop de Massalió, i, al curs baix, el riu d’Algars, el més cabalós dels seus tributaris, que per la dreta li dona les seves aigües prop de Nonasp.
S’aprofita per al regadiu mitjançant una sèrie de sèquies locals que donen lloc a hortes riberenques (Vall-de-roures, Massalió, Maella i Nonasp).
Al sector de capçalera, per tal de regular les aigües de regadiu, l’any 1919 es construí l’embassament de la Pena, amb la qual cosa es pensava també inicialment regar les terres de secà.
(cast: La Matanza) Parròquia rural, que comprèn el camp de la Matanza, estès des de la serra d’Oriola, que el separa de la vall del Segura, i el terme de Benferri, a la rambla de Redavà, al nord de la ciutat.
Entre altres caseries, comprèn les de Sietecasas, Los Ruices, Los Mateos, Los Marcos i Los Cutillas.
L’església parroquial (el Remei) fou fundada al segle XVIII com a ajuda de la parròquia del Salvador d’Oriola.
(Carlet / Catadau / Tous, Ribera Alta)
Elevació muntanyosa, termenal dels tres municipis, que limita, pel sud-oest, la vall dels Alcalans.
Al seu cim (512 m alt) hi ha les ruïnes de l’ermita de Santa Bàrbara.
Veure> el Serrat de Matamala (veïnat).
