Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Benimantell (Marina Baixa)

10 Respostes

Municipi de la Marina Baixa: 37,9 km2, 547 m alt, 499 hab (2014)

Situat a la vall de Guadalest, prop del seu embassament. El territori, molt muntanyós, limita al sud amb la serra d’Aitana i a l’est amb la de la Xortà.

L’activitat econòmica del municipi és limitada i basada en l’agricultura de secà (cereals, vinya i olivera), que ocupa només una cinquena part de la superfície del terme. Algunes hectàrees més de regadiu i la ramaderia ovina complementen l’oferta econòmica. Àrea comercial d’Alcoi. La població ha minvat de manera lenta però constant al llarg del segle XX, però darrerament s’ha estabilitzat.

El poble és d’origen musulmà; hi destaca l’església parroquial de Sant Vicent.

El terme comprèn el veïnat de l’Almanaquer, el despoblat d’Ondara i les caseries del Molí d’Ondara, Sanxet, l’Arc i de les Cases de l’Arc, separat del terme.

Enllaç web: Ajuntament

Benillup (Comtat)

3 Respostes

Municipi del Comtat (País Valencià): 3,4 km2, 565 m alt, 104 hab (2014)

(ant: Benillup de Fenollar) Estès per la vall de Travadell, al nord-est d’Alcoi. El relleu és força accidentat pels contraforts de la serra de l’Almudaina i de l’alt de la Capona. Hi neixen els barrancs de Caraita i del Sofre, afluents per la dreta del riu d’Alcoi, que actuen de col·lectors d’aigües.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i pràcticament limitats a l’agricultura de secà (oliveres, cereals, vinya, ametllers), circumstància que ha provocat una lenta però constant pèrdua demogràfica que s’inicià ja a mitjan segle XIX. La terra de conreu és bastant repartida, i predomina l’explotació directa i la parceria. Àrea comercial d’Alcoi.

El poble comprèn tota la població del municipi; hi destaca l’església parroquial, dedicada a la Mare de Déu del Roser, que havia estat annexa de la de Benimarfull des del 1574.

Enllaç web: Ajuntament

Benilloba (Comtat)

3 Respostes

Municipi del Comtat (País Valencià): 9,5 km2, 520 m alt, 789 hab (2014)

Situat a banda i banda del riu de Frainos, que travessa el terme en direcció sud-nord i que s’uneix amb les aigües del barranc de Seta, límit septentrional del terme. El relleu del territori és lleugerament accidentat per un conjunt de petits turons, com els de la Pedrera o la Condomina.

Les terres de conreu s’estenen per gairebé la totalitat del terme; hi predomina el secà (cereals, olivera, ametller i vinya). Al municipi també hi ha algunes indústries, com la tradicional del tèxtil. La població, després d’algunes oscil·lacions, ha iniciat durant l’última dècada del segle XX un clar descens.

La vila, d’origen islàmic, és a la riba dreta del Penàguila; hi destaquen l’antic palau senyorial i l’església parroquial de Santa Maria, d’estil neoclàssic, construïda al tombant del segle XVIII i al començament del XIX.

Enllaç web: Ajuntament

Benijòfar (Baix Segura)

1 Resposta

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 4,39 km2, 18 m alt, 3.791 hab (2014)

(cast: Benijófar) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a l’horta d’Oriola. El Segura en limita el terme pel nord. Al sector oriental del terme hi ha pasturatges naturals, que són aprofitats per la ramaderia ovina.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura, amb predomini creixent del regadiu (tarongers i hortalisses), gràcies a l’aprofitament d’aigües derivades del Segura, en detriment del secà (cereals, garrofers, vinya i olivera). Àrea comercial d’Oriola.

El poble, d’origen musulmà i que comprèn tota la població del municipi, es troba a la dreta del riu Segura. L’església parroquial, dedicada a sant Jaume, va ser destruïda el 1936 i ha estat edificada de nou.

El 1704 fou concedida la plena jurisdicció als descendents de Jaume Gallego-Fajardo i Satorre, i el títol de barons de Benijòfar.

Benigembla (Marina Alta)

5 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 18,45 km2, 314 m alt, 508 hab (2014)

Situat a la vall de Pop, a la conca alta del Gorgos (o riu de Benigembla), que travessa el terme en direcció oest-est, al nord-est d’Alacant. El relleu és accidentat per la serra de Laguar i les muntanyes del coll de Rates.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats pràcticament a l’agricultura de secà (principalment cereals, seguit de les oliveres, la vinya -destinada a la producció de panses-, ametllers i garrofers), circumstància que ha marcat una línia demogràfica descendent sobretot a partir del segon terç del segle XX. Àrea comercial de Gandia.

El poble és a la dreta del riu de Gorgos; destaca l’església parroquial de Sant Josep, d’estil neoclàssic.

Dins el terme, al tossal del Cavall Verd, es troben les restes del castell de Pop, d’origen islàmic, i, al límit amb el terme de Murla, el despoblat de Vernissa.

Benigànim (Vall d’Albaida)

10 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 33,44 km2, 120 m alt, 6.183 hab (2014)

(o Beniganí) Situat en un terreny pla, llevat del sector nord-occidental, accidentat per la serra de la Solana, al nord-est d’Ontinyent.

Malgrat que el terme és creuat pel riu d’Albaida, hi predominen els conreus de secà (cereals, olivera i, sobretot, vinya); el regadiu és possible gràcies als regatges per mitjà de sínies i basses. La propietat de la terra és molt repartida, i predomina el règim d’explotació directa. La ramaderia d’ovins va en regressió; també hi ha algunes granges dedicades a l’avicultura. La principal font d’ingressos, però, prové de la indústria: alimentària (farina, oli, licors), tèxtil, de la construcció, del vidre i del calçat, tota ella arrelada de fa molts anys en el municipi i que en les últimes dècades s’ha desenvolupat amb força, provocant un important creixement de població. Àrea comercial de Xàtiva.

La vila, d’origen islàmic, és vora la carretera i el ferrocarril de Xàtiva a Alcoi; hi destaca l’església parroquial de Sant Miquel d’estil renaixentista, construïda el 1637, Lleonard Capuç hi esculpí el retaule major; i el convent d’agustines (fundat el 1611), on habità Josepa Maria Albinyana, coneguda pel nom de beata Agnès de Benigànim.

Enllaç web: Ajuntament

Beniflà (Safor)

3 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 0,60 km2, 50 m alt, 451 hab (2014)

Situat a l’horta de Gandia, a la dreta del riu d’Alcoi, límit occidental del terme, al sud-oest de Gandia. Ocupa un petit sector de la fèrtil plana al·luvial del riu.

La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura de regadiu. El tradicional conreu de la morera (en funció de la seda) fou substituït al principi del segle XX pels conreus de tarongers i hortalisses primerenques, gràcies a l’aprofitament del riu a través de la sèquia comuna de Gandia. La terra, de propietat molt repartida, és explotada en règim directe. Hi ha magatzems de fruites. Àrea comercial de Gandia. La població, amb tot, tendeix a disminuir, amb lleugeres oscil·lacions, a partir del segon terç del segle XX.

El poble és d’origen islàmic; hi destaca l’església parroquial, dedicada a sant Jaume, que havia estat annexa de la de Potries.

Enllaç web: Ajuntament

Benifato (Marina Baixa)

4 Respostes

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 11,9 km2, 658 m alt, 168 hab (2014)

Estès per la vall de Guadalest i situat al nord-est d’Alacant. El terreny és muntanyós, accidentat al sud i a l’oest pels contraforts orientals de la serra d’Aitana, on hi ha pasturatges que són aprofitats per la ramaderia ovina.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats pràcticament a l’agricultura de secà, localitzada als vessants baixos, on formen feixes; produeix cereals, ametllers i oliveres, que s’han expandit a expenses de la vinya, actualment desapareguda; el regadiu (hortalisses) aprofita aigües temporals dels barrancs. Antigament hi hagué un actiu comerç de neu. Àrea comercial d’Alcoi.

La minsa economia del municipi ha provocat un progressiu descens de la població iniciat ja a començaments del segle XX.

El poble és d’origen islàmic; l’església parroquial és dedicada a sant Miquel.

Dins el terme es troba el llogaret d’Atzeneta.

Benifallim (Alcoià)

7 Respostes

Municipi de l’Alcoià (País Valencià): 13,7 km2, 734 m alt, 121 hab (2014)

Situat a la conca del riu de Frainos, al qual tributen els barrancs de la Capella i dels Horts, al sud-est d’Alcoi. El terreny és molt muntanyós, accidentat pels contraforts de la serra dels Plans i poblat per una massa important d’alzinars i de pinedes.

Els recursos econòmics del municipi es limiten a l’agricultura (hom conrea prop de la meitat de la superfície total), amb fort predomini del secà, sobretot cereals, oliveres, ametllers i vinya; hi ha molt poc regadiu (hortalisses). Àrea comercial d’Alcoi. La propietat de la terra és repartida, i predomina l’explotació directa.

La població, molt afectada per l’emigració, ha experimentat una important davallada, principalment a partir del segon terç del segle XX.

A la vila, d’origen islàmic, hi destaca l’església parroquial de Sant Miquel.

Enllaç web: Ajuntament

Benifairó de les Valls (Camp de Morvedre)

15 Respostes

Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 4,3 km2, 34 m alt, 2.229 hab (2014)

Estès per la vall de Segó, al nord-est de Sagunt. Del 1884 al 1906 formà un sol municipi amb el terme de Faura, el qual va rebre el nom de la Vila de la Unió. Una part del terme és ocupada per boscos de pins, garrigues i pasturatges.

La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura, amb predomini del secà (garrofers i vinya); el regadiu (taronges i hortalisses) s’han estès darrerament, gràcies a l’augment de cabal de la font de Quart. Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels propietaris. La ramaderia és poc important. Àrea comercial de València.

Al poble, pràcticament unit a la vila de Faura, hi destaca l’església parroquial dedicada a sant Gil.

Dins el terme es troben els despoblats de la Garrofera, els Frares i els Llogarets.

Enllaç web: Ajuntament