Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Bissaürri (Ribagorça)

15 Respostes

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 63,19 km2, 1.108 m alt, 179 hab (2014)

(cast: Bisaurri)  Estès per la vall de Benasc, a la zona axial del Pirineu. El terme és molt muntanyós, on hi ha petits barrancs que formen el riu de Bissaürri, afluent de capçalera de l’Éssera, amb abundància de prats i boscs de pinasses, fagedes i alzinar.

La vida econòmica del municipi és essencialment agrícola: conreus de regadiu (hortalisses i patates) i de secà (farratges), i ramadera (bestiar oví i vacum). Abans hom explotava les mines de lignit i les salines de la Múria. També hi ha una planta embotelladora d’aigües minerals. Malgrat tot, la població ha experimentat un notable descens durant les últimes dècades.

L’església parroquial del poble és dedicada a sant Cristòfor.

El terme comprèn els pobles de Pedrafita, Urmella (on hi ha l’antic monestir d’Orema), Arassant, Sant Valerí, Buielgues, Sant Martí d’Estet, Dos, Gavàs, Renanué, la Múria i Sant Feliu de Veri, i la quadra de Fades.

Binissalem (Mallorca Raiguer)

20 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 29,77 km2, 137 m alt, 7.936 hab (2014)

(ant: Rubines) Situat a la zona nord de la plana central, al Raiguer, al límit amb els contraforts meridionals de la serra de Tramuntana. A la part muntanyosa hi ha un petit sector ocupat per pinedes i pasturatges.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (ametllers, cereals, vinya i oliveres), complementada pel regadiu (hortalisses) que aprofita l’aigua de pous. Les terres de conreu són força repartides. La ramaderia és de bestiar boví, oví, cabrum, porcí i avicultura. Hi ha explotació d’algunes pedreres. També hi ha algunes petites indústries, dedicades principalment a l’elaboració de vins, a la fabricació de calçat, de conserves de fruites i de vidre. Pertany a l’àrea comercial de Palma de Mallorca.

La vila fou fundada el 1300 per Jaume II de Mallorca; la primitiva església parroquial va ser refeta durant el barroc.

Dins el terme, a més de l’antic poble de Rubines, hi ha el caseriu de Biniagual.

Enllaços web: Ajuntament – Vins D.O. – Institut – Biblioteca

Bigastre (Baix Segura)

4 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 4,08 km2, 24 m alt, 6.762 hab (2014)

(cast: Bigastro) Estès a la dreta del Segura, a la zona de parla castellana del País Valencià. La vegetació natural ocupa un terç del terreny.

La vida econòmica local és dominada per l’agricultura, amb predomini del regadiu (cítrics i productes d’horta) alimentat amb aigua del riu per les sèquies d’Alquibla i del Camp. El secà produeix cereals, oliveres, ametllers i garrofers. Ramaderia ovina i porcina. Àrea comercial d’Oriola. El municipi manté un creixement demogràfic progressiu pràcticament des de la seva constitució al final del segle XVII.

El poble, que agrupa tota la població del terme, es formà a partir del nucli de Llocnou dels Canonges, amb l’augment de població el poble rebé el nom de l’antiga ciutat de Bigastrum, a la qual hom atribuí erròniament el mateix emplaçament. L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de Betlem.

També comprèn un enclavament a la zona est separat del territori pel municipi d’Oriola.

Bicorb (Canal de Navarrés)

11 Respostes

Municipi de la Canal de Navarrés (País Valencià): 136,5 km2, 292 m alt, 532 hab (2014)

(cast: Bicorp) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al vessant est del massís del Caroig, on hi ha la mola de Bicorb, amb petits corrents d’aigua que formen el riu d’Escalona. La major part del territori és improductiu i cobert de garrigues i algunes pinedes.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a l’agricultura de secà (cereals, oliveres i vinya) sobre la de regadiu (hortalisses), que aprofita les aigües derivades de l’Escalona. El bestiar cabrí ha desaparegut i l’oví s’ha reduït. Àrea comercial de Xàtiva. La població, en conseqüència, ha minvat sensiblement durant les darreres dècades.

El poble, antiga alqueria islàmica, situat sobre un turó, a l’esquerra del riu d’Escalona, conserva l’antic castell senyorial; l’església parroquial és dedicada a sant Joan Baptista.

A pocs quilòmetres del poble, al torrent d’Hargares, hi ha les coves de l’Aranya, amb les interessants pintures rupestres de Bicorb, descobertes el 1920.

Dins el terme, al sud del poble, es troba el despoblat de Benedrís.

Biar (Alt Vinalopó)

34 Respostes

Municipi de l’Alt Vinalopó (País Valencià): 98,2 km2, 700 m alt, 3.670 hab (2014)

Estès per la vall de Biar. El relleu és accidentat per la serra de Mariola, al nord-oest d’Alacant.

Tradicionalment la vida econòmica del municipi ha estat agrícola, amb gran predomini dels conreus de secà (oliveres, cereals, vinya) sobre els de regadiu (hortalisses). La ramaderia (porcina i ovina) té una certa importància. Hi ha apicultura. Darrerament, però, la indústria, de tradició alimentària, s’ha desenvolupat i s’ha obert a altres sectors per influència dels nuclis industrials veïns, especialment d’Onil. Àrea comercial de Villena. La població, amb algunes oscil·lacions, tendeix més aviat a augmentar.

La vila, d’origen islàmic, s’estén al voltant d’un turó coronat pel castell de Biar, molt ben conservat, que defensava el port de Biar. Hi destaca l’església parroquial de Sant Cristòfor, amb elements gòtics, a l’interior, i renaixentistes, a l’exterior.

Dins el terme hi ha el santuari de la Mare de Déu de Gràcia i les caseries de les Casetes de Gil, Fontalbres, les Fontanelles, Marcota, Patiràs, l’Arguenya i Sanxet.

Betxí (Plana Baixa)

9 Respostes

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 21,4 km2, 102 m alt, 5.770 hab (2014)

Situat al peu de la serra d’Espadà, prop del riu de Sonella, al sud-oest de Castelló de la Plana. Al sud i a l’oest, el relleu és accidentat per diversos turons (serra de Betxí).

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu, en expansió, gràcies als regatges per mitjà de pous, i dedicat principalment a tarongers; al secà, garrofers i ametllers. També hi ha una petita indústria de terrissaires, activitat tradicional al municipi (ceràmica de Betxí). Àrea comercial de Castelló. Durant els dos últims segles la població ha experimentat un augment lent però constant, accentuar els últims anys.

La vila, d’origen islàmic, és situada a la falda dels primers turons; conserva part de l’antic palau senyorial, amb un claustre renaixentista. Dins el terme hi ha, a més de l’ermita de Sant Antoni, importants jaciments ibèrics i restes de construccions romanes.

El baixador de Betxí del ferrocarril, ha donat lloc a un veïnat dins el terme d’Onda.

Enllaç web: Ajuntament

Bétera (Camp de Túria)

31 Respostes

Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 75,67 km2, 125 m alt, 21.846 hab (2014)

Estès per un terreny pràcticament pla, a la vora del barranc de Carraixet, al nord-oest de València.

Les principals fonts de riquesa del municipi són l’agricultura, dedicada especialment al regadiu, gràcies als regatges derivats del Carraixet, s’hi cultiven productes d’horta (taronges i hortalisses); de secà s’hi conreen garrofers, cereals, olivera i vinya. La indústria és dedica a materials de la construcció (teules, rajoles) i a les activitats derivades de l’agricultura. Àrea comercial de València. La població ha experimentat un notable ascens durant tot el segle XX.

La vila és d’origen islàmic; hi destaca l’església parroquial de la Puríssima Concepció i el castell de Bétera (o dels Boïl), d’origen islàmic i en molt bon estat de conservació.

Dins el terme hi ha el despoblat de Bufilla, el caseriu de les Mallades i diversos masos. També comprèn el nou poblat de Sant Antoni de Benaixeve, en part dins el terme veí de Paterna i format després del 1950 pels habitants de Benaixeve arribats a causa de la inundació de les seves terres pel pantà del mateix nom.

Des de la conquesta cristiana (1237) va pertànyer a l’orde de Calatrava, la qual hi creà la comanda de Bétera.

Enllaç web: Ajuntament

Beseit (Matarranya)

4 Respostes

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 96,78 km2, 579 m alt, 583 hab (2014)

(cast: Beceite) Situat a la vall alta del Matarranya, afluent de l’Ebre, que drena el territori amb els seus afluents el riu d’Ulldemó i el riu de la Pena, al vessant nord-occidental dels ports de Beseit, al sud-est de Vall-de-roures. A la zona muntanyosa del terme abunden els pasturatges i els boscos de pins i d’alzines.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, oliveres, ametllers i vinya) sobre el regadiu (cereals i hortalisses). És important la ramaderia, principalment ovina. Hi ha mines de lignit i hom explota jaciments d’argila refractària. La tradicional indústria paperera ha perdut gran part de la seva importància, un fet que ha estat la causa principal de la davallada de població, iniciada al començament del segle XX.

La vila, situada a la banda dreta del Matarranya, és d’origen islàmic. Fou donada a l’orde de Calatrava, del qual esdevingué una de les comandes (comanda de Beseit).

Beranui (Ribagorça)

14 Respostes

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 63,62 km2, 995 m alt, 97 hab (2014)

(cast: Beranuy o Veracruz) Situat a la vall del riu Isàvena. El terreny, molt muntanyós, accidentat per les serres de Vallabriga (nord) i del Cis (sud-est), és ocupat en gran part per pinedes, rouredes i pasturatges permanents.

La ramaderia (bovina, porcina i ovina) és la primera font d’ingressos del municipi, amb l’agricultura de regadiu (que produeix hortalisses, patates i llegums) i de secà (amb conreus de cereals i vinya) com a activitats subsidiàries. Àrea comercial de Graus. Tanmateix, la població ha experimentat un descens notable durant els darrers cent anys.

El poble és a l’esquerra de l’Isàvena. El 1966 el terme es va annexar el de Calbera, on hi ha l’antic monestir benedictí d’Ovarra, i va rebre el nom oficial de Veracruz.

Dins el nou terme municipal es troben també els pobles de Pardinella, Vallabriga i Biasques, i els despoblats de Rallui i Fornons.

Benlloc (Plana Alta)

14 Respostes

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 43,52 km2, 315 m alt, 1.153 hab (2014)

(o de Benifaixons, ant: Bell-lloc del Pla; cast: Benlloch) Situat a la part central del pla de l’Arc, al nord de Castelló de la Plana.

El terme és en gran part sobre un territori difícil de conrear per la manca d’aigua i l’excés de pedra a la superfície, l’agricultura de secà (vinya, oliveres, cereals i ametllers -en expansió constant-) és, amb la ramaderia (que s’ha expandit amb noves granges de bestiar oví), la base de l’activitat econòmica del municipi. També hi ha alguns conreus de regadiu per mitjà de pous artesians que fan possible els productes d’horta per a consum local. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La vila, situada sobre un pujolet, s’originà després de la conquesta cristiana per l’agrupació dels habitants de les alqueries de Benifaixó, actualment un despoblat.

Dins el terme es troben el també despoblat de Benasqués, el santuari de l’Adjutori i el caseriu del Quartico.

Enllaç web: Ajuntament