Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Benissuera (Vall d’Albaida)

1 Resposta

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 1,99 km2, 200 m alt, 195 hab (2014)

Situat a la plana al·luvial del riu d’Albaida, afluent del Xúquer, que limita el terme pel sud-oest, al nord-est d’Ontinyent.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a l’agricultura, on predomina el secà, dedicat principalment a la vinya (raïm de taula), els cereals i l’olivera; el regadiu és escàs, a causa del caràcter estacional de les aigües del riu i de la insuficiència de les de pous. Àrea comercial de Xàtiva. La terra, molt repartida, és explotada quasi totalment pels propietaris.

La manca de recursos econòmics del municipi ha provocat una lenta però constant davallada demogràfica que s’inicià ja a les darreries del segle XIX amb les primeres emigracions.

El poble, que agrupa pràcticament la totalitat de la població, és d’origen islàmic i està situat a la vora de la carretera de Xàtiva a Alcoi, cal esmentar l’església de Sant Josep (segle XVII) i el palau senyorial dels Bellvís.

Enllaç web: Ajuntament

Benissoda (Vall d’Albaida)

1 Resposta

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 4 km2, 319 m alt, 434 hab (2014)

Situat al sud-oest de la comarca, al límit amb la del Comtat, al nord-est d’Ontinyent. Al sud, el relleu és accidentat per la serra d’Agullent; hi abunden els boscos de pins. El terme és drenat pel riu de Baladrar i el barranc de Benissoda.

La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura; el regadiu, alimentat per un petit pantà que aprofita el curs del riu de Baladrar, és dedicat a cereals, arbres fruiters i productes d’horta; al secà es cultiva la vinya, l’olivera i el garrofer, a més de cereals i llegums. Àrea comercial d’Ontinyent. La població es doblà al llarg del segle XVIII, i després s’estacionà.

El poble, situat al peu de la serra d’Agullent, vora la carretera d’Albaida a Ontinyent, era una antiga alqueria islàmica. L’església depèn de la parròquia d’Albaida.

Benissanó (Camp de Túria)

7 Respostes

Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 2,32 km2, 70 m alt, 2.287 hab (2014)

Situat en un terreny pràcticament pla, prop de Llíria, al nord-oest de València, i ocupat per conreus.

El regadiu, en expansió gràcies a l’aigua derivada del Túria a través de sèquies, ha esdevingut la base de l’economia local i ha suplantat bona part dels conreus tradicionals de secà (trilogia mediterrània); els conreus més extensos són els de tarongers, cebes i cereals. La ramaderia porcina i l’avicultura complementen l’oferta econòmica del municipi, que compta també amb una cooperativa agrícola. Àrea comercial de València. Durant les últimes dècades la població tendeix a augmentar.

El poble, antiga alqueria islàmica, conserva una part de les muralles primitives. Hi destaca també l’antic castell senyorial (castell de Benissanó), del segle XV, força ben conservat; i l’església parroquial, gòtica amb elements arquitectònics de l’art mudèjar, on és venerada la Mare de Déu del Fonament (medalla de bronze trobada en uns fonaments el 1699).

Enllaç web: Ajuntament

Benissa (Marina Alta)

44 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 69,67 km2, 254 m alt, 11.572 hab (2014)

Situat a la confluència dels rius de Gorgos i d’Algar, al pla de Benissa, al sud de Dénia i al nord-est d’Alacant. La part muntanyosa del terme, accidentada per la serra Llarga, a l’oest, i la de Bérnia, al sud, comprèn un petit tros de costa alta i rocallosa, on s’obre la cala de la Fustera; aquest sector és ocupat per pinedes i pasturatges.

La vida econòmica local, basada en l’agricultura de secà (principalment vinya -raïm moscatell-, a més de cereals, oliveres, ametllers i garrofers) i complementada per la ramaderia ovina i l’avicultura, ha rebut un fort impuls els darrers anys gràcies al desenvolupament de la indústria (fabricació de mobles i la derivada de l’agricultura -vi i oli-) i al turisme (gràcies a l’atractiu del paisatge). Paral·lelament, la població ha experimentat un notable creixement.

La vila, d’origen islàmic, és entre el tossal Gros i la serra d’Oltà, seguint l’eix de la carretera de València a Alacant; hi destaca l’antic convent de Sant Francesc i l’antiga església parroquial de Sant Pere (que té aspecte de fortalesa), substituïda al començament del segle XX per un temple neogòtic. Hom hi venera la imatge de la Puríssima (popularment la Xiqueta), patrona de la vila, atribuïda a Joan de Joanes.

Distribuïts pel terme hi ha nombrosos caserius: Lleus, Llenes, Fantaixat, Berdica, Canor, Benimallunt, Benimarco, Benimarraig, Binyent, Canelles, Fanadix, Pedramala, Pinos i Oltà i el despoblat de Paretella, antiga alqueria islàmica.

Enllaços web: Ajuntament – Turisme – Infobenissa

Benirredrà (Safor)

5 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 0.39 km2, 25 m alt, 1.639 hab (2014)

(o Beniardà) Situat en un territori pla, a l’horta de Gandia, municipi al qual està gairebé unit, a l’esquerra del riu d’Alcoi.

El terme és molt petit i ocupat gairebé tot ell pel regadiu (taronges, melons, que han substituït l’antic conreu de moreres), que s’alimenta d’aigua de la sèquia de Vernissa, afluent del riu d’Alcoi; a les poques terres de secà s’hi cultiven arbres fruiters. La terra, molt repartida, és explotada pels propietaris. Hi és produïda mel destinada a l’elaboració de dolços de Gandia. Amb tot, bona part de la població activa del municipi treballa a la veïna ciutat de Gandia, que gairebé envolta el terme. L’evolució demogràfica ha anat creixent fins al 1970, per a minvar els darrers anys.

El poble és d’origen islàmic; hi destaca l’església parroquial de Sant Llorenç i, sobretot, l’edifici i temple neogòtic de les esclaves del Sagrat Cor, construït al començament del segle XX.

Enllaç web: Ajuntament

Beniparrell (Horta)

4 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 3,66 km2, 20 m alt, 1.956 hab (2014)

Situat al sector oriental de la comarca, al sud de València.

El territori, completament pla, és drenat pel barranc de Picassent i és ocupat en gran part pel regadiu, que s’alimenta d’aigua de la sèquia reial del Xúquer i produeix principalment tarongers, seguit d’hortalisses i arbres fruiters; han perdut importància el conreu de l’arròs i el blat. L’oferta econòmica del municipi es complementa amb la ramaderia estabulada, l’avicultura i algunes activitats industrials vinculades a les indústries de la ciutat de València (contraplacats, mobles, paper, joguines). La població ha experimentat un notable creixement a partir de mitjan segle XIX.

El poble, vora de l’antic camí ral de Madrid, és d’origen islàmic; l’església parroquial és dedicada a santa Bàrbara. Fou centre de la baronia de Beniparrell.

Benimodo (Ribera Alta)

4 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 12,5 km2, 42 m alt, 2.254 hab (2014)

Estès dins l’àrea d’influència de Carlet, en un terreny pràcticament pla, accidentat només a l’oest per alguns petits turons i drenat per una sèrie de barrancs afluents a la conca del Xúquer; al sud de València.

Les principals fonts de riquesa del municipi són la ramaderia estabulada, dedicada a la producció de carn (porcs) i de llet, i l’agricultura, amb predomini creixent del regadiu (tarongers i hortalisses), que s’alimenta principalment d’aigua de la sèquia reial del Xúquer i de pous; el secà (raïm moscatell) és en regressió. Àrea comercial de València.

El poble és d’origen islàmic; hi destaca l’església parroquial de la Immaculada Concepció.

El terme municipal comprèn també, si bé separat del territori, el petit enclavament i antic terme de Ressalany, situat entre els termes de Massalavés, Guadassuar, Alberic i Alzira.

Enllaç web: Ajuntament

Benimeli (Marina Alta)

4 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 3,50 km2, 92 m alt, 419 hab (2014)

Situat a la subcomarca coneguda com la Rectoria del Ràfol, a la vall mitjana del riu Girona, que travessa l’extrem meridional del terme; al nord-est d’Alacant. El relleu és accidentat al nord pels contraforts de la serra de Segàrria, coberts de garrigues.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu (cítrics i hortalisses), que s’ha expandit en època moderna, i de secà (oliveres, ametllers, garrofers i cereals). La propietat de la terra és bastant repartida, i predomina el règim d’explotació directa. La població ha experimentat tanmateix durant els últims cent anys una lleugera però constant davallada.

El poble comprèn tota la població del municipi; hi destaca l’església parroquial de Sant Andreu.

Dins el terme es troba el castell i antic terme de Segàrria, situat al cim de la serra del mateix nom.

Benimassot (Comtat)

8 Respostes

Municipi del Comtat (País Valencià): 9,5 km2, 729 m alt, 113 hab (2014)

Situat a la vall de Seta, limitant al sud amb el barranc de Benimassot, afluent del riu d’Alcoi, al nord-est d’Alcoi. Al nord, el relleu és accidentat pels contraforts orientals de la serra de l’Almudaina, i és ocupat per una vegetació natural degradada (pinedes i garrigues).

Els recursos econòmics del municipi són més aviat escassos i basats en l’agricultura de secà de tipus mediterrani (cereals, vinya, olivera i ametllers), complementada pel regadiu i la ramaderia ovina, que aprofiten les pastures comunals. La població començà a minvar a partir del 1900, una tendència que s’accentuà durant els anys 1950, però darrerament s’ha estabilitzat.

Al poble, que agrupa tota la població del municipi, destaca l’església parroquial de Santa Maria, d’estil renaixentista, restaurada el 1907.

El terme comprèn els despoblats de Beniaissó, Beniàsmet i, a l’oest del poble, el Rafalet de Beniaissó.

Benimarfull (Comtat)

6 Respostes

Municipi del Comtat (País Valencià): 5,62 km2, 416 m alt, 431 hab (2014)

Estès per la vall de Travadell, a la dreta del riu d’Alcoi prop de l’embassament de Beniarrés, al nord-est d’Alcoi. El relleu és muntanyós, accidentat pels contraforts de la serra d’Almudaina.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà (oliveres, cereals i ametllers), que ocupa una superfície molt extensa; el poc regadiu aprofita aigües derivades del riu d’Alcoi. Àrea comercial d’Alcoi. Tanmateix la població començà a minvar a partir del 1900, una tendència que s’ha accentuat durant la segona meitat del segle XX.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a banda i banda de la carretera de Dénia a Albaida, vora el barranc de Benimarfull; destaca l’església parroquial de Santa Anna, del segle XVI.

Al sud del terme es troba el despoblat de l’Albacar. Actualment ha deixat de funcionar el balneari de Benimarfull, d’aigües sulfuroses construït a mitjan segle XIX.