Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Andorra la Vella (Andorra)

Parròquia i capital del Principat d’Andorra: 30 km2, 1.013 m alt, 22.256 hab (2011)

Una de les set parròquies que formen el país. Situada al peu de la serra d’Enclar, en un replà rocós de la vora de la Gran Valira. Forma amb les Escaldes-Engordany una autèntica conurbació.

Anomenada per primera vegada a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell (839), Andorra fou dita la Vella (o la Vila) per diferenciar-la del nom de l’estat i remarcar la seva capitalitat.

Poble típic de muntanya, va sofrir les vicissituds de la resta del país i l’any 1933, per uns incidents polítics, va entrar-hi una sola vegada la gendarmeria francesa. Després del 1943 s’inicià un procés de creixença de la població i de modernització urbanística en la direcció de la carretera Andorra la Vella-les Escaldes, fruit del turisme i el comerç. Pel juny de 1978, la parròquia fou dividida en dues: Andorra la Vella i les Escaldes-Engordany.

Enllaç web: ComúInformació turística

Andilla (Serrans)

Municipi dels Serrans (País Valencià): 142,8 km2, 894 m alt, 364 hab (2014)

Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià. El terreny és molt accidentat per la serra d’Andilla, al límit amb l’Aragó,

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (conreus de cereals, vinya i oliveres), que tanmateix no ha impedit una progressiva davallada de la població durant el segle XX. Àrea comercial de València.

A la vila, que conserva les ruïnes d’un arc de la porta d’entrada, destaca l’església parroquial, del segle XV, amb façana renaixentista.

Dins el terme es troben els pobles i llogarets d’Artaix, Oset i la Pobleta d’Andilla, el nucli més important del municipi.

Alzira (Ribera Alta)

Municipi i capital de la Ribera Alta (País Valencià): 110,46 km2, 14 m alt, 44.518 hab (2014)

(ant: Algesira) Situat al sud de València. El seu nom, que en àrab vol dir l’illa, deriva de l’emplaçament de la capital, que antigament es recloïa dins una colzada del Xúquer.

La reial sèquia del Xúquer rega el terme i hi fa possible l’agricultura de regadiu; l’increment del cultiu de la taronja data del segle XVIII i és actualment de gran importància. A les riberes del Xúquer cultiven arròs, així com altres productes de regadiu: cereals, llegums, hortalisses. Ramaderia avícola, pesca i apicultura. La indústria deriva de l’agricultura: conserves vegetals, preparació de la taronja per a l’exportació, molins arrossers i farineres, també hi ha indústria tèxtil, paperera i de mobles.

És molt probable que el poblament d’Alzira començés a l’edat del bronze; també hi ha diversos testimonis de l’existència d’un nucli de població en època romana, que no es consolidà, però, fins al període de domini musulmà.

Conquerida el 1243 per Jaume I, conservà part de la població sarraïna. Hi havia també una important colònia judaica, la qual emigrà després de les matances del 1391. Les pestes de principi del segle XV acabaren de reduir la població de forma considerable. Tingué una important indústria tèxtil que li donà una certa prosperitat.

El 1520 es declarà favorable als agermanats; hagué de capitular el 1522. Patí una ràpida decadència quan fou decretada l’expulsió dels moriscos. Durant la guerra de Successió es posà al costat de l’arxiduc Carles d’Àustria, per la qual cosa perdé, l’any 1707, els privilegis i els estatuts municipals.

L’Ajuntament (segles XVI-XVII) és un edifici de transició, gòtico-renaixentista.

Enllaç web: Ajuntament

Altura (Alt Palància)

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 129,5 km2, 397 m alt, 3.670 hab (2014)

Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la dreta del Palància i entre la plana al·luvial i les muntanyes que separen les conques del Palància i del Túria, al peu del Montmajor, al sud-oest de Sogorb. Gran part del territori és ocupada per pinedes, brolla i matollar.

Les principals activitats econòmiques del municipi són l’agricultura, amb predomini del secà, sobretot oliveres, ametllers i garrofers. A la zona plana, que correspon al regadiu, conreus d’hortalisses, llegums, cereals, patates i blat de moro. Indústries de fusta i tèxtil. Subàrea comercial de Sogorb.

Prop de la vila es troben l’ermita de la Concepció, amb un retaule gòtic del segle XV, i les restes de l’antiga cartoixa de Valldecrist. A mig camí entre Altura i les Alcubles hi ha també el santuari de la Cova Santa.

Enllaç web: Ajuntament

Altea (Marina Baixa)

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 34,43 km2, 62 m alt, 22.518 hab (2014)

Situat en una estreta plana litoral i tancat, al nord, per la serra de Bèrnia. El relleu és accidentat, fins i tot la part baixa, on hi ha nombrosos turons; al litoral, al cap Negret, hi ha un aflorament volcànic. La població del municipi, estancada durant molts anys, ha experimentat un fort creixement a partir del 1960 a causa del turisme.

Les principals activitats econòmiques, a part dels sectors de serveis i de la construcció, són la pesca, l’agricultura i la indústria conservera.

La vila, a partir del segle XVIII en què va desbordar les muralles, però sobretot durant el segle XX, s’ha estès vora la mar (Altea Baixa), on s’hi va construir el port entre el 1933 i el 1956. Al nucli urbà, s’hi troba l’antic convent franciscà de Sant Pere, fundat el 1600.

El terme comprèn el llogaret d’Altea la Vella, amb una població disseminada en caserius i masies, i l’antic castell de Bèrnia.

Enllaç web: Ajuntament

Alqueries, les (Plana Baixa)

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 12,6 km2, 40 m alt, 4.423 hab (2014)

(cast: Las Alquerías del Niño Perdido) Situat a la dreta del riu Sonella (o riu Sec de Betxí), prop de la ciutat i, especialment, de l’estació de Borriana, a la part meridional de la ciutat de Vila-real.

L’economia local té com a activitat econòmica bàsica l’agricultura de regadiu, especialment de taronges i, secundàriament, d’hortalisses.

El municipi era una partida d’uns 12 km2, al qual van donar nom les antigues alqueries de Bellaguarda, Bonastre i Malretorn, es va constituir l’any 1985 per segregació del de Vila-real.

Al terme s’hi troben, disseminades, al voltant d’un miler de cases de camp. Hi passa el ferrocarril i la carretera de Barcelona a València.

Enllaç web: Ajuntament

Alqueria de la Comtessa, l’ (Safor)

Municipi de la Safor (País Valencià): 2,04 km2, 16 m alt, 1.521 hab (2014)

(ant: la Vila de la Comtessa) Situat a la dreta del riu d’Alcoi i dins l’horta de Gandia, al sud de la ciutat.

L’agricultura de regadiu, alimentada per la sèquia comuna d’Oliva i dominada pels tarongers, ocupa quasi la totalitat del territori, molt pla. La terra inculta és gairebé inexistent i només hi ha unes poques hectàrees de secà, amb oliveres i garrofers. La ramaderia és domèstica. Hi ha també algunes indústries relacionades amb l’activitat agrícola. Àrea comercial de Gandia.

La població es manté estacionària. Fou tradicional l’emigració a França.

Dins el terme es troben el despoblat de l’Alqueria dels Frares i el caseriu del Rabat.

Enllaç web: Ajuntament

Alqueria d’Asnar, l’ (Comtat)

Municipi del Comtat (País Valencià): 1,08 km2, 394 m alt, 527 hab (2014)

(o el Ràfol Blanc) Situat al pla de Muro, a la vall alta del riu d’Alcoi, que travessa el terme.

L’abundància de fonts provinents de la serra de Mariola, l’aigua del riu i el terreny pla hi afavoreixen l’agricultura de regadiu (oliveres, vinya i hortalisses a les hortes petites). Tanmateix, la principal font de riquesa del municipi és la indústria, amb una important fàbrica de paper que dóna feina a la major part de la població, la qual s’ha triplicat durant el segle XX. Àrea comercial d’Alcoi.

El terme es troba dividit en un sector principal i dos de més petits, o enclavats, situats entre municipis veïns. La capital es troba a la riba esquerra del riu d’Alcoi.

Enllaç web: Ajuntament

Alpont (Serrans)

Municipi dels Serrans (País Valencià): 138,21 km2, 1.000 m alt, 695 hab (2014)

(cast: Alpuente) Situat al sud de la serra de Javalambre, a la zona de llengua castellana del País Valencià i al límit amb l’Aragó. Al territori, molt muntanyós, hi abunden les fonts i els boscos de pins.

L’activitat econòmica del municipi, molt limitada, es basa en l’agricultura, principalment de secà, i la ramaderia ovina. La manca de recursos i l’aïllament han fet que la població disminuís notablement al llarg del segle XX.

La vila, situada al peu de l’antic castell d’Alpont, va ser durant l’època islàmica centre d’un petit regne de taifa i, a finals de l’Edat Mitjana, gaudí d’una certa importància. Durant la Primera Guerra Carlina va ser ocupada i després incendiada per les forces del capitost carlí Ramon Cabrera.

El terme, molt extens, comprèn nombrosos pobles i llogarets.

Almussafes (Ribera Baixa)

Municipi de la Ribera Baixa (País Valencià): 10,69 km2, 30 m alt, 8.744 hab (2014)

Situat prop de l’Albufera de València.

La base de l’economia local ha estat tradicionalment l’agricultura de regadiu (arròs, taronja i blat), alimentada per la sèquia reial del Xúquer i algunes fonts, com la del Vicari. Indústria derivada de l’agricultura: molins arrossers i fariners. Amb tot, l’estructura econòmica del municipi es va veure alterada profundament el 1974 per la instal·lació dins el terme de la fàbrica d’automòbils Ford, fet que va significar la pèrdua de part de les millors terres de conreu, la industrialització del municipi i un notable creixement de la població. Àrea comercial de València.

La vila havia estat un grup d’alqueries islàmiques, destaca la torre musulmana de Rassef (segles IX-XII).

Al sud del terme, prop de l’Albufera, hi ha l’antic hostal anomenat la venta de Ferrer.

Enllaç web: Ajuntament