Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Arenys de Lledó (Matarranya)

2 Respostes

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 34,27 km2, 381 m alt, 206 hab (2015)

Situat al límit amb la Terra Alta, de la qual és separat pel riu d’Algars. A la part muntanyosa hi ha boscos de pi blanc, carrascars i brolla.

L’agricultura, amb predomini del secà (conreus de cereals, oliveres, vinya i ametllers) sobre el regadiu (patates, llegums i hortalisses), que aprofita l’aigua del riu i del subsòl. A la ramaderia predomina el bestiar oví, cabrum i porcí. Hom elabora oli i vi. Una petita central hidroelèctrica aprofita l’energia del riu. Àrea comercial de Tortosa i subàrea comercial d’Alcanyís. La població ha disminuït una tercera part durant el segle XX.

A la vila, que està situada sobre un turó tocant al riu d’Algars, destaca l’església parroquial de Santa Maria, d’estil gòtic i portal romànic.

Dins el terme es troba també el petit santuari de Sant Hipòlit o Sant Pol.

Enllaç web: Ajuntament

Areny de Noguera (Ribagorça)

36 Respostes

Municipi de Ribagorça (Franja de Ponent): 119,18 km2, 709 m alt, 314 hab (2014)

(cast: Arén) Situat a la dreta de la Noguera Ribagorçana, i drenat, a més, per la Valira de Cornudella i pels barrancs de Sant Romà i de Colls o de Tresserra, que forma el límit meridional del terme. Les serres de Berganui i de Sant Marc són ocupades per rouredes, alzinars i pinedes, explotades econòmicament.

La ramaderia (bestiar porcí, boví i oví), l’agricultura de secà (cereals, patates, farratges, vinya i oliveres) i de regadiu i algunes indústries derivades de l’agricultura són altres activitats econòmiques. Àrea comercial de Lleida.

La vila, centre d’una petita rodalia anomenada la Terreta, es troba al peu de les ruïnes del castell d’Areny; l’església parroquial és dedicada a sant Martí (fins al 1956 fou cap d’un arxiprestat del bisbat d’Urgell).

Dins el terme es troben els pobles de Sobrecastell, Berganui, Claravalls, Soliva i Puifell i el caseriu de Freixenet. Li foren agregats els antics municipis de Cornudella de Valira (1965) i de Betesa (1966).

Arboçols (Conflent)

4 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 14,05 km2, 594 m alt, 101 hab (2012)

Situat al límit amb la Fenolleda, drenat per una sèrie de rieres que desemboquen a l’esquerra de la Tet.

La base de l’economia local és l’agricultura, predominantment de secà, hom conrea sobretot cereals i vinyes. Hi ha una petita extensió de bosc i la resta és coberta de brolla. Ramaderia bovina. Àrea comercial de Perpinyà. Les seves activitats econòmiques no han impedit una important davallada de la població, la qual ha anat disminuint durant tot el segle XX.

Al poble, situat sota el coll Gues, per on passa el camí que condueix a Sornià, hi destaca l’església parroquial de Santa Eulàlia, ja esmentada el 1142.

Dins el terme hi ha el poble i antic priorat de Marcèvol i, prop del mas de Lluçanès, un dolmen rectangular.

Aranyel (Alt Millars)

3 Respostes

Municipi de l’Alt MIllars (País Valencià): 19,15 km2, 406 m alt, 181 hab (2014)

(cast: Arañuel) A la zona de llengua castellana del País Valencià i a banda i banda del riu Millars. Al terreny, muntanyós, hi abunden els boscos de pins, que proporcionen al municipi, gràcies a l’exportació de la fusta i l’escorça de pi, la seva principal font d’ingressos.

L’agricultura de regadiu (blat, blat de moro, hortalisses i arbres fruiters) i de secà (cereals, ametllers, oliveres, garrofers i vinya) complementa l’activitat econòmica. Àrea comercial de Castelló de la Plana. La població, amb tot, ha disminuït notablement els últims trenta anys a causa de l’emigració.

El poble, a la dreta del riu, va ser una població de moriscs.

El terme comprèn el despoblat de La Artejuela i alguns caserius.

Enllaç web: Ajuntament

Antella (Ribera Alta)

9 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 17,39 km2, 47 m alt, 1.343 hab (2014)

Situat a l’esquerra del Xúquer, a l’extrem de les darreres elevacions de la serra d’Alèdua. A la zona muntanyosa del terme hi ha algunes pinedes i pasturatges.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu, bàsicament tarongers, que s’alimenta d’aigua de la sèquia reial del Xúquer i domina sobre el secà. Tanmateix la població ha experimentat darrerament una important devallada.

El poble, que conserva restes del palau senyorial, va néixer per l’agrupament dels habitants de la Xarquia, avui un despoblat, preocupats per les constants inundacions del Xúquer. L’església parroquial, de començaments del segle XVIII, és d’estil barroc xorigueresc.

Enllaç web: Ajuntament

Ansinyà (Fenolleda)

3 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 7,84 km2, 235 m alt, 195 hab (2012)

(o: Ancinyà, ant: Ancinyans, occ: Ancinhà, fr: Ansignan) És de llengua occitana, situat a la vall del riu Aglí, les aigües del qual són aprofitades per a l’agricultura, al vessant meridional de la serra de Verges, al nord de Perpinyà.

El conreu principal del municipi és la vinya, que s’enfila per la zona muntanyosa del terme, també hi ha arbres fruiters. Prop del poble hi ha una fàbrica d’electricitat que aprofita l’energia hidràulica.

La població es mantingué estable fins a mitjans segle XIX i després a anat disminuint, amb més o menys intensitat, durant tot el segle XX. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble és emplaçat a la dreta de l’Aglí, prop de la confluència amb l’Adasig.

Anna (Canal de Navarrés)

11 Respostes

Municipi de la Canal de Navarrés (País Valencià): 21,27 km2, 195 m alt, 2.655 hab (2014)

A la zona de llengua castellana del País Valencià, sobre la mateixa frontera lingüística. Situat a l’oest de Xàtiva, a la zona de transició entre els contraforts més orientals de la mola de Caroig i la Costera, i amb el terme drenat pel riu de Sellent i pel seu afluent per la dreta, el riu d’Anna.

El regadiu (conreus de cereals, hortalisses, tomàquets i taronges), en expansió, el secà (vinyes, oliveres i garrofers) i la indústria, derivada principalment de l’agricultura, centren l’activitat econòmica del municipi. Àrea comercial de Xàtiva.

La vila és situada a l’esquerra del riu de Sellent; a l’oest hi ha el barri de Las Eras.

Dins el terme es troben el despoblat de Vilanova d’Anna i l’albufera d’Anna, on hi ha un important naixement d’aigua on es practica la pesca.

Angostrina i Vilanova de les Escaldes (Alta Cerdanya)

16 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 87,87 km2, 1.380 m alt, 691 hab (2012)

(fr: Angoustrine Villeneuve des Escaldes) Situat a l’eix pirinenc, al límit amb el País de Foix i amb l’enclavament de Llívia. El terreny és molt accidentat i hi abunden els estanys glacials (el de la Bullosa convertit en pantà) i els pasturatges.

Les principals actvitats econòmiques del municipi són la ramaderia i l’agricultura de regadiu.

El poble d’Angostrina és dividit pel riu d’Angostrina, a l’esquerra del qual hi ha el barri de la Part Petita. Hi destaca la església romànica de Sant Andreu, del segle XII, bastida sobre un enorme bloc erràtic, amb pintures al fresc i un frontal i un tríptic romànics.

Dins el terme, que comprèn també el despoblat d’Envalls, s’hi ha trobat un altar dedicat a Júpiter i diverses inscripcions romanes.

Angles, els (Capcir)

9 Respostes

Municipi del Capcir (Catalunya Nord): 43,20 km2, 1.595 m alt, 541 hab (2012)

Ocupa una part de l’alta vall de la Tet i un petit sector de la vall de Lladura, a la vora de la resclosa de Matamala.

La principal font d’ingressos del municipi prové de l’explotació del bosc de la Mata (pi negre). L’agricultura i la ramaderia complementen l’activitat econòmica del municipi. Aprofitament de les pastures naturals, en funció de l’obtenció de llet. A l’estany de la Bullosa, dins el terme, hi ha també un petit centre turístic. La població, que havia experimentat una lenta devallada, inicià una certa recuperació durant el decenni 1960-70 gràcies als esports d’hivern.

El poble es troba sobre un turó, on hi havia hagut el castell dels Angles, testimoniat ja el segle X.

Andratx (Mallorca Tramuntana)

62 Respostes

Municipi de Mallorca Tramuntana (Illes Balears): 81,55 km2, 101 m alt, 10.806 hab (2014)

Situat als darrers contraforts de la serra de Tramuntana. A la zona muntanyosa del terme, on abunden les pinedes i les garrigues, hi ha un dels enclavaments de margalló més importants de l’illa.

La principal font d’ingressos del municipi és el turisme, localitzat al port i a la zona costanera, L’agricultura de secà, la ramaderia, la pesca i l’explotació d’algunes pedreres completen l’activitat econòmica.

A la vila, recolzada a la muntanya, destaca l’església parroquial del segle XVIII, d’una sola nau i dedicada a sant Bartomeu i a la Mare de Déu dels Àngels.

Dins el terme es troben els nuclis de s’Arracó, es Port d’Andratx, es Camp de Mar i Sant Elm, a més d’algunes torres de defensa i les ruïnes de l’antic monestir de la Trapa.

Enllaç web: Ajuntament