Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Clerà (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 8,70 km2, 532 m alt, 243 hab (2012)

(ort ant: Clarà, fr: Clara)  Situat al contrafort septentrional del massís del Canigó, a l’alta vall del riu de Llescó, molt tancada, dominada pel roc dels Mosquits. La part alta del terme és coberta de bosc.

La vida econòmica del municipi es limita a les activitats agrícoles de regadiu (farratges, prats naturals, hortalisses, arbres fruiters), que aprofita l’aigua del canal de Boera, i ramaderes (bestiar boví, que aprofita les pastures d’alta muntanya). Àrea comercial de Perpinyà.

El poble és al fons de la vall, vora el riu, i es comunica amb Prada pel coll de Creu i amb la vall de Taurinyà pel coll de Clerà; l’església parroquial de Sant Martí és esmentada ja el 879.

Dins el terme, a més del veïnat de Villerac, hi ha l’església de Sant Esteve de Pomers o de Villerac i, prop d’aquesta, les ruïnes del castell del mateix nom.

Clairà (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 19,34 km2, 10 m alt, 3.756 hab (2012)

Situat a la gran plana costanera de la Salanca, el terme és drenat per la riera de Clairà, afluent, per l’esquerra de l’Aglí, i, al sector meridional, per la riera de Torrelles.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de secà, dedicada especialment a la vinya i, també, als arbres fruiters (albercocs, préssecs, peres i pomes). Àrea comercial de Perpinyà. La població, després d’una tendència a la baixa, s’ha recuperat notablement els darrers anys.

El poble s’agrupa al voltant de l’església parroquial de Sant Vicenç, que exhibeix un notable campanar romànic. L’antic castell de Clairà, dit castell de Biterna, és esmentat ja el 1208.

Dins el terme es troba, a més, el santuari de Sant Pere del Vilar.

Ciutadella (Menorca)

Municipi de Menorca (Illes Balears): 186,34 km2, 24 m alt, 29.098 hab (2015)

Situat a l’extrem occidental de l’illa, entre la costa de tramuntana i la de migjorn, amb abundància de cales. A l’interior hi ha boscos de pi blanc.

La vida econòmica del municipi, basada tradicionalment en l’agricultura, la ramaderia i la indústria (especialment la del calçat), ha experimentat darrerament un nou impuls gràcies al turisme, que ha donat lloc a nombroses urbanitzacions i ha provocat un notable creixement demogràfic.

A la ciutat, d’origen medieval, destaquen, entre molts altres punts d’interès, el carrer de ses Voltes, porticat, l’espaiós Born, la catedral (gran basílica d’origen gòtic), un bon nombre d’edificis religiosos i civils i el barri residencial que uneix el nucli antic amb el castell de Sant Nicolau, notable fortificació del segle XVII.

Dins el terme abunden també els jaciments talaiòtics, alguns d’excepcional interès, com el poblat recentment descobert, intacte, a l’anomenada Sa Cova d’Escarritx.

El municipi celebra tradicionalment, amb gran ressò, les festes de Sant Joan.

Enllaç web: Ajuntament

Cirat (Alt Millars)

Municipi i capital de la comarca de l’Alt Millars (País Valencià): 41,06 km2, 399 m alt, 225 hab (2014)

Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al sud de l’estret del Millars. Hi ha algunes hectàrees de boscs i pasturatges i fonts d’aigües medicinals a la zona de la Carrasca.

La base econòmica del municipi és l’agricultura, amb predomini del secà (garrofers, vinya i oliveres). Ramaderia bovina, Central hidroelèctrica. Àrea comercial de Sogorb. La població, molt afectada per l’emigració, ha disminuït notablement a partir del 1960.

La vila és a la dreta del Millars, a l’interior d’un meandre, sota les ruïnes de l’antic castell de Cirat, centre de la baronia i després comtat de Cirat; església parroquial de Sant Bernadí, obra barroca del segle XVII.

Dins el terme hi ha, a més, el poble del Tormo de Cirat i els despoblats de Pandel i de Seguer.

Enllaç web: Ajuntament

Cinctorres (Ports)

Municipi dels Ports (País Valencià): 34,9 km2, 907 m alt, 454 hab (2014)

Situat a la confluència del riu de Calders, subafluent de l’Ebre, amb la rambla de Sellumbres, límit oriental del terme; al sud-oest de Morella. Al sector occidental, més muntanyós, s’estén la zona forestal i de pasturatges de la serra de Bovalar.

La base de l’economia local és l’agricultura, bàsicament de secà, amb predomini dels cereals; l’ametller hi va en expansió; complementada per la tradicional indústria tèxtil llanera, actualment però en decadència. Àrea comercial de Morella.

A la vila, situada en una petita plana, hi destaca l’església parroquial de Sant Pere, de grans dimensions, del segle XVIII. Fins a la fi del segle XVII pertangué al terme general de Morella.

Dins el terme hi ha un calvari i el santuari de la Mare de Déu de Gràcia.

Enllaç web: Ajuntament

Cervera del Maestrat (Baix Maestrat)

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 93,2 km2, 316 m alt, 644 hab (2014)

(cast: Cervera del Maestre)  Situat a la vall mitjana del riu Sec o rambla de Cervera. El terreny, accidentat pels contraforts septentrionals de la serra de Vall d’Àngel i de les Talaies d’Alcalà, és aspre i abundant en pedreres de marbre.

Només unes 4.000 ha són conreades, especialment de secà (cereals -blat i ordi-, vinyes, oliveres i ametllers), circumstància que ha provocat, a manca d’altres recursos, un progressiu descens demogràfic. Ramaderia ovina i cabrum. Àrea comercial de Vinaròs.

El poble es troba aturonat a l’esquerra de la rambla de Cervera, a llevant de les ruïnes de l’antic castell de Cervera; hi destaca l’església parroquial, dedicada a santa Maria. Fou capital de la batllia de Cervera.

Dins el terme hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Costa.

Cervera de la Marenda (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 8,18 km2, 25 m alt, 1.370 hab (2012)

(o Cervera, fr: Cerbère) Situat entorn d’una cala, a la costa rocosa de l’Albera, al límit amb l’Alt Empordà i estès des de la costa fins a la vall de Banyuls, on hi ha el coll de Cervera, amb boscs d’alzines i pins (bosc de Cervera).

L’economia local es basa en l’agricultura, dedicada principalment a la vinya, que pertany a l’àrea productora de Banyuls de la Marenda, i complementada per l’activitat turística.

El poble és al fons de l’estreta cala de Cervera; es formà a partir del 1878 al voltant de la gran estació ferroviària construïda per enllaçar les xarxes espanyola i francesa, sobretot per al tràfic comercial, a conseqüència de la diferència dels rails entre els dos estats.

Dins el terme municipal, segregat del de Banyuls el 1881, hi ha diversos monuments megalítics, com el de la Pedra Dreta.

Ja al segle X formava un terme jurisdiccional anomenat la vall de Cervera.

Ceret (Vallespir)

Municipi i capital comarcal del Vallespir (Catalunya Nord): 37,86 km2, 154 m alt, 7.621 hab (2012)

Estès per la vall mitjana del Tec fins a la serralada que separa la comarca de l’Alt Empordà. La zona muntanyosa és coberta de boscos de diverses espècies.

La vida econòmica del municipi es reparteix entre la ramaderia i l’agricultura, de secà i de regadiu, dedicada especialment a les cireres (que són la fruita més primerenca del mercat francès) i a la vinya, que produeix vi dolç de qualitat i ha donat lloc a una cooperativa vinícola. La indústria ha estat superada pel creixement de l’estiueig i el turisme, que han impulsat l’economia del municipi.

La vila és al vessant septentrional del turó de Bolaric, conserva part de les antigues muralles i el pont del Diable (o pont de Ceret), sobre el Tec, del 1340; l’església parroquial de Sant Pere, amb un campanar del segle XI, va ser restaurada el XVIII; destaquen també, la font dels Nou Raigs (segle XIV), restaurada el 1713, i el Museu d’Art Modern (1950), amb obres dels nombrosos artistes que s’hi van establir a començament del segle XX i que foren anomenats de l’escola de Ceret (Ceret ha estat anomenat la Meca del Cubisme).

El 1660 hi tingué lloc la conferència de Ceret per tal d’establir la frontera franco-espanyola després del tractat dels Pirineus.

Dins el terme hi ha el barri del Pont de Ceret, el veïnat de la Cabanassa, el santuari de Sant Ferriol i l’església de Sant Jordi del Carner. Al sector del sud-est hi ha la zona residencials dels Alts de Ceret.

Cerdà (Costera)

Municipi de la Costera (País Valencià): 1,46 km2, 136 m alt, 386 hab (2014)

Situat a l’esquerra del riu Cànyoles, dins la zona de petits municipis de l’horta de Xàtiva. Comprèn vuit enclavaments al territori de la Foia de Cerdà, dos al de la Plana, un al de Saurina i un altre al de la Vila.

El principal recurs econòmic del municipi és l’agricultura, el regadiu en expansió, que aprofita les aigües del riu dels Sants a través de la sèquia de Ranes, hi produeix cítrics, hortalisses, tabac i fruita, però hi preponderen els cultius mediterranis de secà. La ramaderia ovina, la cria d’animals de granja i l’activitat d’alguns petits tallers industrials completen l’oferta econòmica. Àrea comercial de Xàtiva.

El poble agrupa tota la població del municipi i és al llarg de la carretera de València al port d’Almansa, entre Torrella de la Costera i la Torre de Cerdà. L’església parroquial, dedicada a sant Antoni, fou segregada de Xàtiva el 1536.

Enllaç web: Ajuntament

Centernac (Fenolleda)

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 6,6 km2, 306 m alt, 121 hab (2012)

(ort trad: Sant Arnac, fr: Saint-Arnac) De llengua occitana, situat a la vall de l’Aglí, aigua avall de la gorja de la Fou, accidentat al sud per la serra de Verges (584 m alt), en part coberta de bosc (roures i alzines).

Agricultura dominada per la vinya. Al vessant meridional de la serra de Verges hi ha jaciments de feldspat. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble és en un replà al vessant meridional de la serra de Verges, a l’esquerra de l’Aglí; església parroquial de Sant Pere, esmentada ja el 899. Prop del riu, hi ha el molí de Centernac, que fabrica farina amb una sèrie d’instal·lacions que formen un petit nucli.

Pertangué als templers des del 1137, els quals hi constituïren una preceptoria (existent ja el 1214) dependent de la comanda rossellonesa del Masdéu.