Torre de defensa de la costa, construïda en 1614-22, per tal d’evitar el desembarcament de pirates a la cala de ses Puntes.
Fou projectada ja el 1561, amb motiu del desembarcament turc a Sóller.
Torre de defensa de la costa, construïda en 1614-22, per tal d’evitar el desembarcament de pirates a la cala de ses Puntes.
Fou projectada ja el 1561, amb motiu del desembarcament turc a Sóller.
Vénda, dins la parròquia de Sant Francesc, que s’estenia a Migjorn.
Consta ja com a vénda el 1775.
Cala de la costa, a llevant de la punta de Capicorb. Constitueix un canó enfonsat del torrent de cala Pi que davalla de prop de Capicorb.
Hi fou construïda una torre de defensa (torre de cala Pi).
(Conflent)
Nom oficial del municipi de Pi de Conflent.
Veure> el Carrer de Peucalça (veïnat).
Cala de la costa, a llevant de Portocristo.
Conca lacustre, situat al límit de la Baixa Cerdanya, entre el pic de la Muga (al sud) i el port d’Envalira (al nord). Les aigües del vessant septentrional s’escolen cap a la Valira de Soldeu, que neix al circ de Pessons, i les del meridional, cap al Segre, que neix al vessant septentrional del Puigmal.
Aquests estanys són conseqüència de l’acció erosiva glacial. Les altures màximes són als dos pics homònims, que assoleixen 2.838 i 2.865 m.
(Bolquera / la Cabanassa, Alta Cerdanya)
(hist: coll de Vardó) Pas (1.579 m alt), obert al pla de la Perxa (uns 1.600 m alt), entre els dos municipis, que posa en comunicació les conques de la Tet i el Segre.
És una dovella enfonsada respecte a les dues alineacions axials pirinenques: la del Carlit i el roc de la Calm al nord, i la del Puigmal al sud. Hi neix la Tet, que per un llindar comunica amb el Capcir; però també afluents del Segre, com el riu d’Angost i el de Jardó.
La importància estratègica del coll de la Perxa, només superada pels colls de l’Empordà en les comunicacions pirinenques, ve del fet que és el més baix a ponent del coll d’Ares. Ja hi passà una via romana, seguida després per una estrada franca.
Aquesta via medieval és la base de la carretera actual de Perpinyà a Puigcerdà; pel mateix coll hi passa el ferrocarril de via estreta de Prada a la Tor de Querol. De Montlluís, aigües amunt, en surten les carreteres a la vall de l’Aude i a Ur per Font-romeu.
A l’edat mitjana, s’hi establí l’hospital de la Perxa.
Veïnat, al sud-oest del poble.
Alta vall del massís del Canigó, formada al vessant meridional del pla Guillem, del coll de Bocacerç i del pic de Sethomes; aflueix a la vall del Tec, per l’esquerra, prop de Sant Salvador.