Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Almudaina (Comtat)

18 Respostes

Municipi del Comtat (País Valencià): 8,82 km2, 586 m alt, 112 hab (2014)

Situat a la vall de Planes, al nord de la serra d’Almudaina i d’Alacant, drenat pels barrancs del Molló i de Colomer.

L’activitat econòmica del municipi es basa en l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, oliveres, vinya, ametllers i d’altres arbres fruiters) què, amb tot, registra un índex més aviat modest. Dins el terme, hi ha també una mina d’esquist. Àrea comercial d’Alcoi.

La migradesa de recursos ha provocat que la població disminuís notablement durant els dos últims segles.

El poble, que comprèn tota la població del municipi, es troba situat al peu de la serra d’Almudaina.

Almoradí (Baix Segura)

20 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 42,7 km2, 11 m alt, 19.992 hab (2014)

Situat a banda i banda del Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini, fins fa poc, del secà (cereals, oliveres i vinya), però el regadiu (hortalisses, cítrics, alfals i patates) s’ha estès notablement durant el segle XX provocant un fort i constant creixement de la població. Hi ha també algunes indústries alimentàries, de la fusta i de joguines. Àrea comercial d’Elx.

La vila va sofrir el 1829 un important terratrèmol que la va destruir del tot i va causar nombroses víctimes.

El terme comprèn alguns veïnats, entre els quals una part de la parròquia de Las Heredades.

Enllaç web: Ajuntament

Almoines (Safor)

4 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 2,12 km2, 34 m alt, 2.300 hab (2014)

(ant: les Almoines o l’Almoina) Situat en un territori completament pla, a la dreta del riu d’Alcoi, al sud-est de València i al sud de Gandia.

L’agricultura, totalment de regadiu i dedicada quasi exclusivament al taronger, és alimentada per la sèquia comuna de Gandia. Hi ha també alguns magatzems de condicionament de fruita i algunes empreses exportadores. Però la principal activitat econòmica del municipi, la població del qual ha tendit a crèixer, és la indústria tèxtil, amb una gran fàbrica dedicada a la fabricació de teixits de seda i de fibres artificials anomenada la Seda. També hi ha fàbriques de rajoles i de mobles.

Àrea comercial de Gandia.

Enllaç web: Ajuntament

Almiserà (Safor)

6 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 7,36 km2, 75 m alt, 289 hab (2014)

(o Almiserat)  Situat entre la Vall d’Albaida i l’horta de Gandia, al sud de València. El territori, de relleu accidentat per una sèrie de turons, entre els quals destaca el Tramús, és drenat pel riu de Vernissa, afluent del riu d’Alcoi.

L’economia del municipi es basa en l’agricultura de secà (cereals, vinya, oliveres, garrofers i ametllers) i de regadiu, aquesta dedicada gairebé exclusivament al taronger. Àrea comercial de Gandia.

El poble, situat a l’esquerra del riu, era una antiga alqueria islàmica.

A l’altra riba del riu es troba el poble de Llocnou de Sant Jeroni (avui municipi independent) i, al nord, sobre un turó, les restes de l’antic castell d’Almiserà.

Enllaç web: Ajuntament

Almenara (Plana Baixa)

17 Respostes

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 27,6 km2, 23 m alt, 6.123 hab (2014)

Situat entre els darrers contraforts de la serra d’Espadà i la mar. A la part muntanyosa hi ha boscos de pins. També hi ha una zona pantanosa on abunden els joncars.

La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura de regadiu, complementada pel secà i la indústria, sobretot magatzems de taronja. La població ha augmentat fins al triple durant el segle XX.

El poble, d’origen islàmic, conserva les restes de l’antic castell d’Almenara. Entre el 1721 i el 1738 hi va ser construïda l’actual església parroquial, en substitució de l’antiga.

Al litoral hi ha l’estany d’Almenara, conjunt de tres llacunes utilitzades per a la pesca i la caça aquàtica, i prop d’aquest estany, sobre un turó, es troba l’anomenat temple de Venus, de fet les ruïnes d’un conjunt sepulcral romà.

Enllaç web: Ajuntament

Almedíxer (Alt Palància)

9 Respostes

Municipi de l’Alt Palència (País Valencià): 20,87 km2, 411 m alt, 261 hab (2014)

(cast: Almedíjar) Situat en una vall, al vessant meridional de la serra d’Espadà, al nord-est de Sogorb, a la zona de llengua castellana del País Valencià. A la part muntanyosa del territori predominen les alzines sureres; també hi ha alguns pasturatges.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu (principalment per al consum local) i de secà, on dominen les oliveres, que donen oli de bona qualitat, així com garrofers, ametllers i vinya. L’apicultura, complementa l’activitat econòmica. Àrea comercial de València.

La població, tanmateix, ha disminuït notablement durant el segle XX.

La vila es troba a la dreta de la rambla d’Almedíxer.

Enllaç web: Ajuntament

Almassora (Plana Alta)

10 Respostes

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 32,99 km2, 31 m alt, 25.566 hab (2014)

Situat a la riba esquerra del Millars, ocupa un territori completament pla, a 4 quilòmetres al sud de Castelló de la Plana.

El regadiu, que comprèn el 85% del terme, aprofita aigua del Millars a través de la sèquia d’Almassora. La principal font d’ingressos del municipi la proporciona, peró, la indústria, principalment de materials de la construcció, la qual s’ha desenvolupat notablement els darrers anys i ha provocat un fort creixement de la població.

Actualment el municipi és pràcticament un barri de Castelló. Pel centre de la vila passava el ferrocarril de via estreta, avui desaparegut, de Castelló a Onda, conegut popularment per la Panderola.

Dins el terme es troba, al barri marítim de la Torre d’Almassora, l’ermita i el caseriu de Sant Antoni i el santuari de Santa Quitèria.

Enllaç web: Ajuntament

Almàssera (Horta)

9 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 2,85 km2, 10 m alt, 7.293 hab (2014)

Situat en plena horta, ocupa un territori completament pla, a 5 quilòmetres al nord de la ciutat de València.

L’agricultura, totalment de regadiu, que aprofita aigües de les sèquies de Rascanya i de Montcada, és la gran font d’ingressos del municipi. A part de les hortalisses, el conreu típic és la xufla. Altres activitats econòmiques són la ramaderia estabulada i la indústria, principalment de porcellana. La immigració, procedent sobretot de la Manxa, ha provocat un creixement constant de la població.

El poble, una antiga alqueria d’origen islàmic, conserva el palau senyorial, del segle XVII. L’església parroquial és d’estil neoclàssic.

Dins el terme hi ha més de dues-centes alqueries, típiques de la zona.

Enllaç web: Ajuntament

Alguer, l’

76 Respostes

Ciutat de l’illa de Sardenya (Itàlia) i capital de districte de la província de Sàsser: 224,39 km2, 7 m alt, 43.831 hab (2009)

GEOGRAFIA.- Està emplaçat damunt un turonet pliocènic lleugerament endinsat en el mar i a recer de les emanacions palúdiques d’un estany, avui dessecat, a 3 o 4 km més al nord. El terme comprèn dos relleus tabulars de materials secundaris i terciaris; el sud i l’est formen part del massís del Logudor i són emmascarats, des de la sortida de la ciutat, per una cobertora de materials eruptius; el nord-oest, forma un planell peninsular, la Nurra, separat del Logudor per un istme d’al·luvions quaternaris. L’extrem sud d’aquesta plana era ocupat fins fa poc per l’Estany, una albufera on desembocaven el Serra i un altre riuet. La comunicació amb el mar era interrompuda, en èpoques de secada, per les sorres i les algues que donaren el nom a l’Alguer.

CLIMA.- És el del nord de Sardenya: temperatures mitjanes elevades (10ºC el gener i 24ºC el juliol), pluges escasses (menys de 600 mm), vents forts de component nord (mestral a l’hivern).

VEGETACIÓ.- Garriga espesa amb ullastres, llevat dels escassos sectors de sòl silícic on hi ha plantades sureres.

ECONOMIA.- L’agricultura és essencialment arbòria, amb oliveres i vinya. Tenen menys importància els conreus herbacis (cereals, algunes hortalisses). El bestiar més abundós és el de llana. L’altra activitat econòmica del sector primari és la pesca. El sector secundari, manufacturer, és en realitat artesà. Ha assolit una certa importància l’extracció de caolí. En el decenni 1962-72, comprovada l’eradicació de la malària (1948-50) i  la bonificació de terres, fou l’hora d’industrialitzar Sardenya. Pel que fa a l’Alguer hom edificà una part de l’horta i del secà de prop de la ciutat, alhora que molts agricultors i pescadors que vivien a la ciutat vella s’hi anaren. El turisme hi té una importància creixent.

HISTÒRIA.- Veure> influència catalana a l’Alguer.

Alguenya, l’ (Vinalopó Mitjà)

3 Respostes

Municipi del Vinalopó Mitjà (País Valencià): 18,41 km2, 534 m alt, 1.457 hab (2014)

(cast: Algueña)  Situat en un altiplà envoltat per muntanyes (a l’est i al sud per la serra d’Algaiat i a l’est i al nord per les serres del Coto i de la Solana), a la zona fronterera amb l’antic regne de Múrcia i a l’oest d’Alacant.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, dedicada principalment a la vinya, a més d’oliveres, ametllers, cereals i llegums. El regadiu, la ramaderia de llana, l’explotació d’algunes pedreres de marbre blanc i algunes indústries alimentàries fan de complement. Àrea comercial d’Alacant.

La vila és situada al peu de la serra del Coto. Fins al 1940 pertanyé al municipi del Pinós de Monòver.

Dins el terme municipal es troba el caseriu de la Solana de l’Alguenya o la Solaneta.

Enllaç web: Ajuntament