Conca de la vall de Benasc, que davalla del pic d’Escorbets i aflueix, per la dreta, a la vall de Vaticielles.
D’origen glacial, forma un petit circ lacustre; destaquen l’estany de Perramó (2.270 m alt) i l’estany de la tartera de Perramó (2.340 m).
(la Font de la Figuera, Costera)
Veure> les Pebrades (caseria).
(Comtat)
Subcomarca històrica, que s’estén allargada en direcció sud-oest – nord-est, i que constitueix el sector mitjà del curs del riu Serpis. Queda encaixada entre els vessants meridionals de la serra de Benicadell (nord) i els septentrionals de les serres de l’Albureca, el Xarpolar i la Safor (sud), que formen un congost conegut amb el nom d’estret de l’Orxa.
Hi ha dos nuclis importants: Beniarrés i l’Orxa. L’activitat bàsica és l’agricultura: hi predomina el secà sobre el regadiu; aquest aprofita aigües derivades del riu i de l’embassament de Beniarrés. El conreu més estès són les oliveres, seguides dels cereals de secà i dels productes d’horta.
(Catalunya Nord)
Regió al nord-est dels Països Catalans, anomenada també, per aquest motiu, Catalunya Nord, i tradicionalment Catalunya francesa. Correspon al departament francès dels Pirineus Orientals.
Comprèn les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir, l’Alta Cerdanya i la Fenolleda, aquesta de parla occitana, és a dir, aproximadament les conques del Tec, la Tet i l’Aglí i la capçalera de la del Segre. Ocupa 4.086,72 km2.
Més d’un terç de la població resideix a Perpinyà, el mercat regional. Els mercats comarcals són Prada, Ceret i Sant Pau de Fenollet. L’Alta Cerdanya bascula en realitat sobre els de Prada i Puigcerdà.
Cap de la costa occidental, al nord del cap de Menorca.
(o de la Llavanera) Camp d’aviació, situat al nord-est de la ciutat, a la dreta del torrent de la Llavanera, vora el límit amb la comuna de Ribesaltes. La seva activitat comercial no prengué volada fins els anys 1952-56, que s’inicià a la Costa Brava el boom turístic de postguerra. Fins el 1963 fou escala predilecta per als vols entre París i Algèria, considerada francesa i inclosa en els vols dits nacionals.
Des del 1968, en ple funcionament l’aeroport de Girona-Costa Brava, el de Perpinyà recuperà com a primordial la seva funció inicial d’aeroport regional dins l’estat francès, amb dues clienteles bàsiques: la dels negocis i l’administració parisencs i la del turisme de la Salanca i la Marenda (Costa Vermella). La relació principal fora de l’estat francès és amb Londres i, dins els Països Catalans, amb Mallorca.
A partir de l’any 1971 sembla que s’inicià una etapa nova, d’atracció de clientela francesa i de potenciació turística del litoral rossellonès i vallespirà. En conjunt, però, la Llavanera ha estat ultrapassada quant a passatge pels set altres aeroports dels Països Catalans i pràcticament igualada per l’aeròdrom de Reus.
Despoblat i antic terme. Les restes del poble, del castell i de l’església són al cim de l’espadada serra de Perpella, de molt difícil accés, que forma la paret occidental del congost de Canelles, a la Noguera Ribagorçana, límit amb la Noguera.
Possessió que fou en el Repartiment de l’abat de Sant Feliu de Guíxols.
Rodal, al sud-est de la ciutat. El 1952 fou creada la parròquia (Sant Vicent).
Veure> Perellós (poble i antic municipi).
Dades dels Països Catalans 