Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Corbera de la Ribera (Ribera Baixa)

10 Respostes

Municipi de la Ribera Baixa (País Valencià): 20,27 km2, 17 m alt, 3.231 hab (2014)

(o Corbera d’Alzira) Estès entre la serra de Corbera i la plana regada pel Xúquer, on hi ha la sèquia de Corbera o dels Quatre Pobles, els escorredors de la qual formen l’anomenat riu de Corbera, el qual desguassa a mar a través de l’estany Gran o estany de Corbera. A la zona muntanyosa hi ha unes 500 hectàrees de boscs de pins.

La base de l’economia local és l’agricultura, bàsicament de regadiu i dedicada tradicionalment al taronger, si bé actualment també es cultiven arròs i hortalisses. Completen l’oferta econòmica del municipi algunes activitats industrials derivades del conreu de la taronja. Granges avícoles. Àrea comercial d’Alzira.

La vila, d’origen islàmic, és al raiguer, prop de les ruïnes de l’antic castell de Corbera; a l’església parroquial de Sant Vicent, de la fi del segle XVII, hi és venerada la imatge gòtica de la Mare de Déu del Castell.

El 1418 fou incorporat a la corona com a jurisdicció de l’Honor de Corbera.

Enllaç web: Ajuntament

Consell (Mallorca Raiguer)

5 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 13,64 km2, 159 m alt, 3.859 hab (2014)

Situat al es Raiguer, entre la serra de Tramuntana i la plana central, drenat pel torrent de Solleric, al nord-est de Palma de Mallorca.

Gairebé tota la superfície del terme és conreada, amb predomini del secà (ametllers, cereals, oliveres, garrover, vinya i figuera), principal recurs econòmic del municipi; el regadiu es limita a 7 ha. Completen l’oferta econòmica la ramaderia i algunes activitats industrials, com la tradicional fabricació d’espardenyes i de coltells. Àrea comercial de Palma de Mallorca.

El poble, d’origen islàmic, és al llarg de la carretera de Palma a Alcúdia; hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, construïda el 1792.

Dins el terme hi ha el poble de Masnou, antiga alqueria islàmica.

Enllaç web: Ajuntament

Confrides (Marina Baixa)

8 Respostes

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 39,98 km2, 785 m alt, 232 hab (2014)

Situat a la vall de Confrides, capçalera del riu de Guadalest, al límit amb el Comtat, entre la Serrella, al nord, i la serra d’Aitana, al sud, ambdués serres s’uneixen al port de Confrides (983 m). El terreny, molt muntanyós, és en gran part ocupat per boscos d’alzines i pasturatges.

Els conreus, dedicats bàsicament al secà (cereals, oliveres, ametllers i garrofers), ocupen només una cinquena part de la superfície del municipi, molt afectat per l’emigració. Àrea comercial d’Alcoi.

La vila, d’origen islàmic, és a l’oest del port de Confrides, dominada per l’església parroquial de Sant Josep, consagrada el 1790 i restaurada el 1914.

Dins el terme hi ha, a més, el llogaret de l’Abdet i els antics llocs d’Alfofra i de Florent.

Conat (Conflent)

12 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 19,12 km2, 511 m alt, 55 hab (2012)

Situat a la vall de Conat, una de les valls de l’esquerra de la Tet, entre les d’Évol i de la Castellana. El bosc ocupa alguns dels vessants obacs.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a unes poques hectàrees de conreu i a alguns caps de bestiar, circumstància que n’ha provocat la despoblació. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, es troba esglaonat, a la confluència de les rieres d’Orbanyà i de Noedes, dominat per les ruïnes de l’antic castell de Conat, centre de la baronia de Conat; hi destaca l’església parroquial de Sant Joan, del segle XII, sòlid edifici bastit amb carreus de granit, d’una sola nau i amb absis.

Dins el terme, on hi ha fonts d’aigua ferruginosa, es troben els antics pobles de Vellans i d’Arlates.

Coix (Baix Segura)

5 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 16,76 km2, 16 m alt, 7.188 hab (2014)

(cast: Cox o Coj) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià i estès des de la serra de Callosa fins a la plana deltaica dels rius Segura i Vinalopó, al límit amb el camp de la Murada.

El principal recurs econòmic del municipi és l’agricultura, molt repartida entre el regadiu (hortalisses, principalment, i arbres fruiters), regada per la sèquia de Coix, filla de la de Callosa, i l’assarb de Simón, derivades del Segura; i el secà (cereals, figueres i garrofers) i que aprofita pràcticament la totalitat de la superfície del terme. Pedreres. Àrea comercial d’Oriola.

El poble, format per dos nuclis actualment units (Coix Vell i Coix Nou), es troba al peu septentrional de la serra, sota un esperó on fou erigit un castell (1466); hi destaca l’església parroquial de Sant Joan, bastida el 1776 per Miquel Francia.

Cofrents (Vall de Cofrents)

12 Respostes

Municipi de la Vall de Cofrents (País Valencià): 103,2 km2, 437 m alt, 1.050 hab (2014)

(cast: Cofrentes) Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la vall del Xúquer, a la seva confluència amb el Cabriol, a l’altiplà de Requena i al massís del Caroig, pròxim a la vila hi ha el recent volcà de Cerro Negro.

L’àrea no conreada ocupa el 90% del terme, a la resta hi ha conreus de secà (cereals, vinya i oliveres), i de regadiu (hortalisses i fruiters). Central hidroelèctrica de Los Embarcaderos, sobre el Xúquer. Central nuclear. Àrea comercial de Requena.

La vila és a l’interior d’un meandre del Xúquer, al peu d’on s’aixeca l’antic castell de Cofrents i l’església parroquial de Sant Josep (1621), construït sobre l’antiga mesquita. Fou centre de la governació de Cofrents.

Dins ell terme hi ha, a més, els llogarets de Casas de Alcance, de Casas de Basta i el balneari de Los Hervideros.

Codonyera, la (Matarranya)

3 Respostes

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 20,9 km2, 499 m alt, 374 hab (2014)

Estès des de la riba dreta del riu de Mesquí, subafluent de l’Ebre, que limita el terme per l’oest, fins a la serra de Fórnols, al sud-est d’Alcanyís. A la zona muntanyosa hi ha vegetació natural formada per pinedes, alzinars i pasturatges, de propietat comunal.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (amb predomini de les oliveres, a més de cereals i vinya) i de regadiu (cereals i oliveres), gràcies a les sèquies derivades del Mesquí. Hi ha ramaderia ovina i porcina. Les activitats industrials són subsidiàries de l’agricultura (molins d’oli i pinsos). Àrea comercial d’Alcanyís. Tanmateix la població tendeix a disminuir a causa de l’emigració.

La vila, que comprèn tota la població del municipi, és a la dreta del riu de Mesquí; l’església parroquial, esmentada ja el 1280, és dedicada a Santa Maria.

Codalet (Conflent)

7 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 2,78 km2, 380 m alt, 360 hab (2012)

(o Codalet de Conflent) Situat a la vall de Taurinyà, al límit amb la plana al·luvial de la Tet, al peu del massís del Canigó. Les zones més altes de la vall són en gran part coberts de bosc (alzinars i rouredes).

La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola de secà (cereals) i de regadiu (arbres fruiters, vinya i hortalisses), que aprofita l’aigua de la ribera de Tourinyà a través de sèquies. L’agricultura és, en part, subsidiària de la ramaderia (bestiar boví). Àrea comercial de Perpinyà.

El poble, pràcticament un barri del cap de comarca i vila veïna de Prada, és a la dreta de la riera de Taurinyà; conserva restes de l’antic castell de Codalet; també hi destaquen l’església parroquial de Sant Feliu, del segle X, i una font gòtica.

Dins el terme hi ha el monestir benedictí de Sant Miquel de Cuixà i les ruïnes de l’església de Sant Joan de Dossorons.

Cocentaina (Comtat)

72 Respostes

Municipi i capital de la comarca del Comtat (País Valencià): 52,94 km2, 434 m alt, 11.519 hab (2014)

Situat entre la foia d’Alcoi i el vessant oriental de la serra de Mariola, límit occidental del terme.

La vida econòmica del municipi es fonamenta en la indústria (molt diversificada i subsidiària de la d’Alcoi), complementada per les activitats agrícoles de secà (cereals, vinyes i, sobretot, oliveres). Àrea comercial d’Alcoi.

La vila, d’origen romà i formada pel nucli antic i els ravals del Salvador i de Fraga, es troba en un vessant del tossal de Sant Cristòfol, al peu de les restes del castell de Cocentaina. Hi destaquen l’església arxiprestal de Santa Maria, reconstruïda a la fi del segle XVII, l’edifici de l’Ajuntament, actiu palau comtal del segle XV, l’església renaixentista de la Mare de Déu del Miracle i nombroses cases d’estil mudèjar.

Dins el terme hi ha el poble de l’Alcudieta del Comtat i els llogarets de Penella i del Poblenou de Sant Rafael, entre altres.

Enllaç web: Ajuntament

Cluses, les (Vallespir)

5 Respostes

Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 8,91 km2, 135 m alt, 260 hab (2012)

(o la Clusa) Situat al vessant nord de la serra de l’Albera, a la vall mitjana del Rom, prop del coll del Pertús, al límit amb l’Alt Empordà. Bona part del terreny és cobert de boscs d’alzina surera.

El cap del municipi és el poble de la Clusa d’Amunt, format al voltant de l’antic castell de la Clusa i de l’església parroquial de Sant Nazari, pre-romànica, de planta basilical amb tres absis, i conserva part de la decoració mural.

El castell i l’església s’aixequen sobre les ruïnes d’una de les dues fortificacions de la Clusa, construccions romanes del segle III; l’altra fortificació, de la qual també es conserven les ruïnes, és anomenada el Castell dels Moros, obra de remarcable solidesa que també pot ésser datada el segle III.

Completen el municipi els veïnats de la Clusa del Mig, a la dreta del Rom, vora la carretera de Perpinyà a Barcelona; i la Clusa d’Avall, a l’esquerra del Rom.

Àrea comercial de Perpinyà.